dimecres, 5 de gener de 2022

Àlbums fotos història futbol a Vila-real.

Ací pots accedir als àlbums de fotos del futbol a Vila-real ordenats per temporades. Les fotos són de domini públic si no s'indica el contrari. Quan s'utilitzen es demana que es cite la font i el nom de l'autor que ha cedit la foto a aquest banc de fotos. Si algú vol participar enviant les seues fotos d'objectes relacionats amb el futbol en Vila-real enviar un correu electrònic a historiafutbolvilareal@gmail.com i fer una xicoteta descripció de cada foto i posar el nom de la persona que cedeix la foto. Si no s'indica el contrari aquesta foto serà de domini públic. 


Temporada 1934-35

Temporada 1935-36

Temporada 1950-51

Temporada 1951-52

Temporada 1952-53

Temporada 1953-54

Temporada 1954-55

Temporada 1955-56

Temporada 1956-57

Temporada 1957-58

Temporada 1958-59

Temporada 1959-60

Temporada 1960-61

Temporada 1961-62

Temporada 1962-63

Temporada 1963-64

Temporada 1964-65

Temporada 1965-66

Temporada 1966-67

Temporada 1967-68

Temporada 1968-69

Temporada 1969-70

Temporada 1970-71

Temporada 1971-72

Temporada 1972-73

Temporada 1973-74

Temporada 1974-75

Temporada 1975-76

Temporada 1976-77

Temporada 1977-78

Temporada 1978-79

Temporada 1979-80

Temporada 1980-81

Temporada 1981-82

Temporada 1982-83

Temporada 1983-84 

Temporada 1984-85

Temporada 1985-86 

Temporada 1986-87

Temporada 1988-89 

Temporada 1989-90

Temporada 1990-91

Temporada 1991-92

Temporada 1992-93

Temporada 1993-94

Temporada 1994-95

Temporada 1995-96 

Temporada 1996-97

Temporada 1997-98

Temporada 1998-99

Temporada 1999-00

Temporada 2000-01

Temporada 2001-02

Temporada 2002-03

Temporada 2003-04

Temporada 2004-05

Temporada 2005-06

Temporada 2006-07

Temporada 2007-08

Temporada 2008-09

Temporada 2010-11

Temporada 2011-12

Temporada 2012-13

Temporada 2013-14

Temporada 2014-15

Temporada 2015-16

Temporada 2016-17

Temporada 2017-18

Temporada 2018-19

Temporada 2019-20

Temporada 2020-21

Temporada 2021-22

 

 

 

dissabte, 1 de gener de 2022

L'inici d'any del Villarreal 2011-12

L'any 2022 comença de manera molt intensa per al Villarreal. En els 10 primers dies de l'any juga 3 partits. El dia 3-1 juga el primer partit de l'any davant el Llevant, el dia 6-1 juga en Copa contra l'Sporting en Gijón i el dia 10 juga en casa contra l'Atleti de  Madrid.

No és un fet nou que el Villarreal comence jugant 6 partits en els primers 10 dies de l'any. Des de l'any 2010 serà la sisenna vegada que el Villarreal jugarà 3 partits en aquests 10 primers dies d'un any nou. Ja ho va fer en 2010, 2011, 2015, 2016, 2018, 2019 i 2021. Sempre va jugar dos partits de lliga i un de copa, igual que en 2022, en aquests anys, excepte l'any 2018 quan va jugar dos partits de copa i un de lliga. Per una anàlisi més detallada dels partits jugats pel Villarreal en els primers deu dies de l'any es pot anar a la part final del text, on estan tots els resultats.

El començament de l'any 2022 es pareix molt al de l'any 2011 quan el Villarreal va jugar davant l'Almeria en casa, el dia 3-1, contra el València en Copa en El Madrigal, el dia de Reis i contra el Real Madrid en el Bernabeu el dia 9-1.

Si en 2022, el Villarreal comença l'any contra el Llevant, l'últim classificat, en 2011 ho va fer contra l'Almeria, que estava en la posició 17 amb 13 punts després de 16 partits jugats amb els mateixos punts que el Màlaga, el primer equip en descens i només tres punts per davant del cuer.

El segon partit de l'any anava a ser en 2011 de Copa. No era a partit únic, però quasi, perquè en l'anada el Villarreal havia empatat 0-0 en València. El Villarreal comptava amb el factor camp en la tornada, però al València li valia qualsevol empat a gols per la regla dels gols en camp contrari. Aquell València l'entrenava Emery, qui el 6-1-2022 és l'entrenador del Villarreal en el partit de Copa que juga l'equip groc en camp de l'Sporting de Gijón.


