Rey i Floro, els entrenadors que van dimitir
En el món del futbol és molt més habitual la situació de que un entrenador siga cessat que la d'un entrenador que dimiteix perquè no veu que puga millorar el rendiment de l'equip. En el Villarreal hi ha dos històries d'entrenadors que van dimitir.
José Soriano, Rey. Temporada 1982-83.
Coloma va ser anomenat president del Villarreal per l'assemblea de socis del Vilarreal el dia 3-8-1982, però ja estava exercint el càrrec des de Desembre de 1981, quan la directiva de Pedro López va dimitir i una gestora es va fer càrrec del club provisionalment. Coloma no era nou en el club. Havia sigut tresorer en l'època de Pedro López, però va dimitir per no estar d'acord en com es portaven els comptes. Coloma va destacar com a bon gestor i va aconseguir reduir el dèficit del club.
La temporada 1982-83 es situa dins d'una època complicada per al club. El número de socis havia baixat dels 1500 en segona divisió a principis dels 70 fins a 300 a principis dels 80. Per a la temporada 1982-83 el nombre de socis estava al voltant de 700 i el club tenia un pressupost de 8 milions de pessetes (48000 euros).
Coloma va contractar a Antonio Sánchez, un exjugador del club en els anys 60, com a secretari tècnic del club i a Rey com a entrenador. Sánchez estava en l'Alcora en primera regional, i la tornada de José Soriano,Rey, a la banqueta del Villarreal va ser un gran revulsiu moral per als aficionats perquè havia aconseguit dos ascensos amb el club.
La temporada 1982-83 anava a ser la quarta època de José Soriano, Rey, com entrenador del Villarreal. La seua primera temporada amb el Villarreal va aconseguir l'ascens a segona divisió. Va ser en la històrica temporada 1969-70. Després dirigiria al Villarreal en segona divisió en la temporada 1970-71, fins la jornada 26 quan va ser cessat amb l'equip classificat en el lloc 17 de 20 classificats.
Va tornar a dirigir al Villarreal la temporada 1974-75 en tercera divisió, classificant a l'equip en la posició 8. Tornaria en un moment complicat per al club, la temporada 1976-77, quan el Villarreal va baixar a preferent. Va aconseguir l'ascens del Villarreal a tercera divisió, i a més, el Villarreal va ser campió regional d'aficionats.
La quarta i última etapa de Rey com entrenador del Villarreal no va ser gens bona. Des de la pretemporada es va veure que l'equip no funcionava. El primer partit de pretemporada es va gunayar 0-3 en Moncofar, però després el Villarreal va perdre, en un trofeu jugat en Castelló, 7-0 davant del Castelló i 3-1 contra el Burriana. També va perdre en el Marquina, davant el San Pedro, per 4-2, i contra el Benicarló (2-1). En casa se li guanyaria al Burriana, però es perdia en San Fernando, per 4-1 i en Onda es va empatar 3-3, però més allà dels resultats, el pitjor moment es va viure en l'últim amistós de pretemporada davant l'Alcora.
El Villarreal va perdre 2-1 en l'Alcora, en un partit on el Villarreal va començar el partit amb 9 jugadors, perquè eren els únics que es van presentar. El partit ja s'havia retardat 35 minuts perquè el Villarreal no tenia prou jugadors per començar el partit. Només es van presentar inicialment 8 jugadors del Villarreal per disputar el partit. Coloma va culpar a Antonio Sánchez del que havia passat. La idea del Villarreal era jugar el partit amb gent del amateur i del juvenil, perquè volien reservar als jugadors del primer equip per a l'inici de lliga. En Alcora esperaven al primer equip del Villarreal, però al final en els diferents equips del Villarreal no tenien clar qui havia de jugar i no es van convocar a un nombre suficient de jugadors per disputar el partit. Com a conseqüència de tot aquest incident, la directiva va cessar a Sánchez com a secretari tècnic, qui afirmava que ell no era responsable de que es presentaren tan pocs jugadors en Alcora.
El dia 7-9-1983 es va reunir la junta directiva del Villarreal i al finalitzar la reunió va emetre el següent comunicat:
Reunida la Junta directiva del Villarreal, amb caràcter d'urgència, ha acordat per unanimitat cessar com a secretari tècnic a Antonio Sánchez.
Posteriorment, Antonio Sánchez, seria readmès, a meitat del mes de Desembre, com a secretari tècnic del Villarreal i jugaria un paper molt important en aquella temporada.
En la presentació del Villarreal, Rey va dir que volia situar al Villarreal en el lloc que es mereixia, referint-se a que el volia portar a una categoria superior, però no hi havia equip per això.
El Villarreal va començar bé la temporada, guanyant-li el primer partit al Carcaixent, però prompte es veuria que era un equip de la part baixa de la taula. En la jornada 5, després de la segona victòria de la temporada en Dénia, el Villarreal estava en el lloc 13.
En la jornada 8, el Villarreal va patir una derrota molt dura en casa contra el Burriana per 0-3 i estava classificat en el lloc 15 de la classificació. El Villarreal es mouria en posicions de mitja taula cap a baix, fins que en la jornada 15, després d'una derrota en camp del Llevant per 1-0, el Villarreal va entrar en zona de descens.
A Rey se li acusava de ser un entrenador desfasat. Es criticava, per exemple, la seua idea dels laterals és que eren simples defenses i que no s'havien de projectar en atac. Era una idea que en els 80 començava a perdre pes.
Després d'una derrota 1-2 davant el Paterna, amb l'equip classificat penúltim, s'anuncia que Rey rescindeix el contracte amb el Villarreal i Sánchez seria l'entrenador. El partit es va jugar el dia de Reis de 1983 i era un partit corresponent a la jornada 18.
Després de que Rey va deixar el càrrec, Antonio Sánchez, va passar a ser entrenador del Villarreal.
Amb Sánchez, el Villarreal va perdre 2 partits seguits, es situa últim classificat i Coloma li va oferir a Rey tornar a entrenar al Villarreal. Aquest va acceptar.
