dimecres, 16 de gener de 2019

Els primers partits del Villarreal contra el Ath. Bilbao

Els dos primers partits oficials contra el Ath. Bilbao van ser en una eliminatòria de Copa, corresponent a la 3a ronda de la Copa de la temporada 1996-97, i es van jugar els dies 8-1-1997 en Vila-real i el 15-1-1997 en Bilbao.

Context històric.


La temporada 1996-97 el Villarreal jugava en 2a divisió A. Era la 5a temporada consecutiva que jugava en aquesta divisió. El club es començava a convertir en un clàssic de la categoria i si les dos primeres temporades havia patit molt per mantindre la categoria, en les dos següents ho va fer millor, especialment en la temporada 1994-95 quan es va quedar classificat en el lloc 10. En la temporada 1995-96 va tornar a patir un poc al principi, però amb l'arribada de David Vidal es va remuntar la situació i l'equip es va classificar en el lloc 15 al final de temporada, encara que s'ha de dir que haguera pogut ser millor perquè no es va guanyar cap dels últims 6 partits finals de la temporada.

A principis de la temporada 1996-97, el Villarreal va signar un acord de col·laboració amb el València i com a fruit d'açò, a més de 75 milions de pessetes, va arribar Subirats d'entrenador i 4 jugadors: Albelda, Angulo, Simeón i Quique Medina. El Villarreal va començar la temporada practicant un futbol molt vistós. Així, en la jornada 12, el dia 24-11-1996, després de guanyar-li 3-0 al Écija, el Villarreal era el 4t classificat, però a partir d'aquest moment el Villarreal va començar i no guanyaria cap dels 5 partits següents. Així, va perdre 4-1 en camp d'Osasuna, 0-2 davant el Barcelona B, 2-1 en Salamanca, va empatar en casa 1-1 contra el Real Madrid B per acabar 1996 i en el primer partit de l'any va perdre en casa 1-3 contra el At. Madrid B. El següent partit era en casa contra el Ath. Bilbao. Així que no arribava gens en forma a aquesta eliminatòria.

Per poder jugar contra el Ath. Bilbao, el Villarreal havia eliminat al Llíria en la primera ronda de la Copa i al Mar Menor en la segona.

Per una altra banda, s'ha de destacar que el Villarreal arribava al partit contra el Ath. Bilbao en ple procés de venda del club. De fet, el dia 17-12-1996, en la presentació del nou jugador Antonio Díaz, Font de Mora anunciava a la premsa que havia venut el club a Antena 3. Va dir que la venda era positiva per a ell i per al club, que la gent en el seu dia haguera pogut comprar més accions i no carregar-lo a ell amb el 70% o el 80% de les accions. Va dir que el Villarreal seguiria millor perquè estaven en una gran empresa i que si volien ell seguia en el càrrec perquè tenia 26 anys d'experiència en la presidència. També va indicar que estava fart de gastar-se els diners i que no volia jugar-se el seu patrimoni.

Finalment, Antena 3 no va comprar el Villarreal. Per entendre el que va passar indicar que en aquells moments es veia el potencial que podien tindre els drets del futbol per a les televisions. En Espanya, dos grans grups televisius, Antena 3 i Canal plus, van iniciar una lluita pels drets de televisió i Antena 3 va començar a comprar equips per controlar els seus vots. Quan anava a tancar la compra del Villarreal, Antena 3 i Canal Plus van arribar a un acord el dia 24-12-1996, que posava fi a l'anomenada en el seu dia com Guerra del Futbol. Això va fer que Antena 3 no comprara el Villarreal i finalment a finals de la temporada 1996-97 Fernando Roig comprara el Villarreal.

Per la seua part, el Ath. Bilbao de la temporada 1996-97 era molt bon equip. Va acabar classificant-se per a competició europea i quan va arribar a jugar el primer partit de Copa a Vila-real ocupava la posició 9. Destacaven Guerrero i Urzáiz. En Copa, només havia disputat una eliminatòria, abans de jugar contra el Villarreal, eliminant amb facilitat al Zalla per un global de 5-1.

Indicar que el Villarreal i el Ath. Bilbao ja s'havien enfrontat aquella temporada en Vila-real en el I Trofeu Porcelanosa. Va ser el 3-8-1996, quan davant d'unes 3500 persones el Ath. Bilbao es va emportar el trofeu després de guanyar 1-2, amb gol de Salillas per part del Villarreal i gols de Larrazábal i Urzáiz per part del Ath. Bilbao. Aquest partit va ser el primer partit en tota la història del Ath. Bilbao en Vila-real. Abans d'entrar a descriure l'eliminatòria de Copa, ací està la fitxa tècnica d'aquell partit amistós.

Villarreal 1-Ath. Bilbao 2.

El Madrigal, 3500 espectadors.

Villarreal: Sánchez Broto, Pascual, Roberto, Fernández Cuesta, Valle, Javi Sanchis, Soto, Simeón, Javi Prats, Arroyo i Salillas.

Canvis: Serer per Arroyo en el minut 32, Quique Medina per Valle en el minut 46, Alexandre per Javi Sanchis en el minut 61, Isach per Simeón en el minut 76, Oliete per Javi Prats en el minut 81.

Ath. Bilbao: Valencia, Estíbariz, Carlos García, Larrazábal, Tabuenka, Urrutia, Alkiza, Lizarazu, Guerrero, J. Etxeberría i Urzáiz.

Canvis: Andrinua per Estíbariz en el minut 46, Vales per Marcos García en el minut 46, Felipe per Alkiza en el minut 46, Tutxi per Lizarazu en el minut 46, Garitano per Guerrero en el minut 46, Bidaurrázaga per Urzáiz en el minut 77.

Àrbitre: Gil Garcia.

Gols.

0-1. Minut 33.Larrazábal de penal.
0-2. Minut 34. Urzáiz.
1-2. Minut  57. Salillas.

Dir que en el minut 47 Salillas va tirar fora un penal.

Eliminatòria de Copa.

Partit d'anada.


Prèvia.
Per a la directiva el partit contra el Ath. Bilbao era una bona manera de fer una bona recaptació econòmica. Així que va fer pagar els socis per veure al Ath. Bilbao. L'ambient no era el d'altres dies amb la visita d'un primera, era més bé gelat.

Per la seua banda, Subirats veia el partit com una bona possibilitat de desconnectar-se de la lliga i oferir un bon partit a l'afició. El Villarreal venia d'aconseguir 1 punt de 15 i estava en la posició 12. L'equip anava cap a baix.

La gran novetat en l'alineació del Villarreal podia ser que Santi, jugador juvenil nascut a Paníscola, jugara de titular. Ja havia jugat alguns minuts contra el At. Madrid B mostrant bones maneres. En el juvenil portava 11 gols fins aquell moment. En aquell partit li havien anul·lat un gol legal. Era dubte Roberto, que estava amb principi de grip.

Per la seua part, Luis Fernández, entrenador del Ath. Bilbao va anunciar rotacions per a la seua visita a Vila-real. Així, es van quedar en Bilbao Karanka, Larrainzar, Etxebarria, Lizarazu, Tabuenka i Carlos García.

Per al partit s'esperava un camp en males condicions degut a les pluges que havien caigut en Vila-real. De fet, el partit contra el At. Madrid B es va jugar sota una intensa pluja.

Fitxa tècnica.

Villarreal 0-Ath. Bilbao 1.

El Madrigal, 4000 espectadors.

Villarreal: Sánchez Broto, Pascual, Fernández Cuesta, Roberto, Medina, javi Sanchis, Salillas, Javi Prats, Albelda, Serer i Díaz.

Canvis: Santi per Roberto al minut 64, Chumillas per Salillas al minut 69, Soto per Díaz al minut 84.

Ath. Bilbao: Imanol Etxeberria, Andrinua, Goicoetxea, Guerrero, Urzáiz, Óscar Vales, Corino, Estíbariz, Edu Alonso, Felipe i Bolo.

Canvis: Raul Otxoa per Guerrero al minut 55, Larrazábal per Urzáiz al minut 55, Ziganda per Bolo al minut 76.

Gol.

0-1. Minut 3. Urzáiz.

Àrbitre: Llonch Andreu. Li va traure targetes grogues a Pascual, Serer, Albelda i Fernández Cuesta del Villarreal i a Urzáiz, Óscar Vales i Etxebarria del Ath. Bilbao.