El tercer partit de l'any del Villarreal aquell 2011 va ser contra un equip de Madrid, el Real Madrid, que en aquell moment era segon classificat a només dos punts del líder, el FC Barcelona. El Villarreal va jugar fora de casa aquell partit, al contrari que en 2022, que també juga contra un equip de Madrid el tercer partit de l'any, però en casa. 

Abans d'analitzar aquests tres partits anem amb l'anàlisi de la temporada 2010-11 fins a les festes de Nadal.


Villarreal 2010-11.

L'estiu de 2010 va ser molt mogut en el terreny extraesportiu per dos aspectes: la possible sanció al Mallorca en competicions europees que classificava al Villarreal per Europa League i els drets de televisió.

El Villarreal no es va classificar en la lliga per a competició europea, encara que des que es va acabar la lliga i abans es va escampar la notícia de què el Mallorca seria exclòs de la competició europea per estar en un concurs de creditors amb un deute d'entre 70 i 80 milions d'euros. Si això passava, el Villarreal, que era el primer dels classificats de la lliga que no tenia accés a Europa jugaria l'Europa League.

Tot haguera sigut molt ràpid si la RFEF no haguera tramitat la llicència europea del Mallorca. Amb la situació de l'equip balear estava clar que seria exclòs, però la federació es va rentar les mans i va tramitar la llicència.

El Villarreal es va queixar davant la UEFA i el 22-7-2010, la UEFA li va retirar la llicència al Mallorca per estar en concurs de creditors i el 23-7-2010 va dir que el Villarreal representaria a Espanya en l'Europa League juntament amb els classificats Getafe i At. Madrid. Aquest assumpte crearia un odi de part de l'afició del Mallorca cap al Villarreal que s'arrosega fins al dia de hui.

Per una altra part, una sèrie d'equips com el Villarreal, At. Madrid, València, Deportivo la Corunya, Saragossa o l'Ath. Bilbao volien fer un front comú per negociar conjuntament els drets de televisió, ja que fins aquell moment es feia per separat i això beneficiava molt al Real Madrid i al FC Barcelona, que es repartien el 46% de tots els ingressos de tots els equips de la primera divisió. La lluita va ser llarga i dura, encara se segueix en ella, però en la temporada 2019-20 el que van recaptar el Real Madrid i el Barcelona va ser aproximadament el 23% dels ingressos de tots els equips de primera divisió.

En la part esportiva, el Villarreal va fitxar a Borja Valero i a Marchena. Borja Valero havia jugat la temporada anterior en el Mallorca, però que era propietat del West Bromwich Albion. Per la seua part, el Villarreal va pagar uns 2,5 milions d'euros al València pel central internacional Carlos Marchena que venia a substituir a Godín, jugador traspassat l'At. Madrid.

A més dels fitxatges el més destacat va ser que el Villarreal va mantenir a Rossi, Cazorla, Capdevila, Bruno i Senna en la seua plantilla. A més, va incorporar a la primera plantilla jugadors del filial com Cristóbal, Joan Oriol, Matilla, Jefferson Montero, Juan Carlos Musacchio o Català. Alguns d'ells tindrien molt poca participació. Encara que amb número del filial un dels jugadors que més va participar va ser Mario.

El Villarreal B havia jugat la temporada anterior per primera vegada en segona divisió A i va ser entrenat per Juan Carlos Garrido fins que va agafar el primer equip després que cessaren a Valverde. Garrido va pujar a molts jugadors del B al primer equip, però la presència d'algun d'ells seria testimonial.

L'estiu també va portar una gran alegria. Espanya va guanyar el Mundial de Sudàfrica i un jugador del Villarreal, Capdevila, va jugar aquella competició. A més, en la primera convocatòria després de guanyar el Mundial, Del Bosque va citar a quatre jugadors del Villarreal: Marchena, Capdevila, Cazorla, Marchena i Bruno, en la que seria la primera internacionalitat del jugador d'Artana.

Respecte a la competició oficial dir que el Villarreal va eliminar de manera fàcil al Dnper Mogilev de Bielorussia (5-0 en l'anada i 1-2 per la tornada) en la prèvia de l'Europa League i es va classificar per a la fase de grups on hauria de jugar davant Brujas, Dinamo de Zagreb i PAOK de Salònica.