Coloma va declarar que realment no es va rescindir el contracte amb Rey, que li van donar vacances perquè es trobava malalt i molt desmoralitzat per la situació de l'equip. Rey va tornar i l'equip va empatar 1-1 contra el Gandia. L'equip era penúltim, a 3 punts de la salvació.
Amb la tornada de Rey l'equip va millorar un poc i es van aconseguir dos victòries seguides, però després d'una derrota 2-0 contra l'Ontinyent s'anunciava que Rey deixava l'equip i que el tornava a agafar Sánchez. Rey estava malament anímicament i després del partit contra l'Ontinyent li va fer uns comentaris als jugadors que no li va caure gens bé a part de la plantilla. Aquests es van queixar a la directiva i aquest fet que va ser definitiu per a què tota una llegenda de les banqueta del Villarreal posara punt i final a la seua trajectòria com entrenador groguet.
La mala relació amb la plantilla i el seu estat anímic van portar a Rey a deixar l'equip.
Quan Sánchez va ser anomenat entrenador per segona vegada, el Villarreal estava situat en la posició 17, encara en descens. El 27-2-1983, Sánchez va tornar a dirigir al Villarreal, que guanyava 2-1 al Novelda i el Villarreal va eixir de la zona de descens. A partir d'aquest moment el Villarreal va millorar i va acabar la lliga en el lloc 14, 5 punts davant del descens (en aquell moment la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1).
La directiva del Villarreal volia renovar a Sánchez com entrenador del Villarreal per a la temporada 1983-84, però no ho va poder fer perquè no tenia títol nacional.
Antonio Sánchez va començar la temporada sent cessat com secretari tècnic i la va acabar com un heroi al savar a l'equip del descens a la preferent.
Per la seua part, l'última etapa de Rey com entrenador del Villarreal no va ser gens exitosa, però va fer debutar a un defensa de 16 anys, de nom Pep Serer, qui seria traspassat al Barcelona per al seu equip juvenil per 2 milions de pessetes, que era el 25% del pressupost d'aquella temporada.Va ser l'últim gran encert de José Soriano, Rey, com entrenador del Villarreal.
El Villarreal es va quedar 2n classificat en la seua primera temporada en segona divisió B, la temporada 1987-88. L'equip que entrenava Luiche va fer un magnífic final de lliga i va aconseguir el subcampionat. En aquella època només pujava de manera directa el primer classificat i no hi havia promoció.
Després de completar una magnífica temporada, la directiva del Villarreal va decidir no renovar a Luiche com entrenador. Aquest va deixar les portes obertes a una tornada seua al Villarreal declarant que les directives passen, però els clubs queden, i ell esperava tornar algun dia.
El Villarreal, que passava per un moment esportiu fantàstic, vivia una etapa social complicada. En 1985 es va posar en funcionament un projecte per rellançar el club. Moltes empreses ceràmiques anaven a aportar diners per fer un Villarreal gran. La primera temporada no va ser massa exitosa, però el Villarreal es va classificar per a la Copa del Rei. La següent temporada, la 1986-87, seria molt bona, perquè per una banda es va fer una trajectòria en Copa sensacional, eliminant a València, Gandia, Salamanca i jugant un partit històric contra la Real Societat, i per una altra el Villarreal va pujar a 2a divisió B aprofitant una reestructuració de la categoria.
Si en l'esportiu, la temporada 1986-87 era magnífica, en l'apartat social va començar a fragmentar-se el que era el Villarreal. Dins de la gent que aportava diners al Villarreal estava per una banda l'empresa Porcelonosa i per una altra Font de Mora. Ernesto Girona tenia tota la confiança de la gent de Porcelanosa, però no tenia bona relació amb Font de Mora, qui era vicepresident del club, i la seva gent. Açò va portar a que el dia 9-2-1987, el president Ernesto Girona va destituir a tots els membres de la seva junta directiva. Només es va quedar ell. Açò no va caure gens bé entre la gent que va eixir, que en un principi no va acceptar de massa bon grau la decisió del president i va anunciar que impugnaria la mesura davant de la RFEF.
Girona es va quedar de president, però durant molt de temps no va existir pau social en el Villarreal. En aquest sentit hi ha que entendre les paraules de Luiche quan va deixar el Villarreal. Ell estava clarament alineat amb Font de Mora i la seua gent.
Per substituir a Luiche, el Villarreal va contractar a Benito Floro, qui era l'entrenador que més prometia del futbol valencià. Benito Floro, molt cotitzat en aquell moment era el màxim exponent d'un nou tipus de futbol. Defensa zonal, basculacions contínues dels jugadors en fases defensives, bon tracte de la pilota i la recerca de superioritat en banda per part de bones combinacions entre laterals i interiors.
Era un poc el contrari a Luiche, al qui se l'acusava de ser molt defensiu. Quan se li va qüestionar sobre si era tan defensiu com es deia en la temporada 1987-88, ell va afirmar que jugava d'acord amb els jugadors que tenia el Villarreal. En el Castelló, equip on va anar després del seu pas en Villa-real i amb qui aconseguiria un ascens a primera. Luiche va definir el seu ideari futbolístic al dir que volia que el seu equip tinguera les 3 V: "Valor, voluntad i Vuevos".
El Villarreal, amb Benito Floro, apostava per un futbol d'alta escola i s'anava a fer una plantilla d'acord amb l'exigència del repte, que era pujar a segona divisió A.
La temporada va començar realment bé. Encara que el Villarreal va ser eliminat pel Castelló en Copa, es van guanyar els dos primers partits en lliga, els dos en l'últim minut. El primer, amb un gol de Cazaurang en Cartagena i el segon, també amb un gol de Cazaurang, que és una mostra del que volia Floro per al Villarreal. Passant 3 minuts de l'hora, el Villarreal va moure la pilota amb paciència, sense precipitar-se, fins que van trobar l'oportunitat que va donar la victòria.
Després de passar per Albacete, Real Madrid, Sporting de Gijón, Vissel Kobe i Monterrey, Benito Floro va tornar al Villarreal, 13 anys després d'haver eixit.