Desenvolupament del partit.

L'eliminatòria va començar malament, ja que en el minut 3 Urzáiz va llançar un tir des de molt lluny que Sánchez Broto no va aturar i es va convertir en el 0-1. El Villarreal va intentar empatar en la primera part i va tindre dos bones oportunitats, les dos de Díaz. La primera quan no va culminar una bona jugada de l'equip en el minut 18 i la segona en el 42 quan un tir seu no se'n va anr fora per poc. El Ath. Bilbao després del gol estava ben situat defensivament i era complicat crear-li oportunitats. 

En la segona part, el Villarreal va intentar seguir empatant. S'ha de destacar a la jove parella Chumillas i Santi que li van donar molta empenta al Villarreal. Acabant-se el partit li van anul·lar un gol a Santi, el segona en dos partits, que haguera pogut suposar l'empat. Encara que aquest no va arribar, l'equip va eixir reforçat d'aquest partit perquè es va mostrar competitiu contra un equip de primera divisió.

Subirats va destacar la bona imatge del seu equip i va dir que el més just haguera sigut un empat. També va destacar a Roberto, que va jugar el partit amb grip, a Santi i a Chumillas. Sobre el mal estat del terreny de joc va dir que afavoria més a un equip que volguera defendre el resultat.

Per la seua part Santi va dir que creia que el gol que li van anul·lar era legal, que pareixia que tenia mala sort amb els jutges de línia perquè era el segon gol que li anul·laven en dos partits.


Partit de tornada.


Només una setmana hi havia entre l'anada i la tornada de Copa. Entre els dos partits el Villarreal va jugar en Badajoz, on va empatar 0-0, amb un plantejament molt més defensiu de l'habitual per part de Subirats. L'equip venia obtenint mals resultats fora de casa i l'entrenador va posar fer canvis en l'alineació.

Subirats pensava en un plantejament paregut al de Badajoz en Bilbao. Per al partit de Bilbao, Pascual era baixa per grip. S'esperava que Sánchez Broto jugara el partit de Copa en lloc de Luis Pascual, que era el titular en lliga.

Fitxa tècnica.

Ath. Bilbao 2-Villarreal 2.

San Mamés, 15000 espectadors.
Ath. Bilbao: Imanol Etxeberría, Corino, Andrinua, Goikoetxea, Estíbariz, Edu Alonso, Guerrero, Urzáiz, José Mari, Felipe i Álvaro.

Canvis: Lizarazu per Felipe en el minut 54, Bolo per Álvaro en el minut 79 i Cortina per Edu Alonso en el minut 86.

Villarreal: Sánchez Broto, Soto, Fernández Cuesta, Roberto, Medina, Santi, Chumillas, Javi Prats, Albelda, Serer i Díaz.

Canvis: Javi Sanchis per Serer al minut 35, Salillas per Chumillas al minut 46,  Angulo per Santi al minut 65.

Gols:

0-1. Minut 18. Chumillas.
1-1. Minut 25. Corino.
2-1. Minut 45. Álvaro.
2-2. Minut 50. Salillas.

Àrbitre: Llonch Andreu. Li va traure targetes grogues a Goicoetxea i José Mari del Ath. Bilbao i a Soto, Fernández Cuesta i Chumillas del Villarreal. 



Desenvolupament del partit.

Només començar el partit, en el minut 4, l'àrbitre li va xiular un penal a favor del Villarreal per falta de Guerrero a Santi i Roberto va fallar el penal. Però el Villarreal va seguir amb el pla de contindre al Ath. Bilbao i buscar contracops. Així, en el minut 18, una paret entre Santi i Chumillas va ser culminada per aquest i va posar al Villarreal en avantatge. El Ath. Bilbao va empatar ràpidament i la lesió de Serer va trastocar el plans de Subirats, ja que Albelda va passar a jugar de defensa central, Soto que estava de lateral dret va passar al centre del camp i Javi Sanchis va ocupar el lateral dret. Acabant la primera part va tornar a marcar el Ath. Bilbao.

Salillas va entrar d'inici en la segona part i a ell li va fer el penalti Corino en el minut 50, penalti molt protestat per la grada local, que suposa el 2-2. El Villarreal va intentar marcar el tercer gol en la segona part, davant els nervis de l'afició local, però aquest no va arribar i el Villarreal va quedar eliminat.

L'àrbitre es va retirar als vestidors protegit per la policia, ja que els espectadors de San Mamés no estaven gens d'acord amb els dos penals en contra que li havien xiulat al seu equip.

Postpartit.

Subirats va destacar que havien fet un bon partit, que havien fet estar patint a l'afició del Ath. Bilbao fins a l'últim minut i que se n'anava satisfet. També es trobava content perquè l'equip no s'havia descompost després de fallar el primer penal i havia jugat bé.

Per la seua part, Font de Mora va criticar a Subirats per alinear a Sánchez Broto en lloc de a Luis Pascual. També va dir que en Villarreal anaven 4 gats al futbol i que l'afició no responia.  

Subirats, de manera molt elegant, va evitar entrar en polèmica amb Font de Mora.

Després de jugar l'eliminatòria de Copa, el Villarreal va perdre els següents dos partits en lliga en casa, 0-1 contra el Mallorca i 2-4 contra l'Alavés. El dia 27-1-1997 Subirats va ser cessat com entrenador del Villarreal i va arribar Irulegui.

dimarts, 15 de gener de 2019

Villarreal 5-Ath. Bilbao 2 (31-3-2002)

El Villarreal va jugar contra el Ath. Bilbao el dia de Pasqua de 2002 un partit clau per mantindre la categoria.

Context històric.


La temporada 2001-02 era la tercera del Villarreal en primera divisió. Després d'una primera temporada, la 1998-99, en la que es va perdre la categoria, el Villarreal va tornar ràpidament a primera divisió i va completar una magnífica temporada, la 2000-01, quan el Villarreal va quedar en 7a posició, a només 2 punts del Celta, que es va classificar per jugar en Europa i amb qui va perdre un partit decissiu en la penúltima jornada de lliga.

Als inicis de la temporada 2001-02 s'esperava que el Villarreal seguiria amb la  línia de la temporada anterior. El Villarreal estava fent fitxatges molt importants per ser un equip competitiu en primera. Si en la temporada anterior havien arribat al Villarreal jugadors com Víctor Fernández o Palermo, en estiu de 2001 van arribar Guayre o Galca. L'equip seguia dirigit per Víctor Muñoz que apostava per un futbol de combinació, molt agradable de veure per l'aficionat.

La temporada va començar molt bé i en la jornada 5 el Villarreal anava en 2a posició empatat amb 12 punts amb el líder, el Betis, però poc a poc les coses anirien pitjor i el Villarreal acabaria lluitant per salvar-se. El Villarreal va tindre un parell de ratxes molt dolentes al llarg de la temporada. 

La primera, va començar en la jornada 15 i va durar fins la jornada 21. En la jornada 14 el Villarreal li va guanyar 1-0 al Alavés i després d'aquest partit, entre setmana, el Villarreal jugava en camp del Llevant en eliminatòria de Copa a partit únic. En aquell partit Martín Palermo es va lesionar de gravetat després de marcar un gol quan ho va celebrar amb un grup d'aficionats perquè un tros de grada es va trencar i es va caure damunt d'ell. El Villarreal va estar 7 partits sense guanyar, amb 3 empats i 4 derrotes.   Finalment, el 27-1-2002, en la jornada 22, el Villarreal va derrotar per 2-1 al Tenerife. Si després de guanyar-li a l'Alavés en la jornada 14 el Villarreal estava en el lloc 9 de la classificació, 6 punts davant del descens i a només 2 d'Europa, després de la jornada 22, el Villarreal estava en el lloc 14 a només 2 punts del descens i a 9 punts d'Europa. L'equip no trobava el joc brillant de la temporada anterior, encara que va fer una bona Copa i es va aconseguir arribar per segona vegada en la història a 1/4 de final, on el Ath. Bilbao va eliminar al Villarreal amb facilitat guanyant 0-2 en El Madrigal i empatant 1-1 en San Mamés.