En el primer partit de lliga, el Villarreal juga molt malament i perd 1-0 en Anoeta davant la Real Societat, després li va guanyar a l'Espanyol per 4-0, però una derrota 4-0 fa que es comence a qüestionar a Garrido, que a partir d'aquell moment pren la decisió de fer molt poques rotacions. Així, el següent partit és en el camp del Llevant i l'alineació del Villarreal aquell dia seria la base de l'equip que jugaria, sense quasi canvis, cadascun dels següents partits. El dia del Llevant van jugar d'inici:

Diego López; Ángel, Marchena, Musacchio, Capdevila; Senna, Bruno, Cazorla, Borja Valero; Rossi i Nilmar.

El Villarreal comença una ratxa extraordinària acompanyada d'un gran futbol. Guanya cinc partits seguits (Llevant, Deportivo, Màlaga, Brujas i Racing de Santander). Després empata en camp de l'Hèrcules i torna a guanyar contra Paok i contra l'At. Madrid. Després de deu partits sense perdre en totes les competicions perd en camp del Paok, però el diumenge següent juga el millor partit de l'era Garrido i li guanya 4-1 l'Ath. Bilbao.

En Desembre, el Villarreal perd gas. Al començar el mes li guanya al Sevilla, però pateix molt. En la segona part ja no pareix el mateix equip brillant d'altres dies. Hi ha jugadors molt fatigats per haver-ho jugat tot. Així i tot, el Villarreal arriba a Nadal tercer classificat en lliga a deu punts del FC Bacelona, el líder,  i a vuit del Real Madrid. A més, es classifica en Copa contra el Poli Ejido i guanya el seu grup de l'Europa League. En lliga només havia perdut tres partits: el primer contra la Real Societat, un partit extraordinari per part dels dos equips en el mes de novembre i en desembre contra el Getafe.

Els tres primers partits de 2011.

A continuació hi ha una descripció dels tres primers partits de l'any 2011. A continuació hi ha un anàlisi tàctic més detallat del Villarreal de Garrido en la temporada 2011-12 i alguns apunts del València d'Unai Emery en aquella temporada.

Villarreal-Almeria.

El Villarreal es presentava al partit amb les baixes dels dos centrals titulars, Marchena i Musacchio. Marchena estava lesionat i Musacchio sancionat. També faltaven Senna que amb problemes d'isquiotibials no podria jugar en tot el mes de gener i Nilmar al qui havien fet una artroscòpia per problemes en el menisc del genoll dret i anava a ser baixa durant mes i mig.

Garrido va dir que calia centrar-se en el partit de l'Almeria i no pensar en el de Copa del València i que era un partit important per seguir en llocs de Champions. Per la seua part en l'Almeria l'entrenador era José Luis Oltra, que havia substituit a Lillo unes setmanes abans. En lliga, abas del partit de Vila-real, Oltra havia dirigit al seu equip en quatre partits amb una victòria, dos empats i una derrota. La victòria havia segut de prestigi perquè l'Almeria va guanyar en camp del Sevilla per 1-3.

El partit es va jugar el 3 de gener i va començar a les 20 hores. La fitxa tècnica del partit va ser la següent:

Villarreal CF: Diego López, ngel, Gonzalo, Catalá, Capdevila, Bruno, Borja Valero, Cani, Cazorla (Matilla, minut 70), Rossi (Altidore minut, 82) i Marco Ruben (Jefferson Montero, minut 78).
 
Almería: Diego Alves, Michel, Marcelo Silva, Carlos García, Juanma Ortiz, Bernardello, MBami, Crusat (Goitom, minut 73), Piatti (Ortiz, minut 84), Corona ( Ulloa, minut 61) i Uche.

Gols: 

1-0. Minut 21. Catalá. 

2-0 Minut 58. Borja Valero.

Àrbitre: Villaneva Iglesias (Gallego).Li va traure una targeta groga a Marco Ruben del Villarreal i a Diego Alves, Carlos García i Juan Manuel Ortiz de l'Almeria

El Madrigal, 16000 espectadors.

 

 

Rossi en una imatge del partit.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal no va ser brillant, però si va ser molt millor que l'Almeria que es va mostrar com un equip molt tou defensivament. Va intentar pressionar amunt, però no va crear cap perill.

En la primer part, el Villarreal va dominar més i el primer gol va arribar a pilota aturada quan Borja Valero va llançar una falta que va rematar de cap Català.