La temporada 2002-03 anava a ser la tercera temporada de Víctor Muñoz com entrenador del Villarreal. Després d'empatar el primer partit de lliga en casa davant Osasuna, 2-2, i de ser eliminat de Copa per l'Hèrcules, la directiva va cessar a Víctor Muñoz. La temporada anterior, el Villarreal havia patit molt per salvar-se i es volia evitar això.
Paquito va dirigir de manera interina al Villarreal en Valladolid, en un partit on el Villarreal va perdre 1-0 i el dia 16-9-2002, Benito Floro tornava a Villarreal. En la seua presentació va dir que volia un equip ordenat, que tinguera la pilota i portara la iniciativa.
En el seu inici d'entrenador, Benito Floro concentrava tots els dimarts i dimecres als jugadors en un hotel, perquè aquells dies feia dobles sessions. Floro sempre va ser un entrenador que va aspirar a que els seus jugadors entengueren els fonaments de com s'havia de jugar.
Benito va tornar més dogmàtic que mai amb les seues idees a Villarreal. Li va demanar a Palermo que participara més en el joc, que baixara més a combinar en els jugadors del centre del camp per generar més futbol. Amb la idea de tindre millorar l'eixida de la pilota va situar al central Quique Álvarez de lateral dret. Això ho considerava important per practicar un futbol de combinació. A més, li feia traure faltes des del seu costat quan s'havien de centrar a l'àrea, per així en cas de perdre la pilota tindre a l'equip millor situat.
Aquest va ser la primera alineació de Benito Floro en la seua tornada al Villarreal, en un partit que el Villarreal va perdre 0-1 davant l'Alavés.
Quique Álvarez jugaria molts partits de lateral, però aquesta posició i la idea de que fera les tretes de falta des del seu costat no van funcionar, però és una mostra de la importància que Floro li donava al joc posicional i a la possessió de la pilota.
Benito Floro preparava els partits de manera meticulosa. En un partit contra el València, per assajar com marcar a Carew, Benito Floro va pujar a entrenar al primer equip a un davanter que estava en la cantera i tenia característiques físiques molt paregudes al jugador noruec.
En la temporada 2002-03, el Villarreal va estar en la part baixa de la classificació i al final es va aconseguir salvar, en bona mesura per l'aportació de Farinós, que va arribar en el mercat d'hivern.
Floro era partidari de tindre una plantilla curta, de manera que tots pogueren jugar partits i es sentiren implicats en l'equip. Això li donava possibilitats de debutar a jugadors de la cantera. Així, per exemple, en la temporada 2002-03 va debutar Arzo, Cases, Xisco Nadal, Héctor Font i Verza amb el Villarreal. El club estava encantat amb aquesta idea perquè l'aposta que s'estava fent per la cantera era molt important i es sabia que això seria fonamental en el futur del projecte del Villarreal.
En l'estiu de 2003, el Villarreal aconseguiria, de la mà de Floro classificar-se per a la copa de la UEFA, després de guanyar la Intertoto.
El Villarreal va començar bé la temporada. No va perdre en els 15 primers partits oficials de la temporada. Així, en Intertoto va jugar 6 partits (3 guanyats i 3 empatats), en Copa UEFA 2 (empatant 1 i guanyant 1), en Copa del Rei va guanyar l'únic partit que va jugar i en lliga en les 6 primeres jornades va aconseguir 2 victòries i 4 empats.
Ni aquesta bona ratxa de resultats va evitar les crítiques sobre Benito Floro per una part de l'afició. Després dels fitxatges de Jose Mari, Roger, i sobre tot Riquelme, qui va arribar després del partit de tornada contra el Heerenveen de la final de la Intertoto, les expectatives amb l'equip eren molt altes i davant qualsevol mal resultat apareixien les crítiques. Així, després d'empatar 0-0 en casa el partit d'anada de la primera eliminatòria de la copa de la UEFA davant el Trabzonspor van aparéixer algunes crítiques pel mal joc de l'equip, que es van repetir després de l'empat 1-1 davant el Saragossa en casa en la jornada 6 de lliga. Fernando Roig va eixir publicament després d'aquest partit a defensar el treball de Benito Floro.
El primer partit oficial que va perdre el Villarreal va ser en San Mamés contra el Ath. Bilbao per 2-0, després va empatar 3-3 en casa contra el Sevilla i va perdre en un partit jugat entre setmana en Albacete per 2-0.
Fernando Roig va parlar en Albacete amb l'entrenador sobre el mal rendiment de l'equip i Floro va fer una xerrada de 1 hora i 40 minuts amb els jugadors abans de l'entrenament del dia següent. Ballesteros, un dels jugadors més carismàtics de l'equip, va reconéixer que els faltava intensitat defensiva en totes les línies i que això s'havia de millorar.
El Villarreal va aconseguir guanyar-li a Osasuna i després milloraria en lliga, poc a poc, fins acabar l'any 2003 en 5a posició, després de 17 partits amb 27 punts. Entre les victòries més destacades de la lliga va destacar el 2-1 al Barcelona, amb un gol en l'últim minut de Sonny Anderson i la victòria en el camp del Deportivo per 0-1, amb un gol de Roger. A més, va aconseguir eliminar a l'Algesires en Copa i al Torpedo de Moscú en UEFA, fet que li permetia seguir en moltes opcions en les 3 competicions.
En Gener, el Villarreal va ser eliminat de la Copa pel Sevilla, però en lliga seguia prou bé i així, després de guanyar-li el 15-2-2004 per 6-3 al Racing de Santander, el Villarreal estava 6è classificat amb 36 punts després de 24 jornades, però l'equip havia perdut 3 partits seguits abans de la victòria contra el Racing i Benito Floro va deixar fora de la convocatòria a Riquelme en la visita del Villarreal a Balaídos per jugar davant del Celta, on el Villarreal va perdre 2-1. El jugador argentí es va quedar en Vila-real amb un treball físic específic per a ell sota les ordres de José Cabello, el preparador físic del Villarreal. Açò va ser un missatge per a tota la plantilla en el sentit de que s'havien d'implicar més.
