L'últim partit del Villarreal en Cap d'Any

El dia 1-1-1989 es va jugar per última vegada en cap d'any en El Madrigal. Aquell dia el Villarreal es va enfrontar a l'Olímpic de Xàtiva en partit corresponent a la jornada 17 del campionat nacional de lliga del grup IV de segona divisió B. 

El context.

Aquella temporada el Villarreal havia fet un gran equip i havia contractat a un entrenador amb un molt bon futur, Benito Floro, que apostava per un joc vistós buscant la superioritat en banda amb combinacions dels laterals i els interiors i sempre defensava en zona, en una època en que això no era del tot habitual, perquè encara hi havia molts equips que marcaven a l'home o de manera mixta.

El Villarreal arribava al partit després d'una magnífica ratxa de 11 partits sense perdre, amb 4 victòries consecutives que l'havien posat en la tercera posició del campionat a només dos punts del líder, el Llevant. Hi ha que recordar que en aquella temporada la victòria tenia un valor de 2 punts i que no hi havia promoció d'ascens a segona. Hi havia 4 grups de segona B i el campió de cada grup pujava. Aquell any el Villarreal havia confeccionat un equip per pujar i estava en totes les opcions quan va començar 1989.

Per la seua part, l'Olímpic de Xàtiva havia perdut potencial respecte a l'anterior temporada, on fins l'última jornada haviatingut opcions de pujar a la segona divisió A. L'entrenador de l'Olímpic en aquella magnífica temporada era Benito Floro i l'estil de joc que va fer somiar a la gent de Xàtiva el va implementar en Vila-real. 

Després de 16 jornades de lliga l'Olímpic ocupava la posició amb 13 punts i només havia guanyat 3 partits sobre 16 disputats. Pareixia un partit, a priori, prou assequible per al Villarreal. L'únic avantat de l'Olímpic és que coneixia a la perfecció com jugava el Villarreal i això li podria permetre al seu entrenador Garrido fer un bon plantejament del partit. En l'Olímpic de Xàtiva destacava el seu porter Oliver, un porter nascut a Suïssa al qui Benito Floro s'emportaria a Albacete la temporada 1989-90 i aconseguirien junts l'ascens a segona. També tenien algun veterà com el migcampista Biri, en el seu dia fitxatge estrela del Villarreal i que havia jugat 42 partits amb el Sevilla a primera divisió. Altres jugadors importants eren el migcampista de qualitat Rosa, els defenses Castillo i Navarro o el davanter Javi. Sobre Rosa dir que Benito Floro el va voler per al Villarreal en l'estiu de 1988. I Navarro era un vell conegut per La Plana, ja que va ser jugador del Castelló.

Després del contat pareix que el Villarreal arribava tranquil al partit i l'afició estava il·lusionada amb el moment que travessava l'equip, però desafortunadament no era així. 

En el Villarreal es vivia una gran fractura social. Ernesto Girona era el president i tenia el suport econòmic de Porcelanosa, però Font de Mora no estava en la directiva i amb tota la gent al voltant seu formava una oposició a la directiva. Això feia que molts aficionats es posicionaren en un bloc o un altre i creava un mal ambient al voltant de l'equip. També hi ha que destacar que el periodista més influent de l'època, Julio Insa, estava molt en contra de la directiva del Villarreal i de Benito Floro.

Julio Insa dirigia el programa nocturn Gran Deportivo de la cadena Cope i feia un desplagament mai conegut ni abans ni després en la província de Castelló cada diumenge amb més de 10 hores en directe de programa. Era un presentador amb un estil molt paregut al de José María García i buscava molt la polèmica. Molta de la massa social del Villarreal l'escoltava i tot es va enrarir encara més quan van començar a aparéixer per Vila-real propaganda en forma de fulls o de Din-A3 en contra d'aquest periodista.

Tot açò va afectar als jugadors. Es discutia molt que Floro no posara de titular indiscutible a Sebastián Nadal i això va suposar un enfrontament entre aquest jugador i l'entrenador fins que poc abans del partit contra l'Olímpic Sebastián Nadal va ser apartat de la disciplina de l'equip. Precisament aquest jugador li havia marcat la temporada anterior 4 gols a Oliver, en la visita de l'Olímpic de Xàtiva a Vila-real en Octubre de 1987.

Nadal era un jugador molt volgut per tota l'afició, però Floro no el considerava com a titular. Julio Insa el reclamava com a titular. Segons va dir Insa, Benito Floro li va dir a Nadal en el vestidor que algunes amistats el perdrien (com la que tenien Nadal I Insa). Tot açò va anar distanciant al jugador i a l'entrenador fins que el van apartar de l'equip, fet que no va ajudar res a la pau social dels aficionats.

Un altre aspecte important era el decidir el dia i l'hora del partit. Era millor jugar el dia 31-12-1988 o el 1-1-1989? La directiva va decidir reunida amb més d'un 75% de vots a favor que el partit es jugaria el dia de Cap d'Any. Es va decidir que el partit començaria a les 5 de la vesprada.

Prèvia.

El Villarreal tenia tot l'equip disponible, excepte Nadal apartat de l'equip per Benito Floro, Chesa i Manolo, un extrem amb molta qualitat d'explosió tardana i que posteriorment va arribar a jugar en primera divisió amb Benito Floro d'entrenador. Les baixes de Chesa i Manolo eren molt importants perquè eren dos jugadors claus en l'equip.