En la segona part, l'Almeria va tindre més domini de la pilota, però no va crear perill i el Villarreal va marcar una altra vegada a pilota aturada. Aquesta vegada Borja Valero va marcar de falta directa.

Bona victòria del Villarreal per agafar confiança, sobre tot per l'entrada en l'equip de jugadors menys habituals com Català, Gonzalo Rodríguez o Marco Ruben.

 Villarreal-València.

Pel dia de Reis tocava un gran regal per als aficionats. Un Villarreal-València de Copa on un dels dos equips cauria eliminat i l'altre seguiria en la Copa. Anava a ser la quarta eliminatòria entre els dos equips en Copa.

En setembre de 1986, contra tot pronòstic, el Villarreal, que mlitava en tercera divisió va eliminar al València, que aquella temporada estava en segona divisió, als penals, després d'empatar 2-2. Era una eliminatòria a partit únic.

En la temporada 1992-93, el Villarreal va arribar per primera vegada a quarts de final de la Copa del Rei i va caure davant el València en perdre 1-2 en El Madrigal i 6-0 en València. En aquella temporada, el Villarreal era equip de la segona divisió A i el València de primera divisió.

En la temporada 2005-06, amb els dos equips en primera divisió, el Villarreal va perdre els dos partits. L'anava per 1-0 en València i en la tornada el resultat va ser de 0-2.

El 0-0 de l'anada deixava l'eliminatòria molt oberta. Era un partit apassionant on s'enfrontaven dues maneres d'entendre el futbol. Estil davant estratègia va titular el diari El País en la prèvia del partit en una crònica signada per Cayetano Ros i Javier Pérez. El subtítol de la crònica deia que el Villarreal era més fidel al toc i el València, més resultadista, ja que variava de guió cada partit.

En el partit d'anada, el València d'Emery va ser superior al Villarreal. Emery va plantejar un sistema amb tres centrals, poblant el centre del camp de jugadors, fet que va deixar sense el seu joc creatiu al Villarreal. El València estava fent un joc molt directe en els últims partits obrint ràpidament el joc als seus extrems i aprofitant la fortalesa dels seus davanters que eren Aduriz i Soldado, encara que Aduriz era baixa per al partit de Copa.

La fitxa tècnica del partit va ser la següent:

Villarreal: Juan Carlos, Ángel, Gonzalo, Catalá, Capdevila, Bruno Soriano, Borja Valero, Cazorla (Musacchio, m.81), Cani (joan Oriol, m.87), Marco Ruben (Mario, m.83) i Rossi.

Valencia: Guaita, Bruno, Stankevicius, Dealbert (Vicente, m.67), Ricardo Costa, Mathieu (Jordi Alba, m.72), Maduro, Banega (Topal, m.60), Joaquín, Soldado i Mata.

Gols:

0-1. Minut 5. Banega. 

0-2. Minut 23: Soldado. 

1-2. Minut 46: Cazorla.

2-2. Minut 48: Rossi, de penal.

3-2. Minut 63. Marco Ruben. 

4-2. Minut 90. Rossi.

Àrbitre: Ramírez Domínguez del col·legi andalús. Li va traure targeta groga a Gonzalo Rodríguez i Borja Valero per part del Villarreal i a Guaita, Joaquín, Stankevicius i Banega del València. Va expulsar a  Joaquín quan el partit ja havia acabat.

El Madrigal, 20.000 espectadors.

Desenvolupament del partit.

La primera part es va paréixer al partit d'anada. El València millor situat va superar al Villarreal. La idea del València era la mateixa. Jugava amb tres centrals i molta gent en el centre del camp per ofegar al Villarreal. El primer gol va vindre en una errada de Juan Carlos després d'un tir de lluny de Banega. Després, el Villarreal no trobava el seu joc i Soldado va marcar el segon gol per al seu equip. Haguera pogut augmentar la diferència en el marcador per al València, però no va passar.

L'eixida en la segona part del Villarreal va ser espectacular. En tres minuts havia posat l'empat en el marcador. A base de coratge i bon futbol va remuntar l'eliminatòria als divuit minuts de la represa quan Marco Ruben marcava el 3-2. El València ho va intentar canviant de tres defenses a quatre, però ja era massa tard. Quan el partit acabava Rossi va portar a l'èxtasi a tots els aficionats del Villarreal quan va marcar el quart gol. Va ser un dels grans dies de Copa que ha viscut Vila-real.