En la jornada 25, el Villarreal jugava en Saragossa. L'equip local estava entrenat per Víctor Muñoz i el Villarreal va perdre 4-1 donant una imatge molt pobre. Quan va acabar el partit, Benito Floro va presentar la seua dimissió. El president la va acceptar.
Floro no estava content en la manera de treballar de molts dels seus jugadors. Tampoc va sentir que tenia el suport de la directiva. Va veure que els jugadors no estaven treballant conforme ell volia i va deixar l'equip.
El dia 24-2-2004, el diari Mediterráneo va titular: Floro es va quedar sol i s'explicava que va presentar la dimissió perquè no va trobar suport ni dins del vestidor ni en la directiva del club.
En la seua eixida, Floro va acusar a la plantilla de falta d'implicació. Va dir que excepte Pere Martí, Ballesteros, Quique Álvarez, Arruabarrena, Reina, Anderson i José Mari, la resta no treballaven com tocava. Va explicar que ell havia vist que la plantilla en molts moments no estaven implicats i segons va dir això ja havia passat en les setmanes anteriors a jugar contra l'Albacete, a principis de temporada. També va declarar que des de principis d'any 2004 les coses no funcionaven com ell volia.
Fernando Roig va dir que la decisió de Benito Floro era honrada. Va afirmar que li acceptava la dimissió perquè havia perdut la confiança en el treball amb la plantilla. Segons Roig, Floro no li havia parlat de la inconstància en el treball que veia en la plantilla fins presentar la dimissió. Si ho haguera fet, s'haguera pogut buscar una solució.
Floro va deixar al Villarreal en la posició 8 en lliga a només 1 punt de la zona de classificació per a la zona de la UEFA. A Benito Floro el va substituir Paquito, un home de la casa, que sabia portar molt bé als jugadors. Amb Paquito l'equip va quedar en la posició 8 en lliga, a només 1 punt de la classificació per a la UEFA, però va fer una campanya històrica en la Copa de la UEFA eliminant al Galatasaray, la Roma, el Celtic de Glasgow i arribant a semifinals on va perdre davant el València.
Benito Floro era un home que entenia el futbol i aspirava a que els seus jugadors ho entengueren. Míchel, jugador seu en el Real Madrid, va dir d'ell que era un entrenador d'avantguarda. En els seu moment va introduir el treball dels jugadors amb un psicòleg i li va donar molta importància a la metodologia. La premsa no el va entendre en algunes oportunitats i se li van criticar que, per exemple, donara conferències sobre com crear superioritats a partir de tretes de banda.
Míchel va dir que el seu principal defecte era que "es duro de mollera". Pot ser, que la manera de no saber-li arribar a determinats jugadors, com feia Paquito, o no saber dominar millor a la premsa, li va fer no aconseguir millor resultats i que hui en dia encara no se li done la importància que va tindre per al futbol espanyol.
Benito Floro va contribuir a que se jugara millor futbol en totes les categories. També va obrir un camí per a molts entrenadors espanyols que apostaven per un futbol de combinació i la defensa zonal com banderes. A més, i segurament el més important, es podrà estar d'acord més o menys amb les seues decisions, però no es podrà negar que va ser un home honrat i coherent amb les seues idees.
La temporada 1982-83 es situa dins d'una època complicada per al club. El número de socis havia baixat dels 1500 en segona divisió a principis dels 70 fins a 300 a principis dels 80. Per a la temporada 1982-83 el nombre de socis estava al voltant de 700 i el club tenia un pressupost de 8 milions de pessetes (48000 euros).
Coloma va contractar a Antonio Sánchez, un exjugador del club en els anys 60, com a secretari tècnic del club i a Rey com a entrenador. Sánchez estava en l'Alcora en primera regional, i la tornada de José Soriano,Rey, a la banqueta del Villarreal va ser un gran revulsiu moral per als aficionats perquè havia aconseguit dos ascensos amb el club.
La temporada 1982-83 anava a ser la quarta època de José Soriano, Rey, com entrenador del Villarreal. La seua primera temporada amb el Villarreal va aconseguir l'ascens a segona divisió. Va ser en la històrica temporada 1969-70. Després dirigiria al Villarreal en segona divisió en la temporada 1970-71, fins la jornada 26 quan va ser cessat amb l'equip classificat en el lloc 17 de 20 classificats.
Va tornar a dirigir al Villarreal la temporada 1974-75 en tercera divisió, classificant a l'equip en la posició 8. Tornaria en un moment complicat per al club, la temporada 1976-77, quan el Villarreal va baixar a preferent. Va aconseguir l'ascens del Villarreal a tercera divisió, i a més, el Villarreal va ser campió regional d'aficionats.
La quarta i última etapa de Rey com entrenador del Villarreal no va ser gens bona. Des de la pretemporada es va veure que l'equip no funcionava. El primer partit de pretemporada es va gunayar 0-3 en Moncofar, però després el Villarreal va perdre, en un trofeu jugat en Castelló, 7-0 davant del Castelló i 3-1 contra el Burriana. També va perdre en el Marquina, davant el San Pedro, per 4-2, i contra el Benicarló (2-1). En casa se li guanyaria al Burriana, però es perdia en San Fernando, per 4-1 i en Onda es va empatar 3-3, però més allà dels resultats, el pitjor moment es va viure en l'últim amistós de pretemporada davant l'Alcora.
El Villarreal va perdre 2-1 en l'Alcora, en un partit on el Villarreal va començar el partit amb 9 jugadors, perquè eren els únics que es van presentar. El partit ja s'havia retardat 35 minuts perquè el Villarreal no tenia prou jugadors per començar el partit. Només es van presentar inicialment 8 jugadors del Villarreal per disputar el partit. Coloma va culpar a Antonio Sánchez del que havia passat. La idea del Villarreal era jugar el partit amb gent del amateur i del juvenil, perquè volien reservar als jugadors del primer equip per a l'inici de lliga. En Alcora esperaven al primer equip del Villarreal, però al final en els diferents equips del Villarreal no tenien clar qui havia de jugar i no es van convocar a un nombre suficient de jugadors per disputar el partit. Com a conseqüència de tot aquest incident, la directiva va cessar a Sánchez com a secretari tècnic, qui afirmava que ell no era responsable de que es presentaren tan pocs jugadors en Alcora.