Un grup d'aficionats va decidir contractar una xaranga per animar a l'equip. També van comprar traques per rebre a l'equip. Julio Insa diria després que tot això va ser una maniobra per a què no es manifestara quasi tota l'afició contra Benito Floro.

El partit.

Fitxa tècnica.

Villarreal 0-Olímpic Xàtiva 2.

Gols de Gaby en el minut 67 de partit i de Ramos en el 88.

Villarreal: González, Carrillo, Higinio, Quique, Mario, Monfi, Eguileor, Alberto, Urrecho, Adriano i Cazaurang.

Canvis: al descans Soriano va entrar per Quique i en el minut 80 Manu va entrar per Alberto.

Olímpic: Oliver,  Sancho, Alain, Navarro, Marrero, Biri, Javi, Ricardo, Yales, Rosa i Serrano.

Canvis: Ramos per Javi en la primera part i Gaby per Yales.

Àrbitre: Burrueco Moreno i en les bandes Moreno. Va expulsar a Marrero de l'Olímpic i a Higinio del Villarreal. En els dos casos per doble groga.

 Incidències.

En el partit es va guardar un minut de silenci per Pascual Molés Almela, que va morir el dia de Nadal de 1988, exjugador i exdirectiu del Villarreal. Com a jugador va jugar en la Peña Lafuente,  en el CD Villarreal de després de la guerra civil i en el Educación y Descanso de Villarreal en la temporada 1946-47. Després va formar part de la junta directiva del Villarreal durant més de 20 temporades. Una persona molt important en el futbol de Vila-real, que va ser jugador i directiu del Villarreal. 

Va presenciar el partit Manolo García Díaz, nascut a Algesires i exjugador del Villarreal en la temporada 1940-41. Aquest exjugador que estava de visita per Vila-real va aprofitar per anar a El Madrigal, que estava molt canviat des de les seues dies.

Des de la grada es van produir algunes protestes contra Benito Floro degut a la decisió d'apartar a Nadal de l'equip. Protestes que van anar en augment a mesura que l'equip no funcionava. Algun espectador va estar fora de lloc per aprofitar el minut de silenci per Pascual Molés per protestar contra Floro, però va ser algun cas molt aïllat.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal va jugar un mal partit i va perdre 0-2 contra tot pronòstic contra l'Olímpic de Xàtiva, el que va suposar el primer partit perdut en casa de tota la temporada.

El partit va començar molt malament per a l'Olímpic que va veure com el seu davanter Javi es lesionava en els primers minuts. A més, en el minut 30 es va quedar amb 10 jugadors per l'expulsió de Marrero per doble groga. El Villarreal va tindre algunes arribades, però l'ordre defensiu de l'Olímpic de Xàtiva es va imposar en la primera part. Al descans es va arribar 0-0.

En l'inici de la segona part Floro va sorprendre al canviar a un defensa central (Quique) per un jugador molt més ofensiu (Soriano). Amb això buscava per una banda ser més ofensiu i aprofitar la superioritat numèrica i per una altra protegir al seu central que ja tenia una targeta groga. L'inici de la segona part va començar amb un esglai perquè en el minut 47 se li va anular un gol a l'Olímpic de Xàtiva. Després el Villarreal va tindre moltes oportunitats per part principalment de Cazaurang i Adriano, però l'encert d'Oliver i el desencert del jugadors groguets va fer no encetaren el marcador. En el minut 64 i després d'una contra de l'Olímpic, Gaby, jugador que acabava d'entrar va tirar un fort tir des de fora de l'àrea en una jugada a pilota parada que va entrar per l'escaire de González i va suposar el 0-1. Un gran gol.

El Villarreal ho va seguir intentant, però tot es va complicar més quan una falta evitable Higinio va veure la segona groga i el Villarreal es va quedar amb 10 jugadors. Amb l'equip bolcat en busca de l'empat, l'Olímpic mitjançant Ramos va marcar el 0-2 en un contracop. Així sentenciava un partit que el Villarreal, encara que amb les oportunitats que va tindre haguera pogut marcar algun gol, no va saber jugar. Mostra d'açò és que estant molt de temps en superioritat numèrica només va tirar 2 corners per 3 que va llançar l'Olímpic de Xàtiva.

El millor jugador del Villarreal va ser Monfi.

Postpartit.

Floro va reconéixer que l'equip no va estar ben posicionat ni va pressionar el que tocava. També va dir que van estar molt desencertats  de cara al gol. No va voler entrar a valorar els crits contra ell ni els xiulets d'una part de la grada. Va ser diplomàtic i va dir que el públic és qui paga i pot fer el que considere.

Garrido va dir que era una victòria molt important per a l'Olímpic. Va destacar al seu porter Olíver.

Afortunadament, el dia 4 de Gener Nadal es va reincorporar als entrenaments del Villarreal i va fer la pau amb Benito Floro. Aquella temporada Nadal va jugar 26 partits amb el Villarreal 19 de titular, dels quals va ser substituït en 13 i va entrar en 7 partits com a suplent. Mai va acabar de ser un indiscutible com demanava un important sector de l'afició.