Real Madrid-Villarreal.

L'últim partit per començar l'any era el Real Madrid-Villarreal. Rossi va declarar el dia abans del partit en La Gazzetta dello Sport que aquest partit serviria per a veure si la lliga era un assumpte privat entre el Real Madrid i FC Barcelona o el Villarreal podia entrar en aquesta lluita. Totes les entrevistes amb jugadors del Villarreal aquella temporada mostraven una gran ambició. Diego López explicava en una entrevista en El País, el dia del partit, que Garrido havia canviat la mentalitat de l'equip. Deia que l'equip abans es venia abaix, però que amb el canvi de mentalitat lluitaven fins al final.

La fitxa tècnica del partit és la següent:

Real Madrid: Iker Casillas; Sergio Ramos, Albiol (Kaká, m.70), Carvalho, Marcelo, Lass Diarra (Khedira, m,46), Xabi Alonso;,Di María, Özil, Cristiano Ronaldo i Benzema (Gago, m.80).

Villarreal: Diego López; Ángel (Mario, m.62), Catalá, Gonzalo Rodríguez, Joan Capdevila, Bruno, Borja Valero, Cazorla, Cani (Oriol, m.73), Rossi i Marco Ruben (Musacchio, m.65).

Gols. 

0-1. Minut 7. Cani. 

1-1. Minut 9. Cristiano Ronaldo. 

1-2. Minut 18. Marco Ruben. 

2-2. Minut 45. Cristiano Ronaldo. 

3-2. Minut 79. Cristiano Ronaldo. 

4-2. Minut 82. Kaká.

Àrbitre: Fernández Borbalán del col·legi andalús. Li va traure targeta groga a Benzema, Xabi Alonso, Di María del Real Madrid, i a Ángel, Cazorla i Bruno del Villarreal. Va expulsar a Juan Carlos Garrido.

Santiago Bernabeu, 77000 espectadors. El Villarreal va lluir braçalets negres per la mort del seu exjugador i exentrenador del Villarreal B Ángel Pedraza i també per la mort Kevin Lasso, de 15 anys i jugador de l'Alqueries, que va morir al caure desplomat en un partit contra el Borriana.

Desenvolupament del partit.

La primera part del Villarreal va ser magnífica. Es va mereixer anar-se'n en avantatge al vestidor, però l'habilitat golejadora de Cristiano Ronaldo el va evitar. El Villarreal va fer un  futbol magnífic, però tot va canviar en la segona part.

Al descans, Mourinho, l'entrenador del Real Madrid va fer canvis tàctics importants. Va passa d'un 1-4-4-2 a un 1-3-5-2, amb Di Maria i Marcelo de laterals llargs. Va enfortir el centre del camp amb l'entrada de Khedira i el Real Madrid va avançar línies, fet que el va fer dominador del partit i a poc a poc va marcar la diferència, encara que no seria fins a l'últim quart d'hora del partit quan aconseguiria la victòria.


El Villarreal va començar bé l'any 2011, però a poc a poc l'equip s'aniria diluint en la lliga, encara que la seua bona primera volta li va valdre per classificar-se per a la prèvia de la Champions League. On el Villarreal va estar sensacional va ser en Europa League on va arribar a semifinals on va caure de manera severa en el partit d'anada davant el Porto i això va fer que no es poguera classificar per a la final d'aquesta competició. En la Copa del Rei la seua trajectòria seria curta, ja que després d'eliminar al València va caure davant del Sevilla.

Anàlisi tàctic del Villarreal de Garrido 2011-12.

L'esquema del Villarreal no era altre que el 1-4-2-2-2. Un esquema extint, excepte alguna excepció en Anglaterra. 
 

 
 
La raó de jugar amb un 1-4-2-2-2 ben senzilla, calia tindre moltíssima qualitat en la mitjapunta i un pivot que fora capaç de sostenir ell a soles la defensa. I no és gens fàcil trobar-ne jugador així. Però Garrido sí que els tenia. Bruno començava a cridar l'atenció de grans equips i del seleccionador Del Bosque, Cazorla ja s'havia consolidat com a jugador d'elit i Cani, Rossi, Valero i Senna afegien més qualitat a aquella zona, si és que en faltava. Analitzem una a una les claus d'aquest esquema.
 