El dia 7-9-1983 es va reunir la junta directiva del Villarreal i al finalitzar la reunió va emetre el següent comunicat:
Reunida la Junta directiva del Villarreal, amb caràcter d'urgència, ha acordat per unanimitat cessar com a secretari tècnic a Antonio Sánchez.
Posteriorment, Antonio Sánchez, seria readmès, a meitat del mes de Desembre, com a secretari tècnic del Villarreal i jugaria un paper molt important en aquella temporada.
En la presentació del Villarreal, Rey va dir que volia situar al Villarreal en el lloc que es mereixia, referint-se a que el volia portar a una categoria superior, però no hi havia equip per això.
El Villarreal va començar bé la temporada, guanyant-li el primer partit al Carcaixent, però prompte es veuria que era un equip de la part baixa de la taula. En la jornada 5, després de la segona victòria de la temporada en Dénia, el Villarreal estava en el lloc 13.
En la jornada 8, el Villarreal va patir una derrota molt dura en casa contra el Burriana per 0-3 i estava classificat en el lloc 15 de la classificació. El Villarreal es mouria en posicions de mitja taula cap a baix, fins que en la jornada 15, després d'una derrota en camp del Llevant per 1-0, el Villarreal va entrar en zona de descens.
A Rey se li acusava de ser un entrenador desfasat. Es criticava, per exemple, la seua idea dels laterals és que eren simples defenses i que no s'havien de projectar en atac. Era una idea que en els 80 començava a perdre pes.
Després d'una derrota 1-2 davant el Paterna, amb l'equip classificat penúltim, s'anuncia que Rey rescindeix el contracte amb el Villarreal i Sánchez seria l'entrenador. El partit es va jugar el dia de Reis de 1983 i era un partit corresponent a la jornada 18.
Després de que Rey va deixar el càrrec, Antonio Sánchez, va passar a ser entrenador del Villarreal.
Amb Sánchez, el Villarreal va perdre 2 partits seguits, es situa últim classificat i Coloma li va oferir a Rey tornar a entrenar al Villarreal. Aquest va acceptar.
Coloma va declarar que realment no es va rescindir el contracte amb Rey, que li van donar vacances perquè es trobava malalt i molt desmoralitzat per la situació de l'equip. Rey va tornar i l'equip va empatar 1-1 contra el Gandia. L'equip era penúltim, a 3 punts de la salvació.
Amb la tornada de Rey l'equip va millorar un poc i es van aconseguir dos victòries seguides, però després d'una derrota 2-0 contra l'Ontinyent s'anunciava que Rey deixava l'equip i que el tornava a agafar Sánchez. Rey estava malament anímicament i després del partit contra l'Ontinyent li va fer uns comentaris als jugadors que no li va caure gens bé a part de la plantilla. Aquests es van queixar a la directiva i aquest fet que va ser definitiu per a què tota una llegenda de les banqueta del Villarreal posara punt i final a la seua trajectòria com entrenador groguet.
La mala relació amb la plantilla i el seu estat anímic van portar a Rey a deixar l'equip.
Quan Sánchez va ser anomenat entrenador per segona vegada, el Villarreal estava situat en la posició 17, encara en descens. El 27-2-1983, Sánchez va tornar a dirigir al Villarreal, que guanyava 2-1 al Novelda i el Villarreal va eixir de la zona de descens. A partir d'aquest moment el Villarreal va millorar i va acabar la lliga en el lloc 14, 5 punts davant del descens (en aquell moment la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1).
La directiva del Villarreal volia renovar a Sánchez com entrenador del Villarreal per a la temporada 1983-84, però no ho va poder fer perquè no tenia títol nacional.
Antonio Sánchez va començar la temporada sent cessat com secretari tècnic i la va acabar com un heroi al savar a l'equip del descens a la preferent.
Per la seua part, l'última etapa de Rey com entrenador del Villarreal no va ser gens exitosa, però va fer debutar a un defensa de 16 anys, de nom Pep Serer, qui seria traspassat al Barcelona per al seu equip juvenil per 2 milions de pessetes, que era el 25% del pressupost d'aquella temporada.Va ser l'últim gran encert de José Soriano, Rey, com entrenador del Villarreal.
Benito Floro. Primera etapa. Temporada 1988-89.
El Villarreal es va quedar 2n classificat en la seua primera temporada en segona divisió B, la temporada 1987-88. L'equip que entrenava Luiche va fer un magnífic final de lliga i va aconseguir el subcampionat. En aquella època només pujava de manera directa el primer classificat i no hi havia promoció.
Després de completar una magnífica temporada, la directiva del Villarreal va decidir no renovar a Luiche com entrenador. Aquest va deixar les portes obertes a una tornada seua al Villarreal declarant que les directives passen, però els clubs queden, i ell esperava tornar algun dia.
El Villarreal, que passava per un moment esportiu fantàstic, vivia una etapa social complicada. En 1985 es va posar en funcionament un projecte per rellançar el club. Moltes empreses ceràmiques anaven a aportar diners per fer un Villarreal gran. La primera temporada no va ser massa exitosa, però el Villarreal es va classificar per a la Copa del Rei. La següent temporada, la 1986-87, seria molt bona, perquè per una banda es va fer una trajectòria en Copa sensacional, eliminant a València, Gandia, Salamanca i jugant un partit històric contra la Real Societat, i per una altra el Villarreal va pujar a 2a divisió B aprofitant una reestructuració de la categoria.
Si en l'esportiu, la temporada 1986-87 era magnífica, en l'apartat social va començar a fragmentar-se el que era el Villarreal. Dins de la gent que aportava diners al Villarreal estava per una banda l'empresa Porcelonosa i per una altra Font de Mora. Ernesto Girona tenia tota la confiança de la gent de Porcelanosa, però no tenia bona relació amb Font de Mora, qui era vicepresident del club, i la seva gent. Açò va portar a que el dia 9-2-1987, el president Ernesto Girona va destituir a tots els membres de la seva junta directiva. Només es va quedar ell. Açò no va caure gens bé entre la gent que va eixir, que en un principi no va acceptar de massa bon grau la decisió del president i va anunciar que impugnaria la mesura davant de la RFEF.