La segona mala ratxa va començar molt poc després de la primera. El Villarreal va guanyar 2-1 al Mallorca en lliga el 6-2-2002 i després va estar 7 partits sense guanyar, amb 4 empats i 3 derrotes. Així que després de la jornada 31, just abans de jugar en casa contra el Ath. Bilbao, el Villarreal estava en la posició 16 només 1 punt davant del descens. Des de la lesió de Martín Palermo, el Villarreal havia jugat 17 partits de lliga, amb 2 victòries, 8 empats i 7 derrotes. L'equip havia passat de pensar en jugar en Europa a lluitar per salvar la categoria. El partit contra el Ath. Bilbao anava a ser decisiu.

La lesió de Martín Palermo no va ser l'única raó del baix rendiment de l'equip. Per una banda, s'ha de destacar que Diego Cagna no va estar al nivell de la temporada anterior i era un jugador clau. Tampoc va funcionar el fitxatge de Galca, qui estava cridat a ser el jugador important en el centre del camp del Villarreal. I Víctor, qui havia sigut la sensació la temporada anterior, també va baixar el seu nivell. Per la seua part, Guanyre, un dels jugadors revelació de la en Las Palmas en la temporada 2000-01 tampoc rendia. L'entrenador Víctor Muñoz no donava amb la tecla per fer jugar a l'equip com la temporada anterior.

Prèvia del partit.

Martín Palermo va començar a entrenar amb l'equip la setmana prèvia al partit contra el Ath. Bilbao, però encara no era possible alinear-lo en aquell partit. Per substituir a Palermo es va contractar en el mercat d'hivern  a Pizzi, però el seu rendiment no estava sent gens bo i només havia marcat 1 gol en la victòria 2-1 davant el Tenerife.

Víctor Muñoz, després dels mals resultats de l'equip, començava a estar qüestionat per part de l'afició. S'especulava que el seu lloc podia començar a estar en perill si no arribaven bons resultats prompte. 

El Ath. Bilbao venia amb moltes baixes a Villarreal. No podia jugar per sanció Tiko, jugador que havia marcat els 2 gols del seu equip en el partit de Copa en El Madrigal. A més, també eren baixa Guerrero, Yeste, Lacruz i Joseba Etxebarria.

El Ath. Bilbao era el millor equip fora de casa de tota la lliga fins aquell moment. Portava 3 partits empatats i 7 gaunyats en lliga de 15 partits que havia jugat fora, encara que venia d'una derrrota molt doloosa en casa ja que havia perdut 1-6 davant del Celta. Heynckes, entrenador del Ath. Bilbao, va dir que havien de jugar amb l'ansietat del Villarreal i això els podria permetre guanyar.

El Ath. Bilbao havia jugat 5 partits en El Madrigal, 4 oficials i 1 amistós. Havia guanyat 4 partits, 2 de Copa (0-1 en la 1996-97 i 0-2 en la 2001-02), 1 de lliga (0-1 en la 2000-01) i 1 amistós (1-2 en el Trofeu Porcelanosa de la 1996-97). Havia empatat 0-0 en la temporada 2001-02. El Ath. Bilbao no havia encaixat cap gol en partit oficial davant del Villarreal i només havia rebut 1 gol en un partit amistós, marcat per Salillas.

Fitxa tècnica.

Villarreal 5-Ath. Bilbao 2.

El Madrigal, 31-3-2002, Diumenge de Pasqua. 13000 espectadors.

Villarreal: López Vallejo, Xavi Roca, Ballesteros, Quique Álvarez,Arruabarrena, Amor, Galca, Guayre, Calleja, Víctor, Jorge López.

Canvis: Cagna per Calleja en el minut 65, Pizzi per Jorge López en el minut 77, Gracia per Víctor en el minut 80.

Ath. Bilbao:  Lafuente, Carlos García, Oskar Vales, Del Horno, Larrazábal, Gurpegui, Alkiza, Orbaiz, Javi González, Ezquerro, Urzáiz.

Canvis: Murillo per Javi González en el minut 45, Aitor Ocio per Del Hrono en el minut 45, Karanka per Ezquerro en el minut 63.

Àrbitre: Turienzo Álvarez. Va mostrar targeta groga a Ballesteros del Villarreal i a Del Horno, Larrazábal, Murillo i Aitor Ocio del Ath. Bilbao.

Gols.

1-0. Minut 7. Víctor.
2-0. Minut 12. Quique Álvarez.
3-0. Minut 17. Jorge López.
4-0. Minut 32. Víctor.
5-0. Minut 41. Guayre.
5-1. Minut 64. Carlos García.
5-2. Minut 88. Urzáiz, de penal.



Desenvolupament del partit.

D'entrada el Villarreal va introduir en l'alineació una important novetat. Pizzi, el davanter centre de referència, es va quedar en la banqueta i va actuar Jorge López com a fals 9. El Villarreal va començar amb molt bones combinacions entre Víctor, Guayre, Jorge López i Calleja, fet que va suposar constant arribades a l'àrea de l'Ath. Bilbao. A més, ràpidament van arribar els gols. El primer de Víctor, després Quique Álvarez marcaria a la treta d'un corner. En el minut 17 el partit estava pràcticament sentenciat, quan Jorge López va acabar rematant un córner llançat per Víctor El bon joc va seguir al llarg de tota la primera part i fruit d'açò vindrien dos gols més, marcats per Víctor i Guayre. Menció especial, dins del magnífic funcionament de tot l'equip per a Víctor, qui va recuperar el nivell de la temporada anterior, i de la parella de migcentres formada per Amor i Galca, que van funcionar a nivell defensiu i ofensiu com no ho havien fet fins aquell moment.

La segona part va ser un simple tràmit i el Ath. Bilbao va maquillar el marcador, però la feina estava feta i el públic de El Madrigal va poder viure una festiva vesprada de Pasqua.


Postpartit.

Víctor, el davanter del Villarreal, va dir que li haguera donat igual guanyar per un gol, que la victòria era molt important i s'havia aconseguit.

En la mateixa línia va estar Jorge López, qui va destacar que el partit els havia de servir per agafar moral. A més, reconeixia que mai havia jugat de punta. Sí algunes vegades de segona punta.

Per la seua part, l'entrenador Víctor Muñoz va dir que es mereixien un partit així perquè en molts partits creaven oportunitats i no entraven.

Heynckes va dir que la clau del partit va ser que el Villarreal els va marcar 3 gols en els primers 15 minuts i que van cometre massa errades darrere, igual que en el partit del Celta.

El partit contra el Ath. Bilbao va ser un gran pas per al Villarreal, però encara no va ser el pas definitiu. Encara esperaven grans partits aquella temporada, especialment destacable la victòria 2-1 en El Madrigal, el dia que Martín Palermo va tornar a jugar.

diumenge, 13 de gener de 2019

El Villarreal en llocs de descens en primera

La primera temporada del Villarreal en primera va ser la 1998-99. En aquella temporada baixaven dos equips de manera directa i promocionaven 2. Per tant, com hi havia dos equips en primera, baixaven de manera directa els equips classificats el 19 i el 20 i promocionaven els equips classificats en els llocs 17 i 18. La següent taula mostra les jornades que el Villarreal va estar en promoció o descens directe i al distància en punts a l'equip que marcava la salvació.

Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     1                 20                 Tenerife                                 0
     2                 20                 Betis                                      0
     3                 20                 Valladolid                               1
     9                 19                  Alavés                                   1
     11               18                 Real Societat                           3
     31               17                 Alavés                                    2
     32               17                 Alavés                                    2 
     33               17                 Alavés                                    5
     34               18                 Alavés                                    5
     35               18                 Alavés                                    5
     36               18                 Alavés                                    5
     37               18                 Extremadura                           3
     38               18                 Alavés                                    4

En la jornada 36 Irulegui va ser cessat com entrenador del Villarreal i va ser substituït per Paquito. El Villarreal va baixar per perdre la promoció davant el Sevilla.

El Villarreal va retornar en la temporada 2000-01 a jugar en primera i només va estar en una jornada en descens, la primera quan va perdre en casa 1-5 contra el Rayo Vallecano.Dir que a partir de la temporada 1999-00 es va determinar que baixarien 3 equips a segona divisió de manera directa, sense promoció.

Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     1                 20                 Osasuna                                 0

En les temporades 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05 el Villarreal no va estar en descens en cap jornada. Si va estar 2 jornades en descens en la temporada 2005-06, la històrica temporada de les semifinals de Champions, quan acabaria en 7a posició en la lliga.


Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     3                 19                    Málaga                               1
     4                 19                    At. Madrid                          2

En les temporades 2006-07, 2007-08, 2008-09 el Villarreal no va estar en descens. Si ho va estar algunes jornades en la temporada 2008-09, amb Valverde d'entrenador després d'un mal començament. Al final d'aquella temporada el Villarreal va acabar en la posició 7.


Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     4                 19                    Málaga                               1
     5                 19                    Málaga                               1
     6                 19                    Racing Santader                  2
     7                 20                    Valladolid                           2
     8                 19                     At. Madrid                         1

En la temporada 2010-11 el Villarreal no va estar en descens. Si ho va estar en la temporada 2011-12, quan va acabar baixant.

Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     1                 19                    Granada                             0
     3                 19                    Getafe                                0
     9                 18                    Sporting Gijón                    0
    17                18                    Racing Santander               1
    18                19                    Granada                              3
    20                18                    Racing Santander                1
    38                18                     Granada                             1

Dir que en aquella temporada la jornada 1 del calendari es va ajornar i es va jugar després de la 19. Ací en la primera volta s'ha considerat la jornada 1 la primera que es va jugar i així successivament.

El Villarreal va tornar a primera en només una temporada després de baixar i en les temporades 2013-14, 2014-15, 2015-16 i 2016-17 no va estar en descens. Si va estar una jornada en la 2017-18, en la segona jornada, temporada on quedaria en 6a posició i es classificaria per a Europa League.

Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     2                 19                    Málaga                                    0

En la temporada 2018-19 el Villarreal es troba en descens en les jornades següents:

Jornada       Posició    Equip marca salvació       Distància en punts

     3                 18                    València                              1
     18               18                    Ath. Bilbao                          2
     19               19                    Celta                                    4 




  

divendres, 11 de gener de 2019

Castelló 2-Villarreal 1 (12-1-1969)

Castelló i Villarreal estaven em la part alta de la classificació quan el dia 12-1-1969 es van enfrontar en competició oficial després de 10 temporades sense fer-ho.

Context històric.

El dia 12-1-1968 es disputava en Castàlia el partit oficial número 7 entre el CD Castelló i el Villarreal CF. Dels 6 partits anteriors, tots corresponents al campionat de lliga de tercera divisió, el Villarreal havia guanyat 3 partits, havien empatat 2 vegades i el Castelló havia guanyat 1 vegada.

Pel que fa als partits disputats en Castàlia, el Villarreal havia guanyat 1 partit, havien empatat 1 vegada i el Castelló havia guanyat 1 vegada. S'ha de destacar que el primer jugador del Villarreal que va marcar en un partit oficial a Castàlia va ser Pascual Font de Mora, qui va arribar a jugar en segona divisió amb el Castelló. Aquell partit, corresponent a la temporada 1957-58, va acabar 1-1.

Al llarg de tota la història el Castelló sempre havia militat en una categoria superior al Villarreal excepte en les 4 temporades en que havien militat en la mateixa categoria. De les 3 temporades anteriors a la 1968-69, el Castelló sempre havia quedat per damunt sempre excepte en la temporada 1958-59 quan el Villarreal va queda en la 6a posició i el Castelló en la 13a.
 

Context del partit.


El partit, corresponent a la jornada 17, el Villarreal estava en la posició 7 a només 3 punts del líder, l'Acero, i el Castelló estava en la posició 4, a només 1 punt del líder.

Per al Villarreal era la seua segona temporada consecutiva en tercera divisió, després del seu ascens la temporada 1966-67. La temporada anterior ho havia fet molt bé, classificant-se en tercer lloc darrere del  campió Ontinyent i del Gandia. Font de Mora era el president del Villarreal i per a la temporada 1968-69 va crear la primera plantilla del Villarreal que es podria considerar professional. Estava clar que ja buscava l'ascens a segona divisió.

El Villarreal va fitxar a un entrenador, anomenat Juan Cerezo Palahy, amb molta experiència en portar equips a promocions d'ascens a segona.  Ja havia classificat a 5 equips seus en promocions. Venia d'entrenar al Numància, al que havia entrenat 4 temporades. També havia entrenat a la Ponferradina, al qui va entrenar 135 partits oficials, el Don Benito o la Gimnástica Arandina.

Respecte a la plantilla en el Villarreal seguien de la temporada anterior Alapont, Manolet, Eusebio, Felipe, Guaitia, Linares, Sánchez, Galiñanes, Boyero i Correll. A més es va fitxar al porter Tormo (Rayo Ibense), Valero (Castellonense), Polo, José Rubert i Sebastià (Villarrealense), Tobalo (Castelló). Després es reincorporaria el jugador peruà Mario Vega, que havia arribat procedent del Racing de Santander la temporada anterior i que va voler canviar d'aires a final d'aquella temporada. Dir que el Villarrealense era el filial del Villarreal. La temporada anterior havia jugat en segona regional, quedant classificat en tercer lloc.

El gran fitxatge de la temporada, sense dubte, va ser el de Tobalo, que la temporada anterior havia jugat en el Castelló en segona divisió. En el Castelló va marcar 55 gols en 101 partits oficials, destacant els 27 gols que va marcar en tercera divisió la temporada 1965-66.

A més, s'ha de destacar que es va ampliar en estiu de 1968 que li van donar major capacitat al camp. Tot açò va crear una il·lusió molt gran i va fer que en la presentació del dia 1-8-1968, 3000 persones van assistir a la presentació de l'equip. Durant aquell estiu, unes 1000 persones anaven a cada entrenament.

Però quan la competició va anar en serio l'afició es va sentir decebuda perquè després de 5 jornades estava en la posició 16 (jugaven 20 equips). Poc a poc es va situar en la mitja taula i en la jornada 12 estava en la posició 11, després de perdre 3-1 en camp del Benicarló. Era el dia 1 de Desembre i estava a 9 punts del líder, que era el Nàstic de Tarragona. a partir d'aquell moment va començar una ratxa fabulosa. El Villarreal va encadenar 5 victòries consecutives:

- Jornada 13. Villarreal 1-Nàstic Tarragona 0.
- Jornada 14: Santa Catalina 1-Villarreal 3.
- Jornada 15: Villarreal 3-Manacor 0.
- Jornada 16: Constància 0-Villarreal 2.
- Jornada 17: Villarreal 1- Manacor 0.

Això va fer que el Villarreal arribara en la moral pels núvols al partit de Castàlia. Jugadors i afició esperaven una nova alegria en el camp del Castelló. Centenars de  seguidors anirien a seguir a l'equip en Castelló.

Destacar que en el Villarreal hi havia alguns jugadors que havien jugat en el Castelló com Alapont, Linares, Tobalo o Galiñanes.

Per la seua part el Castelló va baixar la temporada 1967-68 de segona a tercera divisió i gran culpa d'aquest descens el va tindre la reestructuració de la segona divisió espanyola que va passar de 2 grups de 16 equips a 1 grup de 20. Això va fer que els classificats entre els llocs 9 al 16 de cada grup baixaven directament. El Castelló va quedar classificat en el lloc 10 de 16 equips. El que en unes circumstàncies normals haguera sigut una temporada en la mitja taula el va condemnar al descens de categoria.

El Castelló va reestructurar molt la plantilla en la temporada 1968-69. Li va donar la baixa a 14 jugadors, entre ells Tobalo, que va fitxar pel Villarreal i  només va mantindre en la plantilla a Alcañiz, Esteve, Folch, Nicolau, Cela i Das. En el Castelló destacava la presència de Manolo Folch, el primer internacional juvenil que va donar Vila-real.  Va jugar el campionat d'Europa juvenil de seleccions en Luxemburg, marcant dos gols, un a Alemanya i un altre a Anglaterra.

Per tornar a segona divisió, el Castelló va fitxar a un entrenador contrastat de nom Vicente Dauder que havia pujat al Eldense a segona divisió, a Las Palmas a primera i havia entranat també al Hércules i el Mallorca. El Castelló va confeccionar una plantilla molt potent per a la tercera divisió, incorporant joves jugadors com Celeiro en la defensa o fitxatges importants com el del davanter Osman Bendezu ja quasi en Nadal. Era un equip fet per pujar.

Sobre Osman Bendezu, qui després acabaria sent entrenador del Villarreal en la temporada 1992-93 dir que va debutar el dia 29-12-1968, en un partit en que el Castelló li va guanyar 8-0 al Poblense i ell va marcar 3 gols. També va marcar en Maó, així que quan va jugar davant el Villarreal en Castàlia portava 4 gols en 2 partits jugats.