Els laterals: Extrems en atac i laterals en defensa, Ángel i Capdevila eren, juntament amb Bruno, els jugadors de l'equip que més quilòmetres recorrien per partit. La tendència dels mitjapuntes a caure cap a dins, deixava completament buides les bandes en atac. Capdevila i Ángel sorprenien apareixen des de darrere o directament s'instal·laven allí, arribant a xafar l'àrea. Allò era realment perillós i deixava tota la responsabilitat de tallar les contres a Bruno, ja que moltes voltes pujaven els dos alhora, desobeint aquella màxima del futbol que diu que quan un lateral puja l'altre te que quedar-se baix.
 

 

El pivot defensiu: Bruno, ajudava a construir, però la seua principal tasca era la de fer de 'stopper'. Aconseguir alentir a l'oponent en les seues contres,
mentre els laterals tenien temps de baixar a la defensa. Qualsevol partit d'aquell any és un recital de recursos defensius i posicionament tàctic de Bruno, que era la peça més essencial d'aquell equip. Actuava com una mena de tercer central en atac, però estava més avançat per a arribar a tallar en cas de rebot o contraatac. Si el lateral encara així no arribava a la seua posició, Bruno sabia llegir perfectament la situació i ocupar el seu lloc després d'alentir la contra del rival. Un jugador diferencial.

L'anarquía del migcentre: Borja Valero, partint de la base, tenia permís per a avançar-se el que volguera. Cazorla i Cani no tenien posició fixa, intercanviaven bandes sovint i no paraven de moure's pel mig. Segurament res estava planificat en atac a partir de tres quarts. La tendència natural de Cazorla era a rebre dins, en canvi, la de Cani era rebre en banda i conduir cap a dins. Allò feia que de tant en tant s'ajuntaren tots en la banda dreta en pocs metres. A ple rendiment, era un espectacle. A més a més si li sumem les caigudes a rebre i a banda de Rossi, que era un mitjapunta més, i la mobilitat de la referència (Marco Rubén o Nilmar), feia de l'atac del Villarreal algo imprevisible i molt complicar de defendre. Els marcatges individuals no servien. També cal dir que tot això té un defecte i és que en pressió després de pèrdua, l'equip estava molt desordenat, estant per example, Cani i Cazorla defensant la mateixa banda i deixant l'altra descoberta. Un mal costum que de tant en tant deixava algun que altre esglai.

Els canvis de Garrido: El de Garrido en els canvis era de jutjat de guàrdia. En el moment que aconseguia l'avantatge en la segona part, de seguida posava un doble lateral i a un central de migcentre. La clàssica barraca. Desfeia tot el que hi havia construït i renunciava a l'atac en les segones parts. Açò li passaria factura a la llarga. No era un entrenador a l'altura d'aquell Villarreal.
 
El València d'Emery i la seua evolució.
 
Emery va plantejar un esquema de 5 centrals que no acostumava a utilitzar. I la jugada no li va eixir bé. La clau no era el centre de la defensa on, si de cas, passava Marco Rubén alguna vegada. La clau era poblar la zona de 3/4, i en aquell 5-4-1 Emery va aconseguir tot el contrari. Pecava moltes voltes de conservador, al principi de la seua carrera en l'elit. Però pareix que les remuntades del Barça al PSG i del Villarreal en Copa són cosa del passat. Ha aprés la lliçó i així ho va demostrar en la passada UEL. Un exemple d'evolució, encara que de tant en tant tinga alguns "flashbacks".

 Els 3 primers partits de l'any des de 2010.




Autors: Pau Garcia i Aureli Sánchez.



dijous, 30 de desembre de 2021

Grup d'estudi del futbol a Vila-real

Un grup de gent hem creat un grup d'estudi del futbol en Vila-real. Ens interessa la història del Villarreal CF, però també la de tots els equips que han existit en Vila-real. La nostra idea és augmentar el coneixement de la història del futbol a Vila-real i que siga públic. Per això anirem fent pública tota la nostra documentació de diferents maneres.

- El recull de premsa històric del Villarreal recollit per Aureli Sánchez durant molts anys i que s'augmenta cada mes es pot trobar ja en l'arxiu històric de Vila-real i esperem que prompte es puga trobar en la biblioteca de Vila-real.

- Tot el material fotografiat que recollim l'anirem penjant, sempre que es puga, en la web submarinoamarillo.net.

- Els articles d'història es penjaran en https://villarrealvintage.blogspot.com/ en valencià i en submarinoamarillo.net en castellà.