Girona es va quedar de president, però durant molt de temps no va existir pau social en el Villarreal. En aquest sentit hi ha que entendre les paraules de Luiche quan va deixar el Villarreal. Ell estava clarament alineat amb Font de Mora i la seua gent.
Per substituir a Luiche, el Villarreal va contractar a Benito Floro, qui era l'entrenador que més prometia del futbol valencià. Benito Floro, molt cotitzat en aquell moment era el màxim exponent d'un nou tipus de futbol. Defensa zonal, basculacions contínues dels jugadors en fases defensives, bon tracte de la pilota i la recerca de superioritat en banda per part de bones combinacions entre laterals i interiors.
Era un poc el contrari a Luiche, al qui se l'acusava de ser molt defensiu. Quan se li va qüestionar sobre si era tan defensiu com es deia en la temporada 1987-88, ell va afirmar que jugava d'acord amb els jugadors que tenia el Villarreal. En el Castelló, equip on va anar després del seu pas en Villa-real i amb qui aconseguiria un ascens a primera. Luiche va definir el seu ideari futbolístic al dir que volia que el seu equip tinguera les 3 V: "Valor, voluntad i Vuevos".
El Villarreal, amb Benito Floro, apostava per un futbol d'alta escola i s'anava a fer una plantilla d'acord amb l'exigència del repte, que era pujar a segona divisió A.
La temporada va començar realment bé. Encara que el Villarreal va ser eliminat pel Castelló en Copa, es van guanyar els dos primers partits en lliga, els dos en l'últim minut. El primer, amb un gol de Cazaurang en Cartagena i el segon, també amb un gol de Cazaurang, que és una mostra del que volia Floro per al Villarreal. Passant 3 minuts de l'hora, el Villarreal va moure la pilota amb paciència, sense precipitar-se, fins que van trobar l'oportunitat que va donar la victòria.
Tot va començar molt bé, però poc a poc tot va empitjorar i en bona mesura per la fractura social que hi havia en el club. Julio Insa, que era el periodista més important de l'època, estava clarament alineat amb Font de Mora i en contra de la directiva de Ernesto Girona. Tot açò va provocar tensions internes, com la que va acabar amb Sebastián Nadal apartat temporalment de l'equip tal com s'explica en l'entrada on es parla del partit entre el Villarreal i l'Olímpic de Xàtiva.
Un altre aspecte a destacar és que, anys després, Benito Floro donaria una altra clau de perquè aquell equip destinat a pujar no ho va fer. Ell va dir que tenia un grup de jugadors molt aplicats en els entrenaments, però altres que no s'entrenaven amb la mateixa intensitat.
Al final de temporada, el Villarreal va quedar 4t classificat, amb 45 punts i Benito Floro va decidir que no continuaria en l'equip perquè la directiva va dimitir.
En plenes festes de Sant Pascual, Font de Mora i tot el seu grup de gent afí, va fer una paella on hi havia una pancarta que deia: quan ho deixen, l'agafarem. Aquesta històrica foto, publicada en el seu dia pel diario Mediterráneo, va ser el detonant per a què la directiva que presidia Ernesto Girona i la gent de Porcelonosa diguera prou. El desgast de la guerra social va ser massa gran i van dir prou.
Ningú posava en dubte que els dos bàndols volien al Villarreal, però el fet de no sumar tots a una va causar greus problemes al club. Quan la directiva de Girona va deixar el club va hi haure un buit de poder, perquè la gent de Font de Mora va tardar a agafar el club. Això va fer que la plantilla de la temporada 1988-89 s'haguera de configurar de manera ràpida i molt cap a quan començava la temporada. Tot allò va acabar amb un descens de categoria, però afortunadament, Font de Mora i la seua gent va portar a l'equip, després de dos ascensos consecutius, a segona divisió A.
Mai es pot saber, però el Villarreal haguera pogut arribar també a aquesta categoria si Benito Floro haguera seguit. Ell ho haguera fet si hagueren seguit Girona i la gent de Porcelanosa, perquè tenia una gran relació amb ells. La idea era fer un equip més potent per a la següent temporada, però mai es va poder fer. Després d'entrenar al Villarreal, Benito Floro aniria a Albacete, equip que pujaria de segona divisió B a primera divisió. Benito Floro no va anar sol cap Albacete. Es va portar a Monfi, Manolo, Quique i Chesa.
L'equip que haguera pogut tindre el Villarreal
Per entendre el projecte que hi havia en el Villarreal amb Floro d'entrenador a continuació es reprodueix una part de l'entrevista publicada en la revista "Mundo Amarillo" a Chesa, jugador del Villarreal sota les ordres de Floro. Aquesta entrevista va ser publicada quan l'Albacete va pujar a 2a divisió A i el Villarreal va baixar a 3a divisió. L'entrevista la va fer Toni Infantes.
Toni Infantes: Com va discurrir la seua etapa en el Villarreal?
Chesa: Sempre la recordaré, i a més, en molt d'afecte. Allí he deixat grans amics i millors persones. Jo estava molt il·lusionat en continuar, així com els meus companys. M'agradava la ciutat, el seu ambient, i es respirava un aire d'ascens de cara a aquesta temporada, però van hi haure circumstàncies que ho van impedir.
Toni Infantes: Quines van ser aquestes circumstàncies?
Chesa: Les mateixes són de tots conegudes i per conegudes lamentables, ja que no haver sigut pel nefast locutor que tots coneixen, les coses serien d'una altra manera diferent, però més positiva.
És intolerable que un dia sí i un altre també, haver d'estar suportant insults i desqualificacions personals a persones que de cap manera se les mereixien i que estaven treballant amb la màxima honradesa.
Toni Infantes: Per què te'n vas anar del Villarreal?
Chesa: Les causes tots les saben. Els meus companys i jo, estàvem il·lusionats amb la nova temporada, però va vindre un cop d'estat i la situació no la veiem clara.