Prèvia del partit.

El Villarreal arribava eufòric al partit després de 5 victòries consecutives. Pareixia que els somnis de l'estiu es començavan a fer realitat. L'ambient entre l'afició era molt gran i s'esperava que una gran quantitat anaren a Castàlia a veure el partit.

La idea de Cerezo era repetir l'equip que va guanyar en Constància i al Manacor.

El Castelló havia empatat la setmana anterior en Maó, 1-1, partit on el seu porter Valle es va fracturar un dit que li suposava estar unes 4 setmanes de baixa. Això faria que Nicolau seria el porter titular i Gómez de l'equip d'aficionats entrara en la convocatòria. Del partit de Maó van eixir tocats Solaegui i Cela, però no estaven recuperats per jugar contra el Villarreal. El Castelló també recuperava a Isauro, Lima i Fernández.

Dauder, entrenador del Castelló, va convocar als següents 14 jugadors per al partit: Nicolau, Gómez, Folch, Isauro, Celeiro, Ruiz, Mozún, Echarri, Cela, Echave, Osman, Solaegui, Félix i Leandro. Un dia abans del partit, ja va fer públic el seu 11 titular, que seria el mateix de Maó, amb l'únic canvi en la porteria, on entraria Nicolau per la lesió de Valle.

Dauder va convocar al seu equip per dinar el diumenge 12-1-1968 en l'hotel del Golf. Va dir, en declaracions a Mediterráneo, que esperava guanyar-li de més d'un gol al Villarreal, al qui no temia, per la diferència de força i tècnica dels dos equips. Quan li van preguntar que temia del Villarreal va dir que la seua defensa, als 3 defenses del Villarreal, perquè esperava que tot el joc es desenvoluparia en l'àrea del Villarreal.


El partit es va declarar dia del club i van pagar tots els socis del Castelló, excepte els protectors.


El partit.


Fitxa tècnica.

Castelló 2-Villarreal 1.

Càstalia. 16 hores 12-1-1968. Quasi ple amb centenars de seguidors del Villarreal.

Castelló: Nicolau, Celeiro, Ruiz, Mozún, Echarri, Cela, Echave, Osman, Solaegui, Félix i Leandro.

Villarreal: Alapont, Guaitia, Eusebio, Simó, Sánchez, Linares, Galifañes, Vilar, Tobalo, Mario Vega i Copoví.

Gols:

1-0. Minut 15. Félix Benito.

1-1. Minut 54. Sánchez.

2-1. Minut 77. Echave.

Àrbitre: Carbonell. Jutges de línia: Sanfélix i Arias.



Desenvolupament del partit.

El Castelló ix decidit a guanyar el partit i tanca al Villarreal en la seua àrea. En el minut 8 ja havia forçat 11 corners. A més, Solaegui tira un tir al travesser en aquests primers minuts. El gol del Castelló es veu vindre i finalment al minut 15 marca Félix Benito. A partir d'aquest moment el Villarreal reacciona i es converteix en clar dominador del partit. Comença a tindre oportunitats i al millor de la primera part ve després d'una jugada de Galiñanes i Mario Vega en el minut 37, però una bona intervenció de Nicolau fa que el Castelló seguisca davant en el marcador.

La segona part comença igual i fruit d'aquest domini arriba el gol de Sánchez en el minut 54 després d'un remat amb l'esquerra. A partir d'aquest moment el Villarreal es replega i el domini torna a ser del Castelló, que domina el partit fins al final. Com a conseqüència d'aquest domini arriba el gol d'Echave, en un remat que toca un defensa del Villarreal que desvia un defensa del Villarreal.

El millor joc del Villarreal es va veure quan necesitava empatar, però una vegada va aconseguir l'empat, en lloc de buscar l'atac va fer una tàctica massa defensiva que el va portar a la derrota.

Segons José Ten, autor de la crònica de Mediterráneo del partit, en el Villarreal van destacar Alapont, Guaitia, Eusebio, Linares, Vilar i Tobalo.

Postpartit.

Dauder, entrenador del Castelló, va declarar que si alguns jugadors del Villarreal volien demostrar l'error del Castelló de no haver-los fitxat no ho havien aconseguit. També va dir que el Villarreal hauria de descansar un mes després de l'esforç que havia fet en aquell partit.

S'ha de destacar que les declaracions de Dauder no van agradar ni en Castelló ni en Vila-real. Mostra d'això són dos cartes al director publicades en Mediterráneo. La primera d'un aficionat del Castelló, de nom José Pinilla Safont, que destacava que el Villarreal havia sigut el millor equip que havia passat per Castàlia. En la segona carta, un grup d'aficionats del Villarreal encapçalats per Jaime Cercos li demanava a la directiva del Castelló que li prohibira fer declaracions d'aquest tipus al seu entrenador Darder i parlava del benvolgut Castelló.

Molt hi hauria que aprendre d'aquells aficionats del 1969 que fomentaven una rivalitat sana entre Villarreal i Castelló.
Dir que en la temporada 1968-69, el Villarreal va quedar el número 9, lluny del que s'esperava, però això no va desanimar a Font de Mora que va preparar un gran equip per a la històrica temporada 1969-70.
Per la seua part, el Castelló va ser campió de tercera i va acabar pujant a segona després d'una magnífica segona volta on no va perdre cap partit.

dimarts, 8 de gener de 2019

Si eres entrenador del Villarreal millor no te creues en el camí de Bordalás

Pepe Bordalás, entrenador del Getafe en la temporada 2018-19, té una curiosa història amb el Villarreal. Mai ha jugat ni ha entrenat al club de la Plana Baixa, però va ser decisiu en el cessament de dos tècnics del Villarreal. Dos històries separades per 32 anys de diferència que segurament hagueren suposat el final de dos entrenadors encara que Bordalás no haguera estat present perquè sempre quan un equip no va bé l'entrenador acaba cessat, encara que no tinga la culpa.

Bordalás jugador.


L'estiu de 1985 va ser molt il·lusionant en Vila-real. Després d'uns anys molts durs en tercera, amb algun risc de baixar a preferent, un grup de taulelleres van invertir en el Villarreal i es van fitxar bons jugadors. La il·lusió era la nota predominant en tot Vila-real i el projecte estava dirigit per Causanilles com entrenador, que en principi pareixia una garantia. Causanilles va debutar com entrenador en el Villarreal en 1981 i va salvar a l'equip del descens a preferent en una situació difícil. Aquella pretemporada va postular un futbol ofensiu, fet que va elevar més la temperatura en Vila-real. Hi havia molt bon ambient i es van fer 1500 socis, fet molt destacable perquè 5 anys abans només hi havia 300.

En el primer partit de lliga, en El Madrigal i en plenes festes el camp estava pràcticament ple, però tot el públic va eixir molt decebut quan el Gandia va guanyar 0-1. La segona jornada el Villarreal va perdre en camp del Rayo Ibense per 2-1. Tot el món va començar a qüestionar-se si realment el Villarreal era el superequip destinat a dominar el grup del que tots els aficionats parlàvem en els mesos de Juliol i Agost. En la tercera jornada, el Villarreal empatava en casa contra el Requena 0-0 i un periodista de Requena, segons va publicar Mediterráneo, va comentar que li va impressionar com el públic de Vila-real pressionava al seu equip en lloc de fer-ho amb el rival. La paciència mai ha sigut una virtut de l'afició grogueta, que sempre ha volgut resultats instantanis, sense deixar temps a que els processos funcionen.

Després de tres jornades el Villarreal jugava en Benidorm, que tenia cedit a un jove jugador de 21 anys provinent de l'Hèrcules, de nom José Bordalás. El Villarreal després de la jornada 3 estava en el lloc 17 amb 1 punt i el Benidorm ocupava la posició 13 amb 3 punts (Hi havia 20 equios en el grup VI de tercera divisió). El partit era tota una prova de foc per Causanilles, molt qüestionat per l'afició del Villarreal. 

El dia 22-9-1985 es va jugar el partit i en la prèvia, Causanilles va anunciar que abandonava els seus plantejaments ofensius, que contra el Benidorm hi hauria un marcatge home a home i molt de treball en el mig del camp. Ho va justificar perquè deia que no veia psicològicament bé als seus jugadors i que en aquella situació el més important era recuperar la confiança i per això hi havia que aconseguir resultats. 