Estem segur que en moltes cases particulars hi ha molt material valuós sobre la història del futbol a Vila-real i el volem recuperar. Si tens una copa, una medalla, una samarreta, un cartell d'un partit, un simple cromo o qualsevol objecte relacionat amb el Villarreal fes-nos arribar una foto i si és possible envia'ns una xicoteta explicació de l'objecte. I si tens documentació que pel que siga no pots fotografiar perquè hi ha massa pots contactar amb nosaltres i nosaltres la fotografiarem o l'escannejarem.

També creiem que és imprescindible recollir història oral del futbol a Vila-real. El teu testimoni és molt important si creus que pots aportar informació interessant del futbol a Vila-real. Parla amb nosaltres i et gravarem una entrevista. És crucial que aquest missatge arribe a gent major que no utilitze xarxes socials perquè hi ha persones que no utilitzen internet i que saben molt de la història del futbol a Vila-real. Pots contactar amb nosaltres a través de:

 

historiafutbolvilareal@gmail.com

 

Moltes gràcies per la teua col·laboració.

El partit més polititzat de la història del camp de futbol El Madrigal

Abans que existira el Foghetecaz: (els dos punts no són cap error) que és l'origen de l'actual Villarreal CF es va jugar el partit més polititzat de la història del camp de futbol El Madrigal. No va ser un partit entre clubs federats, sinó entre els equips infantils del Club Deportivo Obrero i la S. C. Dreta Regional.

Va ser l'any 1934, dos anys abans de la Guerra Civil, i com es pot deduir fàcilment pel nom dels equips eren equips amb marcada ideologia política. No van ser els únics equips amb ideologia política en Vila-real. També hi havia en 1935 un equip, el Cruzada de Villarreal, que va disputar el campionat carlí de la província de Castelló.

El club degà de Villarreal va ser el CD Villarreal, però a partir de la seua aparició i sobretot de l'adquisició de Calduch dels terrenys on se situa El Madrigal van aparéixer molts clubs i es disputava un interessant campionat local. Aquests equips de futbol local no federats van ser fins a l'any 1952 tan important o més per coments que els equips del futbol federat i caldrà dedicar-los espai en VillarrealVintage. Per cert, la raó de què en 1952 decau aquest tipus d'equips és que se'ls va prohibir jugar en El Madrigal després d'una gran reforma en el camp.

Però al que anava. El Club Deportivo Obrero i el S. C. Dreta Regional jugaven l'últim partit del campionat local infantil de 1934. Va ser cap a finals de juliol amb una bona assistència de públic en El Madrigal.

El partit va acabar 2-2 i segons el setmanari catòlic Villarreal (revista gens imparcial, com es pot veure en la imatge d'una de les seues portades que deixe en una imatge baix) va dir que el partit havia estat jugat bé per part dels dos equips, però l'àrbitre va ser molt parcial en favor del Club Deportivo Obrero. De fet, segons la crònica, el segon gol d'aquest equip ve a partir d'unes mans del seu interior esquerre. 


Segons el setmanari catòlic Villarreal l'àrbitre va impedir que la S. C. Dreta Regional guanyara el trofeu i també indica que en tot el partit va quedar patent la superioritat del Dreta Regional.


Portada de la revista Villarreal de finals de 1933 abans d'unes eleccions com a mostra de la polarització política del moment.


Una altra portada del setmanari catòlic Villarreal.



diumenge, 5 de desembre de 2021

Sergio Lozano, el jugador més important del Villarreal B

El Villarreal B està fent un gran començament de lliga 2021-22 en la 1RFEF i és líder del grup 2 després de 15 jornades disputades, encara que el Villarreal B ha jugat 14 partits després d'ajornar-se el seu partit contra el CD Castelló per un brot de COVID dels jugadors del Castelló. 

El Villarreal B va guanyar 9 dels deu primers partits de lliga, empatant l'altre en camp del At. Balears. Es va lesionar el jugador Sergio Lozano i va perdre els 3 següents. Va tornar Sergio Lozano i porta dos victòries consecutives, davant el Linense i el Barcelona B, on Lozano ha marcat un gol en cada partit.

Amb Sergio Lozano, el Villarreal ha fet 31 punts de 33 possibles, mentre que sense Sergio Lozano en el camp ha fet 0 punts de 9.

Amb 11 partits jugats en la temporada 2021-22, Sergio Lozano ha marcat 3 gols i ha donat 3 assistències. Encara que la seua posició sempre ha sigut la de migcentre, aquesta temporada està jugant en el centre del camp escorat a l'esquerra, deixant la posició central del centre del camp per a Del Moral i Carlo Adriano. Des d'allí genera molt de futbol per al Villarreal B, destacant el seu potent xut des de fora de l'àrea i el seu domini de la pilota aturada.

Sergio Lozano va tindre un breu pas per l'equip del Cartagena, en 2a divisió A, a principis de la temporada 2020-21, però va jugar molt poc i no va tornar al Villarreal B en el mercat d'hivern. Pel que s'està veient es mereix una oportunitat en una categoria superior a la 1RFEF.


divendres, 26 de novembre de 2021

Ha sigut històricament el terreny de joc de El Madrigal xicotet?

El 26-11-2021, l'entrenador del Barcelona, Xavi Hernández, declara en la roda de premsa prèvia al Villarreal-Barcelona de lliga: "serà difícil, més en el seu camp, amb unes dimensions un poc més xicotetes". 

La periodista Ana Garcés, de La Sexta, s'encarrega de desmentir el que ha dit Xavi. Segons les webs dels dos equips, el terreny de joc té les mateixes dimensions: 105 m x68 m.

No és la primera vegada que els aficionats del Villarreal han hagut de suportar declaracions com les de Xavi, però una mentida per molt que és repetisca segueix sent una mentida i la història està per desmentir l'afirmació de que el terreny de joc de El Madrigal és o ha sigut xicotet.

En 1952 es van fer reformes en El Madrigal i es va ampliar el terreny de joc, que fins aquell moment era de 95 m x 50 m. Per tindre unes dimensions més correctes, es va agafar com a referència les dimensions de l'Estadi Olímpic de Helsinki, on en l'estiu de 1952 es van celebrar els Jocs Olímpics. Així que el terreny de joc de El Madrigal va passar a tindre 104m x 65 m. Per tant, el Villarreal juga des de 1952 en dimensions de camps de referència internacionals.

El Villarreal ha jugat moltes temporades en primera regional i en tercera divisió en un camp de dimensions molt respectables. Al tindre El Madrigal les grades molt pegades al camp molta gent ha tirat del tòpic de que El Madrigal era un camp xicotet, però les dades històriques ho desmenteixen.



dijous, 25 de novembre de 2021

4-6-1967. El dia que va nàixer el submarí groguet

Burjassot és un lloc màgic en la història del Villarreal CF. En 1956, en el vell camp del Basot va aconseguir el primer ascens a la tercera divisió. I en 1967 aconseguiria el seu segon ascens. Va ser el diumenge 4-6-1967, en el camp dels Silos, i l'equip no va estar sol. Tres autocars i multitud de cotxes van acompanyar a l'equip aquell històric dia que va aconseguir l'ascens i el campionat de primera regional quan encara quedaven dos partits per jugar-se.

A la tornada l'equip va ser rebut en honor de multituds per una afició totalment entregada al color groc. La festa es va estendre en tot el poble i un grup d'amics ho va celebrar en el bar La Granja. Entre aquest grup de persones estava Mossèn Guillermo, que en una entrevista en el diari As, el dia 26-4-2016 declarava el següent: "després de tornar del partit vam anar a celebrar-ho al bar La Granja, que feia de seu social del club. En aquella màquina una de les cançons que més s'escoltava era el Yellow Submarine dels Beatles i la seua versió dels Mustang". Dir que Els Mustang havien llançat el seu disc de versions dels Beatles en 1964 i van vendre 130000 còpies en Espanya d'aquest disc i la seua cançó més popular va ser el Submarino Amarillo.

Aquell dia de l'ascens en Burjassot pareix s'ha de considerar el dia en que el Villarrel va passar a denominar-se el submarí groguet. Però, quin és el primer testimoni gràfic de que el Villarreal era el submarí groc. 

No hi ha que anar molt lluny del 4-6-1967. Una setmana després, el Villarreal va rebre al Canals en un partit en que l'afició li va donar un gran homenatge al campió. Abans de començar el partit els jugadors es van fer una foto i es pot veure com darrere hi ha una pancarta portada per aficionats que diu: El Submarino Amarillo avanza a toda presión y ha conseguido el ascenso a tercera división.


Aquesta foto va ser publicada en una revista commemorativa per l'ascens del Villarreal a tercera divisió.

El Villarreal li va guanyar 3-0 al Canals i l'equip va ser rebut amb traques i globus.