També vaig pensar que amb la nova directiva el poder de la informació estaria només en una persona, i era previsible que jo haguera sigut una de les seues víctimes, ja que jo sé que no era sant de la seua devoció.
Toni Infantes: D'haver continuat la directiva, vos haguéreu quedat?
Chesa: Sense dubte. Jo ho teníem tot acordat, a més dels que ens quedàvem, Higinio, Carrillo, Mario, Cazaurang, Adriano, Estanis i Eguileor, estaven en precontracte Oliver, Rodri, Sancho, Patri i Corbalán amb el qui crec que s'haguera pogut fer un equip d'ascens, com s'ha demostrat en Albacete, que amb els qui hem arribat i els que hi havia en la casa. s'ha dut a terme una brillant campanya, ascens inclòs, batent rècord.
Sobre els noms que apareixen en aquesta entrevista dir que els jugadors que tenien un precontracte amb el Villarreal van acabar en l'Albacete i van ser importants en l'ascens d'aquest equip a segona A. Ací està la posició de cada jugador i el que va fer aquella temporada amb l'Albacete.
Oliver era porter. Va arribar de l'Olímpic de Xàtiva a l'Albacete. Va jugar 16 partits i va encaixar 9 gols.
Rodri era porter. Va fitxar per l'Albacete provinent del Burriana. Va jugar 16 partits i li van marcar 11 gols.
Sancho era defensa. El seu anterior club era l'Olímpic de Xàtiva. Va jugar 23 partits en la temporada 1989-90.
Patri era un migcampista que havia jugat abans en el Llevant. Va jugar 25 partits i va marcar 5 gols.
Corbalán era davanter. Va arribar del Llevant. Va jugar 32 partits i va marcar 25 gols.
A més, segons afirmava la publicació "Mundo Amarillo" també hagueren jugat en el Villarreal 2 jugadors més que van pujar en l'Albacete:
Menéndez, un defensa que va arribar del Avilés i va jugar 34 partits.
Antonio Maya, un davanter provinent de l'Alzira i que va marcar 4 gols.
Valoració de la primera etapa de Benito Floro.
Juan Bautista Catalán Mínguez comentava anys després de que Floro se'n anara que havia sigut el millor entrenador de la història del Villarreal. Sense tindre l'historial d'altres entrenadors en el club, aquella manera en que feia jugar a l'equip va impactar a molts aficionats. Floro va marcar el camí que molts altres entrenadors seguirien i va començar a canviar la manera de jugar al futbol. En Villarreal vam gaudir d'aquest procés. Va ser un dels entrenadors que va marcar el camí per a què desaparegueren les marques individuals en favor de les zonals o per a què el futbol de combinació fóra més valorat.
Benito Floro. Segona etapa. Setembre 2002 a Febrer 2004.
Després de passar per Albacete, Real Madrid, Sporting de Gijón, Vissel Kobe i Monterrey, Benito Floro va tornar al Villarreal, 13 anys després d'haver eixit.
La temporada 2002-03 anava a ser la tercera temporada de Víctor Muñoz com entrenador del Villarreal. Després d'empatar el primer partit de lliga en casa davant Osasuna, 2-2, i de ser eliminat de Copa per l'Hèrcules, la directiva va cessar a Víctor Muñoz. La temporada anterior, el Villarreal havia patit molt per salvar-se i es volia evitar això.
Paquito va dirigir de manera interina al Villarreal en Valladolid, en un partit on el Villarreal va perdre 1-0 i el dia 16-9-2002, Benito Floro tornava a Villarreal. En la seua presentació va dir que volia un equip ordenat, que tinguera la pilota i portara la iniciativa.
En el seu inici d'entrenador, Benito Floro concentrava tots els dimarts i dimecres als jugadors en un hotel, perquè aquells dies feia dobles sessions. Floro sempre va ser un entrenador que va aspirar a que els seus jugadors entengueren els fonaments de com s'havia de jugar.
Benito va tornar més dogmàtic que mai amb les seues idees a Villarreal. Li va demanar a Palermo que participara més en el joc, que baixara més a combinar en els jugadors del centre del camp per generar més futbol. Amb la idea de tindre millorar l'eixida de la pilota va situar al central Quique Álvarez de lateral dret. Això ho considerava important per practicar un futbol de combinació. A més, li feia traure faltes des del seu costat quan s'havien de centrar a l'àrea, per així en cas de perdre la pilota tindre a l'equip millor situat.
Aquest va ser la primera alineació de Benito Floro en la seua tornada al Villarreal, en un partit que el Villarreal va perdre 0-1 davant l'Alavés.
Quique Álvarez jugaria molts partits de lateral, però aquesta posició i la idea de que fera les tretes de falta des del seu costat no van funcionar, però és una mostra de la importància que Floro li donava al joc posicional i a la possessió de la pilota.
Benito Floro preparava els partits de manera meticulosa. En un partit contra el València, per assajar com marcar a Carew, Benito Floro va pujar a entrenar al primer equip a un davanter que estava en la cantera i tenia característiques físiques molt paregudes al jugador noruec.
En la temporada 2002-03, el Villarreal va estar en la part baixa de la classificació i al final es va aconseguir salvar, en bona mesura per l'aportació de Farinós, que va arribar en el mercat d'hivern.
Floro era partidari de tindre una plantilla curta, de manera que tots pogueren jugar partits i es sentiren implicats en l'equip. Això li donava possibilitats de debutar a jugadors de la cantera. Així, per exemple, en la temporada 2002-03 va debutar Arzo, Cases, Xisco Nadal, Héctor Font i Verza amb el Villarreal. El club estava encantat amb aquesta idea perquè l'aposta que s'estava fent per la cantera era molt important i es sabia que això seria fonamental en el futur del projecte del Villarreal.
En l'estiu de 2003, el Villarreal aconseguiria, de la mà de Floro classificar-se per a la copa de la UEFA, després de guanyar la Intertoto.
El Villarreal va començar bé la temporada. No va perdre en els 15 primers partits oficials de la temporada. Així, en Intertoto va jugar 6 partits (3 guanyats i 3 empatats), en Copa UEFA 2 (empatant 1 i guanyant 1), en Copa del Rei va guanyar l'únic partit que va jugar i en lliga en les 6 primeres jornades va aconseguir 2 victòries i 4 empats.