Fitxa tècnica del partit.

Benidorm 2-Villarreal 1.

Hora de l'inici del partit: 18.30 hores.

Benidorm: Pepito, Salva, Paco, Rivera, Martínez, Temple, Castillo II, Castillo I, Gus, David i Bordalás.

Canvi: Nájera va entrar per David.

Villarreal: Juanín, Verdú, Falomir, Castillo, Marco, Biri, Planelles, Serra, Adriano, Arturo, Monllor.

Canvis: Pardo per Biri i Agraz per Serra. 

Gols:
1-0. Minut 18. Gus de cap després d'un centre des de la dreta de Temple.
2-0. Minut 63. Bordalás en jugada personal després de recollir un rebuig de la defensa del Villarreal.
2-1. Minut 89. Agraz finalitza un contracop del Villarreal.

Àrbitre: Ferrer Domínguez.


Desenvolupament del partit.

El Benidorm va eixir dominant i fruit d'aquest domini es va avançar al minut 18. Després va baixar el seu domini, però va tindre el control del partit, encara que el Villarreal va disposar d'algunes oportunitats al contracop. La segona part va seguir igual. En general va ser un partit prou avorrit, en que es va veure que el Villarreal no era capaç ni de competir ni de generar bon futbol.

Els jugadors més destacats del Villarreal per al cronista del diari Información van ser Juanín, Marco, Planelles i Monllor. Dir també que Bordalás va tindre una actuacoó destacada.

Arriba Pesudo. 
 
Després del partit de Benidorm el Villarreal estava en la posició 19, era el penúltim classificat. Això va suposar que el dimarts 24-10-1985, el club cessara a Paco Causanilles. Fins trobar un nou entrenador va agafar l'equip Antonio Sánchez i el Villarreal va perdre 0-1 contra l'Alzira en la jornada 5, fet que va suposar que l'equip es situara últim classificat de la tercera divisió grup VI. 

El dimart 1 d'Octubre el Villarreal va contractar a Pesudo com entrenador, que en el seu debut va aconseguir una victòria 0-1 en Vinaròs amb gol d'Arturo. El Villarreal va aconseguir poc a poc pujar el seu nivell i acabaria classificant-se per a la històrica Copa de la temporada 1986-87, quan eliminaria a tres equip de superior categoria (València, Gandia i Salamanca) i jugaria una mítica eliminatòria a partit únic en El Madrigal contra la Real Societat.


Bordalás entrenador.


Si com a jugador Pepe Bordalás mai va passar de la tercera divisió, com a entrenador va ser capaç d'arribar a primera divisió passant per moltes categories abans. Poc a poc va anar guanyant fama d'organitzar equips sòlids i així va arribar al Getafe, equip al qui va pujar a primera en 2017 i va seguir entrenant en la màxima categoria.

Per la seua part, el Villarreal estava entrenat per Escribá a l'inici de temporada 2017-18. Escribá havia agafat l'equip en Agost de la temporada 2016-17, en una situació difícil davant del inesperat cesse de Marcelino com entrenador del primer equip del Villarreal. Sense temps a res i amb moltes baixes per lesions, el Villarreal va perdre l'eliminatòria de la prèvia de la Champions League davant el Mònaco. En lliga si va fer rendir bé a l'equip que va acabar amb 67 punts i en 5a posició. En les copes la trajectòria va ser més decebedora. En Copa del Rei només es va eliminar al Toledo i es va caure eliminat davant la Real Societat. En Europa League, el Villarreal va passar la fase de grups, però va perdre la primera eliminatòria davant de Roma, deixant la percepció de que l'equip no era massa competititu perquè el 16-2-2017 va perdre 0-4 el partit d'anada contra la Roma.

La bona puntuació i classificació que el Villarreal d'Escribá va obtindre en la temporada 2016-17 en lliga no va evitar que fóra molt criticat per una part de l'afició, que deia que el joc que oferia l'equip era molt poc atractiu. En aquest context es va iniciar un pretemporada en l'any 2017 on les sensacions que deixava l'equip no eren bones. A més, el jugador més important de l'equip, Bruno Soriano, estava lesionat i no anava a començar la temporada.

Per obres en El Madrigal, rebatejat des d'inicis de 2017 com l'Estadi de la Ceràmica, el Villarreal va començar la lliga amb dos partits fora de casa perdent 1-0 en camp del Llevant i 3-0 en camp de la Real Societat. A banda de les dos derrotes el més preocupant era la mala imatge que donava l'equip. Pareix que aquesta situació es revertia quan el Villarreal va guanyar els dos partits següents, contra el Betis (3-1) i en camp de l'Alavés (0-3). Després de la jornada 4, el Villarreal estava en la posició 7 a 1 punt de competició europea i res feia prevéure que una setmana després Escribá seria cesat.

En la jornada 5, jornada intersetmanal, el Villarreal empatava en casa 0-0 davant l'Espanyol i en la jornada 6, el Villarreal viatjava a Getafe, equip entrenat per Bordalás.

Analitzant el que va publicar la premsa el dia del partit res feia pensar que seria l'últim partit d'Escribà. Iván Fernández va escriure en Levante de Castellón que els dubtes sobre Escribá s'havien calmat, que l'entrenador anava a introduir rotacions en l'equip degut a l'acumulació de partits, ja que la setmana següent havien de jugar contra el Maccabo en Tel Aviv. L'única baixa segura era la de Jaume Costa per lesió. Pareixia que entraria Rukavina en el seu lloc.

Escribá va ser entrenador del Getafe i era la primera vegada que tornava a entrenar en aquella població madrilenya després d'eixir d'aquell equip. El 11-4-2016, escribà va ser cesat com entrenador del Getafe després d'una ratxa de 12 partits sense conéixer la victòria i amb el seu equip sent penúltim de la lliga.

Fitxa tècnica.

 Getafe 4-Villarreal 0.

Hora de l'inici del partit: 12 hores.

Getafe: Guatia, Damián Suárez, Djene, Cala, Antunes, Álvaro Juménez, Bergara, Arambarri, Amath, Ángel, Molina. 

Canvis: Sergio Mora per Arambarri en el minut 63, Faysal Fajr per Amath en el minut 66 i Molinero per Molina en el minut 83.

Villarreal: Barbosa, Mario, Álvaro, Semedo, Rukavina, Castillejo, Trigueros, Rodrigo, Fornals, Bakambu i Unal.

Canvis: Soriano per Castillejo i Bacca per Bakambu en el minut 60, Sansone per Triguerros en el minut 70.
Àrbitre: Iglesias Villanueva. Li va mostrar targetes grogues a Arambarri del Getafe i a Bakambu, Trigueros, Rodrigo i Soriano del Villarreal.

Gols.
1-0. Minut 54. Ángel.
2-0. Minut 64. Jorge Molina.
3-0. Minut 67. Bergara.
4-0. Minut 90+2. Ángel.



Desenvolupament del partit.

El Villarreal va començar el partit dominant en la primera part, amb un Trigueros filtrant passes entre la defensa local, però poc a poc el Getafe va equilibrar el partit i les sensacions al final de la primera part era que en un partit equilibrat el Getafe anava imposant-se poc a poc. Tot açò es va confirmar en la segona part, quan el Villarreal va mostrar molt poca solidesa defensiva. En el primer gol una errada de Rukavina, en el segon una de Semedo i la sensació d'haver defensat molt malament perquè el Villarreal va rebre tres gols a pilota parada. Tots els fantasmes dels dos primers partits de lliga apareixien augmentats.

Després del partit Escribá va dir que l'equip havia tingut moltes errades de concentració. Va dir que se n'anava enfadat i disgustat del partit, però que no creia que l'equip era un desastre pel que havia passat en la segona part.

Arriba Calleja.


El dilluns 25-9-2017 la direcció esporiva del Villarreal va prendre la decisió de cessar a Escribá i posar com entrenador del primer equip a Calleja, qui va començar empatant a 0 en camp del Maccabo de Tel Aviv i guanyant-li 3-0 al Eibar en casa. Escribà va deixar al Villarreal en la posició 14 amb 7 punts i al final de lliga va quedar en la posició 5 amb 61 punts.

Amb Calleja l'equip es va classificar per l'Europa League, igual que 32 anys abans el Villarreal de Pesudo va remuntar la situació i es va classificar per a la Copa del Rei.

Aquesta és la curiosa història de Bordalás i el Villarreal. Dos fets separats per 32 anys de diferència que mostren que hi ha històries del Villarreal que tenen paral·lelismes, més allà de si l'equip juga en tercera o en primera. Si té una dimensió social més xicoteta o més gran.

dilluns, 7 de gener de 2019

Castelló 0-Villarreal 2 (8-1-1994)

Castelló i Villarreal disputaven a principis de 1994 un partit de rivalitat important per als dos equips per eixir de la part baixa de la classificació en segona divisió A. El partit corresponia a la jornada 18 del campionat nacional de lliga.

Context històric.

El dia 8-1-1994 es disputava en Castàlia el partit oficial número 19 entre el CD Castelló i el Villarreal CF. Dels 18 partits anteriors 14 havien sigut corresponents al campionat de lliga i 4 a partits de Copa del Rei. Dels partits de lliga, 8 havien sigut corresponents a la tercera divisió i 6 en segona divisió A. 

En Copa aquests equips havien jugat fins 1994 dos eliminatòries. En la primera eliminatòria, el Villarreal va ser capaç d'eliminar una vegada al Castelló quan aquest equip jugaven en segona i el Villarreal en tercera. Dos empats, 0-0 en El Madrigal i 3-3 en Castàlia van fer que s'arribara als penaltis on el Villarreal es va classificar. El més sorprenent és que el Villarreal va arribar a perdre 3-0 en el partit de tornada i va forçar els penals. Això va ser en la temporada 1978-79. En la temporada 1988-89, el Castelló va eliminar al Villarreal després d'empatar 1-1 en El Madrigal i de guanyar 2-1 en Castàlia. El Castelló jugava en segona divisió A i el Villarreal en segona divisió B

Respecte als partits de lliga l'historial era molt igualat. Dels 14 partits, el Villarreal havia guanyat 5, havien empatat 5 partits i el Castelló havia guanyat 4 partits. Respecte a l'estadística en Castàlia, el Villarreal havia guanyat 3 partits, s'havien empatat 2 partits i el Castelló havia guanyat 2 partits. Destacar que Font de Mora, com a jugador del Villarreal en tercera divisió havia marcat en la dècada dels 50 dos gols en Castàlia.

Al llarg de tota la història el Castelló sempre havia militat en una categoria superior al Villarreal excepte en les 8 temporades en que havien militat en la mateixa categoria. De les 7 temporades anteriors a la 1993-94, el Castelló sempre havia quedat per damunt sempre excepte en la temporada 1958-59 quan el Villarreal va queda en la 6a posició i el Castelló en la 13a.

Per tant, sobre estar en la mateixa categoria, el Castelló era l'equip gran i el Villarreal era l'equip més modest, encara que s'havia demostrat que cada partit oficial al llarg de la història el Villarreal s'havia com competir-lo. 

Des del primer partit oficial entre els dos equips, que es va jugar a finals de Desembre de 1957 en El Madrigal, l'ambient en les grades havia sigut molt bo. La rivalitat era gran, com és normal entre dos poblacions a només 7 km de distància. A més de la realitat entre els aficionats també és important que molts jugadors havien militat en els dos equips i això creava una gran motivació en alguns jugadors per enfrontar-se al seu exequip.

La temporada 1993-94 fins la jornada 17.


Les expectatives dels dos equips al principi de la temporada eren molt diferents.

El Villarreal tenia clar que el seu objectiu era salvar la categoria. Era la seua 4a temporada en segona divisió. Va estar dos al principis del anys 70 (la 1970-71 i la 1971-72), on es va salvar en la primera jugant una promoció i va baixar en la segona. La temporada 1992-93 es va salvar en l'última jornada després d'un final de temporada sensacional quan pareixia que l'equip anava a baixar.

En el Villarreal seguia com entrenador Carlos Simón que havia agafat al Villarreal en la jornada 26 de la temporada anterior quan el Villarreal estava en la posició 16 amb 21 punts empatat a punts amb el Figueres que estava en la posició 17, que era de descens. Va debutar amb una derrota 4-2 en Eibar i el Villarreal es va situar en descens, ocupant el lloc 18 de la classificació. Això encara va anar a pitjor i en la jornada 30 el Villarreal era últim classificat i estava a 4 punts de la salvació quan quedaven 8 jornades per acabar la lliga (la victòria en aquell moment valia 2 punts i l'empat 1). A partir d'aquest moment l'equip va remuntar i el Villarreal va quedar en el lloc 13 amb 34 punts. En els últims 8 partits el Villarreal va fer 13 punts, guanyant 6, empatant 1 i perdent 1. Això li va valdre la renovació.

De la mà de Carlos Simón el Villarreal es va renovar molt. Va canviar gran part de la plantilla i van eixir jugadors molt volguts per l'afició, com Estanis, jugador de Vila-real que va fitxar pel Castelló.

La temporada del Villarreal no estava sent gens bona abans de jugar contra el Castelló. El Villarreal tenia 15 punts i 3 negatius. En casa, els números eren bons amb 6 victòries, 1 empat i 1 derrota, però fora no havia guanyat cap partit en lliga, havia empatat 1 i havia perdut 7. Abans d'arribar a Castàlia, el Villarreal només havia empatat 1 partit de lliga, en Leganés, en la primera jornada de lliga. Així que la gent no era massa optimista pel que poguera passar en Castàlia.

Des de principis d'any hi havia més tranquil·litat en el Villarreal perquè el club s'havia convertit en societat anònima esportiva Tot aquest procés havia creat nerviosisme en la plantilla, per la incertesa que suposava saber que el Villarreal podia patir un descens administratiu a finals de Desembre, però afortunadament no va ser així i Gener va començar en una victòria contra el Múrcia, que feia que el Villarreal isquera del descens, on havia entrat l'última jornada de l'any 1993.

S'ha de destacar que Carlos Simón havia reconegut en Desembre que s'havia equivocat en la confecció de la plantilla i des de la directiva admetien que no hi havia diners per reforçar l'equip.

Carlos Simón estava molt discutit per l'afició, de la qual rebia moltes protestes i xiulits. Les primeres protestes dels aficionats van ser el dia 16-9-1993, en partit de tornada de la Copa del Rei davant l'Arosa, quan el Villarreal es va classificar empatant a 0 perquè havia guanyat 0-1 en casa. Quan li van preguntar en roda de premsa si notava la pressió del públic, ell va contestar que només notava la pressió quan la seua dona se li tirava damunt en el llit. Aquestes afirmacions van indignar prou als seguidors del Villarreal.


Per la seua part, el Castelló aspirava a estar en la part alta. Aquell era el nivell d'exigència habitual per a una Castelló, que en la temporada 1990-91 havia estat jugant en primera divisió. Des del seu descens havia quedat en les posicions 15 en la temporada 1991-92 i en la posició 10 en la temporada 1992-93. Així que l'objectiu era millorar i buscar la part alta de la classificació.

L'entrenador del Castelló era Ciriaco Cano, que havia entrenat al Sporting de Gijón abans en primera divisió, al que havia classificat per a la Copa de la UEFA en la temporada 1990-91, després d'agafar a l'equip en la jornada 13. En la temporada 1990-91 va tornar a entrenar al Sporting, quedant-se classificats en la posició de la lliga i en Copa de la UEFA va eliminar en primera ronda al Partizan de Belgrado i va ser eliminat en la segona eliminatòria pel Steau de Bucarest. Després va abandonar el Sporting i va fitxar per  Castelló a finals de la primera volta de la temporada 1992-93.

Ciriano Cano estava molt discutit per l'afició del Castelló degut a la manera de gestionar la plantilla. Se li discutien els continus canvis de jugadors en les alineacions cada diumenge i els canvis que feia.

Després de la jornada 16, el Castelló i el Villarreal tenien 15 punts, el Castelló estava en la posició 15, el Villarreal en la 16 i els dos equips només estaven dos punts per damunt del descens.

Si la trajectòria del Villarreal fora de casa era dolenta, la del Castelló dins de casa tampoc era gens bona perquè havia jugat 8 partits en casa, dels quals havia guanyat 2, empatat 4 i perdut 2. En total només havia guanyat 3 partits en les 17 jornades disputades, molt lluny de les expectatives creades inicialment. A més, el Castelló portava 5 jornades sense marcar i els últims 4 partits els havia empatat a 0 gols.

Prèvia del partit.


La setmana del derbi començava amb la temperatura molt elevada degut a unes declaracions el dilluns 3 de Gener de Ciriaco Cano que va dir que el Villarreal era un equip molt agressiu, que quasi ratllava la violència, encara que no ho era, però si jugava al límit del reglament. Per la seua part deia que el Castelló era un equip poc agressiu que intentava jugar al futbol i per això creia que podien tindre dificultats en el partit.

El dimarts 4 de Gener, Carlos Simón va declarar que pensava que les declaracions de Ciriaco Cano estaven fetes sense mala intenció i que el seu equip feia alguna entrada dura,  però sense mala intenció. També va dir que el Villarreal era un equip fort que disputava cada pilota en joc.

Les entrades per al partit anaven de 1100 pessetes la més barata a 4000 pessetes la més cara, que eren els mateixos preus que en qualsevol altre partit en Castàlia. La directiva del Castelló no va modificar els preus encara que fóra un partit de rivalitat. La directiva del Villarreal va rebre 25 entrades gratis per als seus compromisos i els dels jugadors.

L'alineació del Castelló abans del partit era difícil d'endevinar perquè Ciriaco va fer moltes proves en el partit d'entrenament dels dijous previ al partit, encara que era possible que en el 11 titular estigueren Estanis i Mateu, dos jugadors que la temporada anterior havien jugat en el Villarreal.

Per la seua part, el Villarreal apuntava a que només anava a jugar en Edu en punta i que anava a reforçar el centre del camp amb 5 jugadors. Per a aquest partit Carlos Simón podria disposar des del primer moment de Planelles, que havia sigut substituït per un colp en el partit del diumenge anterior contra el Múrcia i a Cuixart que ja havia complit la suspensió de targetes per tindre targetes grogues.

En declaracions a Mediterráneo el dia abans del partit, els presidents dels dos equips, Manuel Almela i Domigo Tárrega, van demanar esportivitat, tant dins del camp com fora. Manuel Almela va recalcar que el partit s'havia declarat d'alt risc la temporada anterior i no va fer falta pel civisme mostrat per les dos aficions. A més, també va dir que esperava un partit en el que els dos equips donaren espectacle i amb gols, encara que ho veia difícil per la situació en que arribaven Villarreal i Castelló. Deia que l'espectacle era necessari perquè cada vegada anava menys gent a veure els partits al camp.

En declaracions el dia abans del partit, Carlos Simón va dir que tenia dubtes en el centre del camp, en la davantera i que no per jugar amb 3 davanters els equips de futbol eren més ofensius. Per la seua banda, Ciriaco Cano va tornar a parlar del joc agressiu del Villarreal.

El partit.


Fitxa tècnica.

Castelló 0- Villarreal 2.

Menys de mitja entrada en Castàlia. Partits televisat per Canal 9 i en alguns moments del partit va ploure.

Castelló: Fernando, Salva, Tosic, Estanis, Juan Carlos, Tejero, Guirinovich, Arranz, Mateu, Roqueta i Vaginho.

Canvis: Do Santos per Guirinovich en el minut 59, Fermín per Roqueta en el minut 68.

Villarreal: Navarro, Javi Moro, Javi I, Russet, Maestre, Pascual, Javi II, Cornago, Planelles, Eres i Edu.

Canvis: Loinaz per Javi II en el minut 85, Cuxart per Edu en el minut 89.

Àrbitre: Fernández Terente.

Expulsió: l'entrenador del Villarreal, Carlos Simón, va ser expulsat per doble amonestació.

Gols:

0-1. Planelles. Minut 61.
0-2. Planelles. minut 69.



Desenvolupament del partit.

Des del principi del partit el Villarreal va eixir a pel partit, sent molt més intens i creant diverses oportunitats de gol. S'ha de destacar una jugada en el minut 2, quan Cornago va centrar una pilota des de l'esquerra que es va tancar molt i que Fernando va aturar dins de la seua porteria. Ni l'àrbitre ni el jutge de línia ho van veure i el partit va seguir. També s'ha de destacar una oportunitat de Pascual en una jugada per la dreta de Javi II. Poc a poc el Castelló va equilibrar el partit i cap al final del partit, el Villarreal va tornar a dominar tenint algunes oportunitats.

Res va canviar després del descans i fruit d'aquest domini seguien arribant les oportunitats, primer amb una jugada de Javi II que va acabar xutant a les mans de Fernando. Després també va hi haure un bon remat d'Eres que no va acabar en gol. En el minut 61, Maestre tira una falta, que toca Eres i acaba en una volea de Planelles. Pocs minuts després, Planelles va tornar a marcar després d'un assistència d'Edu. El Castelló ho va intentar. Estanis va rematar dos vegades a porteria, però no va trobar el gol. Així s'arribava a la fi del partit, amb l'alegria dels aficionats del partit desplaçats a Castàlia i les protestes dels aficionats locals cap al seu entrenador.

Postpartit.

Ciriaco Cano va reconéixer que el Villarreal va ser millor  i va dir que assumia la culpa de la derrota perquè va fer un plantejament molt ofensiu, desprotegint el centre del camp.

Carlos Simón va dir que el Villarreal va ser millor, va arribar molt i que la victòria suposava molta moral per als seus jugadors. Va destacar la defensa zonal i les bones basculacions del seu equip que va ser capaç de ser superior a les variants tàctiques que va introduir el Castelló al llarg del partit, que va començar jugant amb una distribució de jugadors de 1-3-5-2 i va acabar amb un 1-4-3-3.

El Villarreal aconseguia una victòria importantíssima i més veient que en l'última jornada d'aquella temporada 1993-94, el Villarreal i el Castelló es jugarien una plaça de descens.

divendres, 4 de gener de 2019

Anuaris del Villarreal i Dies de futbol

Encete un apartat en el bloc per parlar dels llibres que s'han publicat del Villarreal, que fins a principis de 2019 són uns 20. Comence pels dos editats en 2018: Anuari 2017-18 del Villarreal i Dies de futbol.
 

Anuari 2017-18.

Cada temporada, començant en la 2005-06, el Villarreal edita un anuari on es poden trobar les fitxes dels partits de la temporada anterior, una pàgina dedicada a cada jugador de la primera plantilla, les notícies més rellevants de la temporada i també fotografies amb els noms dels jugadors del futbol base. Una mescla molt interessant a nivell gràfic i estadístic molt ben elaborat.

En l'edició de la temporada 2017-18 s'ha actualitzat el format, parla molt més del projecte Endavant i li dedica més espais a les notícies que han passat al llarg de la temporada 2017-18. Per a mi, és el millor anuari editat fins ara.


Dies de futbol. 

Qui no ha anat de xicotet al futbol amb el seu iaio o una persona major? Sobre la premisa de la relació d'un net i el seu iaio, l'escriptor Luis Aleixandre ens va contant l'evolució del Villarreal des de que està en tercera divisió en l'any 90 fins que arriba la semifinal de Champions en 2006. I no només parla de com evolucionen les relacions entre els nets i els iaios i del Villarreal. També té temps per recórrer aspectes interessants de la ciutat de Vila-real i comarcals.

De Dies de Futbol hi ha que dir que és la primera novel·la al voltant del Villarreal i el primer llibre de futbol sobre el Villarreal escrit en valencià. El llibre també està escrit en castellà i afortunadament no hi ha que comprar dos llibres per tindre'l en castellà i en valencià. Quan es compra el llibre es tenen les dos versions.

També destaque d'aquest llibre que està ben documentat, fet que és d'agrair perquè demostra que l'autor s'ha preocupat per fomentar de manera correcta la història del Villarreal.

Dies de Futbol està editat per Unaria Ediciones i patrocinat pel Villarreal a través d'Endavant Cultura.

Per a un aficionat del Villarreal regalar-li un llibre del seu equip és un record per a tota la vida, un regal que segurament valorarà més amb el pas del temps, no com aquests regals caríssims que en poc de temps perden tot valor. Cada aficionat que llegisca una pàgina, ja siga de l'anuari o de Dies de Futbol, estarà davant de la mateixa informació, però segur que cada partit li evoca unes emocions diferents (aquell partit on va anar amb una gran ressaca, aquell dia que no li va importar el futbol i no va veure el partit perquè se li havia mort un familiar,...). Aquest tipus de llibres es valoren més quan passen els any i evoquen un temps fugit.