Ni aquesta bona ratxa de resultats va evitar les crítiques sobre Benito Floro per una part de l'afició. Després dels fitxatges de Jose Mari, Roger, i sobre tot Riquelme, qui va arribar després del partit de tornada contra el Heerenveen de la final de la Intertoto, les expectatives amb l'equip eren molt altes i davant qualsevol mal resultat apareixien les crítiques. Així, després d'empatar 0-0 en casa el partit d'anada de la primera eliminatòria de la copa de la UEFA davant el Trabzonspor van aparéixer algunes crítiques pel mal joc de l'equip, que es van repetir després de l'empat 1-1 davant el Saragossa en casa en la jornada 6 de lliga. Fernando Roig va eixir publicament després d'aquest partit a defensar el treball de Benito Floro.
El primer partit oficial que va perdre el Villarreal va ser en San Mamés contra el Ath. Bilbao per 2-0, després va empatar 3-3 en casa contra el Sevilla i va perdre en un partit jugat entre setmana en Albacete per 2-0.
Fernando Roig va parlar en Albacete amb l'entrenador sobre el mal rendiment de l'equip i Floro va fer una xerrada de 1 hora i 40 minuts amb els jugadors abans de l'entrenament del dia següent. Ballesteros, un dels jugadors més carismàtics de l'equip, va reconéixer que els faltava intensitat defensiva en totes les línies i que això s'havia de millorar.
El Villarreal va aconseguir guanyar-li a Osasuna i després milloraria en lliga, poc a poc, fins acabar l'any 2003 en 5a posició, després de 17 partits amb 27 punts. Entre les victòries més destacades de la lliga va destacar el 2-1 al Barcelona, amb un gol en l'últim minut de Sonny Anderson i la victòria en el camp del Deportivo per 0-1, amb un gol de Roger. A més, va aconseguir eliminar a l'Algesires en Copa i al Torpedo de Moscú en UEFA, fet que li permetia seguir en moltes opcions en les 3 competicions.
En Gener, el Villarreal va ser eliminat de la Copa pel Sevilla, però en lliga seguia prou bé i així, després de guanyar-li el 15-2-2004 per 6-3 al Racing de Santander, el Villarreal estava 6è classificat amb 36 punts després de 24 jornades, però l'equip havia perdut 3 partits seguits abans de la victòria contra el Racing i Benito Floro va deixar fora de la convocatòria a Riquelme en la visita del Villarreal a Balaídos per jugar davant del Celta, on el Villarreal va perdre 2-1. El jugador argentí es va quedar en Vila-real amb un treball físic específic per a ell sota les ordres de José Cabello, el preparador físic del Villarreal. Açò va ser un missatge per a tota la plantilla en el sentit de que s'havien d'implicar més.
En la jornada 25, el Villarreal jugava en Saragossa. L'equip local estava entrenat per Víctor Muñoz i el Villarreal va perdre 4-1 donant una imatge molt pobre. Quan va acabar el partit, Benito Floro va presentar la seua dimissió. El president la va acceptar.
Floro no estava content en la manera de treballar de molts dels seus jugadors. Tampoc va sentir que tenia el suport de la directiva. Va veure que els jugadors no estaven treballant conforme ell volia i va deixar l'equip.
El dia 24-2-2004, el diari Mediterráneo va titular: Floro es va quedar sol i s'explicava que va presentar la dimissió perquè no va trobar suport ni dins del vestidor ni en la directiva del club.
En la seua eixida, Floro va acusar a la plantilla de falta d'implicació. Va dir que excepte Pere Martí, Ballesteros, Quique Álvarez, Arruabarrena, Reina, Anderson i José Mari, la resta no treballaven com tocava. Va explicar que ell havia vist que la plantilla en molts moments no estaven implicats i segons va dir això ja havia passat en les setmanes anteriors a jugar contra l'Albacete, a principis de temporada. També va declarar que des de principis d'any 2004 les coses no funcionaven com ell volia.
Fernando Roig va dir que la decisió de Benito Floro era honrada. Va afirmar que li acceptava la dimissió perquè havia perdut la confiança en el treball amb la plantilla. Segons Roig, Floro no li havia parlat de la inconstància en el treball que veia en la plantilla fins presentar la dimissió. Si ho haguera fet, s'haguera pogut buscar una solució.
Floro va deixar al Villarreal en la posició 8 en lliga a només 1 punt de la zona de classificació per a la zona de la UEFA. A Benito Floro el va substituir Paquito, un home de la casa, que sabia portar molt bé als jugadors. Amb Paquito l'equip va quedar en la posició 8 en lliga, a només 1 punt de la classificació per a la UEFA, però va fer una campanya històrica en la Copa de la UEFA eliminant al Galatasaray, la Roma, el Celtic de Glasgow i arribant a semifinals on va perdre davant el València.
Benito Floro era un home que entenia el futbol i aspirava a que els seus jugadors ho entengueren. Míchel, jugador seu en el Real Madrid, va dir d'ell que era un entrenador d'avantguarda. En els seu moment va introduir el treball dels jugadors amb un psicòleg i li va donar molta importància a la metodologia. La premsa no el va entendre en algunes oportunitats i se li van criticar que, per exemple, donara conferències sobre com crear superioritats a partir de tretes de banda.
Míchel va dir que el seu principal defecte era que "es duro de mollera". Pot ser, que la manera de no saber-li arribar a determinats jugadors, com feia Paquito, o no saber dominar millor a la premsa, li va fer no aconseguir millor resultats i que hui en dia encara no se li done la importància que va tindre per al futbol espanyol.
Benito Floro va contribuir a que se jugara millor futbol en totes les categories. També va obrir un camí per a molts entrenadors espanyols que apostaven per un futbol de combinació i la defensa zonal com banderes. A més, i segurament el més important, es podrà estar d'acord més o menys amb les seues decisions, però no es podrà negar que va ser un home honrat i coherent amb les seues idees.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada