dijous, 21 de febrer de 2019

Minuts sense encaixar en Europa

A continuació es poden veure les millors ratxes del Villarreal sense encaixar gols en Europa. S'utilitza el minut com unitat de mesura. Es comença a comptabilitzar en el moment en que s'encaixa un gol fins que s'encaixa el següent. Ací es consideren les ratxes sense donar continuïtat a les temporades.
  

Millor ratxa: 500 minuts en la Europa League 2018-19


Melgarejo va marcar un gol per al Spartak de Moscú en el partit que va quedar 3-3 en Moscú entre el Spartak i el Villarreal. Els partits que inclou aquesta ratxa són:

Spartak Moscú 3-Villarreal 3
Villarreal 5-Rapid Viena 0
Rapid Viena 0-Villarreal 0
Glasgow Rangers 0-Villarreal 0
Villarreal 2-Spartak Moscú 0
Sporting Portugal 0-Villarreal 1
Villarreal 1-Sporting Portugal 1

La ratxa va acabar quan Bruno Fernandes del Sporting va marcar en el minut 45 del partit de tornada dels 1/16 de final de l'Europa League.

Andrés Fernández va ser el porter d'aquesta ratxa.

2a millor ratxa: 486 minuts en la Copa de la UEFA 2004-05

El Villarreal va rebre gol al minut 65 del Partizan 1-Villarreal 1. El va marcar Tomic. En aquest moment va començar la ratxa que inclouria els següents partits:

Partizan 1-Villarreal 1
Villarreal 4-Egaleo 0
Dinamo Kiev 0-Villarreal 0
Villarreal 2-Dinamo Kiev 0
Steaua Bucarest 0-Villarreal 0
Villarreal 2-Steaua Bucarest 0

Villarreal 1-AZ Almaar 2
La ratxa va acabar  als 11 minuts del partit d’anada de 1/4 de final de la UEFA entre el Villarreal i el AZ Almaar amb un gol de  Lanzaat.

En aquesta ratxa Pepe Reina va ser titular tots els partits, excepte el partit contra l'Egaleo, que va ser jugat per López Vallejo.

3a millor ratxa: 371 minuts en la Intertoto 2004


La ratxa va començar quan Pavjlichenko va marcar en el Spartak Moscú 2-Villarreal 2 el segon gol del Spartak en el minut 36 de partit. La ratxa inclou els següents partits:

Spartak Moscú 2-Villarreal 2
Villarreal 1-Hamburgo 0
Hamburgo 0-Villarreal 1
Villarreal 2-At. Madrid 0
At. Madrid 2-Villarreal 0

La ratxa va acabar quan Ibagaza va marcar el 1-0 per al At. Madrid en el partit de tornada de la final de la Intertoto. Al final, el Villarreal guanyaria aquest trofeu per penals.

Pepe Reina va ser el porter en tots els partits d'aquesta ratxa. 

4a millor ratxa. 327 minuts entre la Intertoto 2003 i la Copa UEFA 2003-04


Aquesta ratxa comença quanel Heerenven marca als 25 minuts en el partit d'anada de la final de la Intertoto 2003 per mediació de Ballesteros en pròpia porta i es perllonga durant els partits següents:

Heerenven 1-Villarreal 2

Villarreal 0-Heerenven 0

Villarreal 0-Trabzonspor 0

Trabzonspor 2-Villarreal 3

La ratxa acaba quan Fatith Tekke marca per l'equip turc en el partit de tornada de la 1a eliminatòria de la Copa UEFA de la temporada 2003-04. Va ser en el minut 82 de partit.

5a millor ratxa. 305 minuts en la Champions 2005-06


La ratxa comença quan Manel Fernandes marca en El Madrigal per al Benfica en el minut 77 i inclou els partits següents:

Villarreal 1-Benfica 0

Benfica 0-Villarreal 1

Manchester United 0-Villarreal 0

Villarreal 1-Lille 0

Glasgow Rangers 2-Villarreal 2


La ratxa acaba amb un gol de Loveverkrands per al Rangers en el minut 22 del partit d'anada de 1/8 de final de la Champions League.

Els porters d'aquesta ratxa van ser Barbosa (180 minuts) i Viera (135 minuts).

6a millor ratxa. 303 minuts en l'Europa League 2015-16


La ratxa comença quan Hofman li marca al Villarreal en el minut 25 del primer partit de la lligueta de l'Europa League en el partit Rapid Viena-Villarreal i inclou els partits següents:

Rapid Viena 2-Villarreal 1

Villarreal 1-Pilzn 0

Villarreal 4- Dinamo Minsk 0

Dinamo Minsk 1-Villarreal 2

El jugador Politevich en el minut 86 del partit Dinamo Minsk 1-Villarreal 2 acaba amb la ratxa.

El porter d'aquesta ratxa va ser Barbosa.

7a millor ratxa. 298 minuts en l'Europa League 2015-16


La ratxa comença quan Hamsik marca un gol per al Nàpols en el partit de tornada dels 1/8 de final de l'Europa League 2015-16. La ratxa inclou els partits següents:

Nàpols 1-Villarreal 1

Villarreal 2-Bayer Leverkusen 0

Bayer Leverkusen 0-Villarreal 0

Villarreal 2-Sparta Praga 1

Bradec al minut 45 del partit d'anada de 1/4 de final de l'Europa League acaba en la ratxa de minuts sense encaixar del Villarreal.

Els porters d'aquesta ratxa van ser Areola (118 minuts) i Asenjo (180 minuts)


8a millor ratxa. 293 minuts en la Intertoto 2002


Aquesta ratxa comença quan Ferrante marca el 2-0 del Torino-Villarreal en el minut 48 de partit. La ratxa inclou els següents partits:

Torino 2-Villarreal 0

Villarreal 2-Torino 0 (partit amb pròrroga i penals, que no compten per comptabilitzar la ratxa)

Villarreal 0-Troyes 0

Troyes 2-Villarreal 1

La ratxa acaba quan Barthé va marcar per al Troyes en el minut 41 en el partit de tornada de la semifinal de la Intertoto 2002. Cal dir que en aquest partit el Troyes va fer una alineació indeguda i l'eliminatòria la va guanyar el Villarreal, però igual compta el partit per efectes estadístics.

En aquesta ratxa els porters van ser: Reina (161 minuts) i López Vallejo (132 minuts).


9a millor ratxa. 281 minuts en la Intertoto 2004


Com es consideren ratxes dins d'una temporada, aquesta ratxa comença amb el començament de la Intertoto en el partit contra l'Odense. Els partits que inclou aquesta ratxa són:

Odense 0-Villarreal 3
Villarreal 2-Odense 0
Villarreal 1-Spartak Moscú 0
Spartak Moscú 2-Villarreal 2

La ratxa acaba quan Pavjlichenko va marcar el primer gol del Spartak de Moscú contra el Villarreal en el partit de tornada dels 1/4 de final de la Intertoto. Vs ser en el minut 11 de partit.

Si considerem ratxes entre diferents temporades, aquesta ratxa seria de 360 minuts perquè hi hauria que sumar 74 minuts del partit de tornada de la semifinal de la UEFA 2003-04 quan el València li va guanyar 1-0 al Villarreal amb gol de Mista al minut 16.

Pepe Reina va ser el porter en tots els partits d'aquesta ratxa.

dimarts, 19 de febrer de 2019

La gran remuntada per salvar-se (Temporada 1992-93) (2a part)

Castelló-Villarreal. Una victòria sota sospita.


Castelló i Villarreal anaven a disputar el seu partit número 14 en lliga, amb 4 victòries del Villarreal, 5 empats i 4 victòries del Castelló. En la primera volta els dos equip havien empatat 1-1 en El Madrigal i en Castàlia no es jugava aquest partit en lliga des del dia 26-3-1972 quan el Villarreal va guanyar 0-2 en Castàlia.

El partit arribava de manera molt diferent per als dos equips. Per al Castelló les 6 jornades que quedaven de lliga eren simples tràmits perquè  ja no tenia opcions ni de pujar ni de baixar. El Villarreal arribava molt necessitat de punts. Després de les dos victòries davant Figueres i Sabadell necessitava seguir guanyant per eixir de la zona de descens.

L'aspiració del Castelló a principis de temporada era la de pujar a primera divisió, però a falta de 6 jornades estava en la 7a posició a 6 punts de la promoció. Una diferència de 3 partits és molt en equips que guanyen quasi totes les setmanes, així que el somni del Castelló de pujar a primera no anava a ser possible aquella temporada. Dels últims 6 partits el Castelló havia guanyat 3 i havia perdut 3. A més, el Castelló havia jugat 16 partits de lliga en casa i havia guanyat 10, empatat 3 i perdut 3.

Per la seua part, el Villarreal després de la victòria en Figueres havia guanyat 2 partits fora de casa, havia empatat 4 i havia perdut 10. La millor arma del Villarreal per aquest derbi era que la necessita és la millor virtut. A més, per primera vegada en la temporada havia encadenat dos victòries seguides.

Durant tota la setmana va hi haure molts comentaris en el sentit de que el Castelló anava a fer molt poc per guanyar el partit i que li facilitaria la feia al Villarreal. Aquella setmana, el diari Mediterráneo va publicar una enquesta entre aficionats del dos equips i hi havia opinions per a tots els gustos, però alguns aficionats del Castelló veien bé que el seu equip no posara tota la intensitat requerida en un partit de futbol i deixarà que el Villarreal s'emportara la victòria.

Els professionals van deixar clar en tot moment que el partit s'havia de disputar sense que ningú facilitara res a ningú. Javi Valls, defensa del Castelló qui posteriorment seria secretari tècnic del Villarreal, va declarar que mai acceptarien diners per perdre i Ciriaco Cano va dir que només veia bé les primes a tercers (aquelles que un tercer equip que no disputa un partit li paga a un dels equips que juga un partit per a que el guanye. Per la seua banda, Carlos Simón tenia clar que els jugadors del Castelló eren professional i anaven a eixir amb tot a per la victòria.

Els jugadors del Castelló si tenien en joc una bona quantitat econòmica, ja que en funció de si l'equip feia més o menys de 40 punts al final de temporada anaven a cobrar primes o no. El Castelló portava 32 punts en la jornada 32.

En la roda de premsa abans del partit Ciriaco Cano va dir que la millor manera d'ajudar-li al Villarreal era guanyar-li a equips que anaven a jugar pel descens amb el Villarreal, com l'Eibar. També va dir que era conscient de que si el Castelló empatava o perdia el partit anaven a dir que s'havia deixat.

Carlos Simón va dir que Algar no anava a jugar per motius tàctics i no tenia clar si anava a posar a Alfredo, qui havia estat entrenant per jugar de lateral esquerra. Va qualificar el partit de tan important com el de Figueres o el partit contra el Sabadell.

S'ha de dir que Carlos Simón solia alinear a Algar, lateral de caràcter més ofensiu en casa i a Julio Pérez, qui era més defensiu, fora de casa. A banda de deixar fora de la convocatòria a Algar, tampoc van entrar Ibeas i Madueño.


Fitxa tècnica. 

Castelló 0-Villarreal 1.

Castàlia. 15-5-1993. Menys de mitja entrada.

Castelló: Fernando, Herrero, Zuñiga, Arias, Javi, Mauricio, Punisic, Juan Carlos, Raúl, Madlen i Raudnoi Anversa.

Canvis: Óscar Adelantado per Zuñiga en el minut 45 i Robi per Mauricio en el minut 49.

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Maestre, Alfredo, Javi, Cuxart, Adriano, Reyes, Makanaki, Pascual i Alcañiz.

Canvis: Edu per Adriano en el minut 72 i Guijarro per Alfredo en el minut 63. 

Àrbitre: Navarrete Reyes. Li va traure targetes grogues a Arias i Javi del Castelló i a Maestre i Pascual del Villarreal.

Gol.

Minut 20. Alcañiz.




Desenvolupament del partit. 

El Castelló va començar amb força el partit i va tindre dos bones oportunitats de gol, però el Villarreal poc a poc va començar a atacar i en el minut 20 va llançar tres cornes de manera consecutiva. Makanaki va llançar el tercer corner i va rematar Alcañiz per marcar el 0-1. Només 3 minuts després, Adriano haguera pogut marcar el segon gol del Villarreal. El Castelló ho va intentar fins al descans sense massa perill.

En la segona part el domini territorial va ser del Castelló va ser molt infructuós. Quasi no va tindre oportunitats de gol i el Villarreal només es va dedicar a defendre. El públic del Castelló estava indignada pel partit que estava veient i va començar a cantar: Tongo, tongo! i Que se besen, que se besen!

El partit acabava amb la tercera victòria consecutiva del Villarreal, fet que mai havia aconseguit en la segona divisió A. En les temporades 1970-71 i 1971-72 mai havia aconseguit aquesta seqüència victoriosa de partits.

Carlos Simón va declarar que el partit no havia tingut qualitat, però que els dos equips havien buscat la victòria. Va destacar el treball defensiu del seu equip.

Ciriaco Cano va dir que el partit havia sigut roin i que havia guanyat el que havia sigut menys dolent dels dos. També va dir que el Villarreal havia jugat amb major disciplina tàctica.

S'ha de destacar que el titular del Mediterráneo del dia següent al partit va ser: Vertader o Fals? Un titular que qüestiona molt el rendiment de molts jugadors del Castelló en el camp. En la crònica del partit parla d'apatia per part de molts jugadors del Castelló.

En altres cròniques consultades dir que el diari Marca no deixa caure un possible arranjament per a que el Villarreal guanyara el partit. Per la seua banda, el titular de El Mundo Deportivo és també significatiu: El Castelló li fa un favor al Villarreal, però en la seua crònica només parla de la indignació dels aficionats que va cantar el Que se besen, que se besen i no s'observa cap indici més d'arranjament.

El jugadors del Castelló van deixar clar que ells havien eixit a guanyar el partit. En aquest sentit es van manifestar Javi Valls i Fernando.

La directiva del Castelló va obrir una investigació per analitzar el comportament dels jugadors del seu equip en el camp. Carlos Pastor, conseller del Castelló, es va mostrar molt dur quan va dir que si ell fóra jugador del Castelló li donaria vergonya eixir al carrer.

Al final, aquesta investigació va quedar en res. Dir que el final de temporada del Castelló va ser molt roin. Dels últims 7 partits del lliga va perdre 6 i només li va guanyar a l'Eibar.

Després de disputar-se la jornada 33, el Villarreal eixia del descens, encara que seguia en una situació crítica. Estava empatat a punts amb el Figueres i només tenia un gol d'avantatge en la diferència general de gols (el gol average estava empatat). 

Alcañiz.

En Castàlia, Pedro Alcañiz, li va marcar al seu ex equip. Després d'aquest gol el jugador portava 12 gols i era un dels màxims golejadors de la categoria. Quan un equip lluita per mantindre la categoria és fonamental tindre un golejador i en la temporada 1992-93 Alcañiz va assumir a la perfecció aquesta funció. ja va ser una de les claus en l'ascens de 2a divisió B a 2a divisió A i estava tornant a demostrar que era un molt bon davanter. Amb Carlos Simón havia de sacrificar-se molt per l'equip, ja que aquest entrenador només jugava amb un punta i Alcañiz jugava molt en el centre del camp en la part esquerra quan l'equip defensava i feia un bon treball.

Villarreal-Badajoz. Derrota en el dia que Adriano va jugar de porter.


El següent partit del Villarreal era contra el Badajoz, que estava situat en la meitat de la taula, encara que només tenia tres punts més que el Villarreal. Era un equip amb molt bona capacitat per guanyar partits fora de casa, ja que de 16 partits disputats havia guanyat 7, empatat 2 i havia perdut 7. En els últims 11 partits de lliga cap partit del Badajoz, amb victòria, derrota o empat, s'havia decidit per més d'un gol de diferència, així que s'esperava un partit molt igualat.

El Villarreal buscava el suport del públic i baixava el preu de les entrades. Així els preus quedaven així: 1000 pessetes (6 euros) per a juvenils i dones, 2000 pessetes (12 euros) per una entrada en general per a homes adults i 3000 pessetes (18 euros) per una entrada en tribuna. El partit es disputava l'últim dia de les festes de Sant Pasqual i s'esperava que amb aquesta baixada de preus hi haguera una molt bona entrada.

Davant del partit contra el Badajoz, el Villarreal tenia dos baixes molt importants, les de Maestre i Pascual, els dos amb acumulació de targetes. Eren baixes molt complicades de cobrir perquè eren dos jugadors fonamentals.

Carlos Simón va dir que li preocupava la baixa de Pascual perquè en tota la plantilla no tenia cap jugador de les seues característiques i això li anava a fer modificar la tàctica. Del Badajoz va destacar el seu contracop i va declarar que hi hauria que estar atents per a que no ho pogueren fer.

La del diumenge 23-5-1993 va ser la primera visita del Badajoz a El Madrigal. En el partit de la primera volta, el Villarreal havia empatat 0-0 en la ciutat extremenya.

Fitxa tècnica. 

Villarreal 0-Badajoz 1.

El Madrigal. 23-5-1993.


Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Madueño, Alfredo, Javi, Cuxart, Edu, Reyes, Makanaki, Planelles i Alcañiz.

Canvis: Adriano per Madueño en el minut 46 i Mateu per Julio Pérez en el minut 63.

Badajoz: Pablo, Valverde, Cidoncha,  Fael, Rodri, Perepadenko, Ángelo, Ricar, Serrano, Altimira i Emilio.

Canvis: Mínguez per Perepadenko en el minut 77 i Expósito per Serrano en el minut 88.

Àrbitre: Burrueco Moreno. Li va traure targetes grogues a Planelles, Edu i Alcañiz del Villarreal  i a Ricar, Serrano, Valverde i Expósito del Badajoz. Va expulsar a Luis Pascual del Villarreal i a Altimira del Badajoz.

Gol. Minut 7. Serrano.



Desenvolupament del partit.

Només començar el partit, Edu va tindre una bona oportunitat de gol, però la va desaprofitar. Qui si va marcar en la seua primera arribada va ser el Badajoz mitjançant Serrano. Era el minut 7. Després Reyes va estar a punt d'empatar al llançar una falta directa. El Villarreal dominava, però els contracops del Badajoz eren molt perillosos.

En la segona part l'eixida d'Adriano li va donar un major to ofensiu al Villarreal. El Badajoz aturava molt el joc per evitar que el ritme fora viu. En el minut 69 un contracop del Badajoz va acabar en una falta de Luis Pascual, qui va ser expulsat. Com el Villarreal ja havia efectuat els dos canvis, Adriano es va situar de porter. Va tindre una bona actuació i cada intervenció seua va ser molt celebrada per la grada. El Villarreal amb 10 ja quasi no va tindre possibilitats d'empatar.

Així va jugar el Villarreal amb Adriano de porter.
Carlos Simón va dir que el Badajoz havia fet el que ells volien fer. I es va lamentar per l'oportunitat perduda per Edu als 2 minuts de partit. També va indicar que les possibilitats per salvar-se estaven intactes, que hi havia molts equips en molt pocs partits i que hi havia que anar a Compostel·la a per la victòria.

Sobre el partit també és interessant destacar que Madueño es va lesionar i per això va ser substituït per Adriano. Es patia per si seria baixa per als partits decisius que venien.

El gran protagonista del partit va ser Adriano, un dels grans golejadors de la història del Villarreal, que no va poder marcar cap gol en segona divisió A perquè va arribar a la temporada 1992-93 molt tocat per les lesions. En el partit del Badajoz va mostra la seua implicació amb el Villarreal jugant de porter en una situació complicada i fent-ho molt bé.

Amb la derrota el Villarreal es situava en el lloc 17 i tornava a estar en descens, però només a 1 punt del Figueres. Puntuar en Compostel·la anava a ser molt important per salvar-se.


Compostel·la-Villarreal. Un punt d'or.

En l'entrenament del dimecres previ al partit en terres gallegues es va produir un incident poc desitjable per a un equip que ha d'estar concentrat en salvar-se. Els jugadors van entrenar amb poca intensitat en senyal de protesta contra els tipus d'entrenament que els preparava el preparador físic Santi Cantavella. Carlos Simón li va llevar ferro a l'assumpte i va dir que faria una mediació entre les parts implicades. L'assumpte al final no va tindre cap importància.

Per al partit contra el Compostel·la, el Villarreal perdia a Edu per sanció, però recuperava a Maestre i Pascual. Pel que s'havia vist en el partit d'entrenament previ al partit la idea de Simón era la de posar a Ibeas de titular. Pareix que en el moment clau de la temporada anava a optar per la seua experiència per a fer l'equip encara més fort defensivament. El Villarreal, que en les últimes 4 jornades només havia encaixat un gol, encara era el tercer equip més golejat de la categoria amb 49 gols encaixats. Ath. Bilbao B i Figueres portaven 50. Qui es va quedar fora de la convocatòria per decisió tècnica per aquest partit va ser Alfredo i també Algar.

El Compostel·la estava 5 punts davant del Villarreal i amb un punt estava virtualment salvat ja que el Villarreal era el millor classificat dels equips del descens. Estava en un bon moment, ja que dels últims 5 partits disputats havia empatat 3 i havia guanyat 2. Venia de dos victòries consecutives contra el Palamós i el Barcelona B, partits en els que havia encaixat cap gol.

El Villarreal només havia jugat una vegada en Compostel·la. Havia sigut en la mateixa temporada 1992-93 en partit de Copa. El partit es va jugar el dia 21-1-1993 i el Villarreal va guanyar 0-1 amb gol d'Algar. Com en El Madrigal en el partit d'anada van quedar 0-0 el Villarreal es va classificar. En el partit de lliga disputat en El Madrigal, el Compostel·la havia guanyat per 0-2.




Fitxa tècnica. 

Compostel·la 1- Villarreal 1.

Santa Isabel. 30-5-1993. 2500 espectadors.

Compostel·la: Docobo, Modesto, Nacho, Cea, Bellido, Tocornal, Ochoa, Carlos Alberto, Lucas, Ohen i Cortés.

Canvis: Maoure per Ohen en el minut 46 i Toni per Ochoa en el minut 78.

Villarreal:  Luis Pascual, Julio Pérez, Maestre,  Javi, Cuxart, Ibeas, Adriano, Reyes, Makanaki, Pascual i Alcañiz.

Canvis: Mateu per Adriano en el minut 46 i Guijarro per Alcañiz en el minut 89.

Àrbitre: Yuste González. Li va traure targetes grogues a Julio Pérez, Alcañiz i Pascual del Villarreal.

Gols.

1-0. Minut 29. Cortés.
1-1. Minut 50. Maestre.



Desenvolupament del partit.

El Compostel·la va eixir dominant el partit territorialment. El Villarreal estava molt tancat i no aconseguia eixir de la seua àrea. Sense tindre grans oportunitats, però sí el domini, va aconseguir avançar-se el Compostel·la en el marcador quan Cortés va marcar de falta directa. A partir d'aquell moment el Villarreal va avançar les línies i Pascual va estar a punt d'empatar el partit després d'una treta del cantó de Reyes.

En la segona part, el Villarreal va seguir dominant i va arribar l'empat als 5 minuts de la represa, quan Maestre va aprofitar una assistència de Pedro Alcañiz. Aquesta vegada el Villarreal no va caure en l'errada de la primera part i no es va tancar tant en la seua àrea, encara que a mesura que va s'arribava a la fi del partit, el Villarreal es va dedicar més a defendre el resultat que a intentar aconseguir el segon gol.

Carlos Simón va declarar que el que importava era que depenien d'ells mateix per salvar-se. Va dir que en la segona part van eixir a marcar el segon gol i que ho van aconseguir prompte. Després van seguir atacant, però al final van defendre el resultat conscients de que al mateix temps jugava el Figueres i anava perdent contra el Betis.

El gol de Maestre suposava el gol número 100 del Villarreal en segona divisió A. Era la seua tercera temporada en aquesta categoria i en el seu partit 111 en aquesta categoria aconseguia el seu gol 100. En la temporada 1970-71 va marcar 37 gols en 38 partits, en la 1971-72 va aconseguir 30 gols en 38 partits i en els 35 partits que portava disputats de la  1992-93 portava 33 gols. En cap de les temporades disputades arribava a la mitjana del gol per partit.

Després d'aquest partit, el Villarreal estava fora del descens. Ocupava el lloc 16 de la classificació igualat a punts amb el Figueres. Anava davant per tindre millor diferència general de gols. El Villarreal tenia -17 gols i el Figueres -20 gols. Quedaven només 3 jornades, dos partits en casa contra Sestao i Lugo, dos equips que estaven en descens i després hi havia que anar a Mallorca, un partit molt complicat perquè aquest equip es jugava la salvació. Els comptes passaven per guanyar els dos de casa. Pareixia que en això hi hauria prou per salvar-se.

dimarts, 12 de febrer de 2019

La gran remuntada per salvar-se (Temporada 1992-93) (1a part)

En la jornada 29 de lliga del campionat de segona divisió de la temporada 1992-93, el Villarreal va perdre 3-1 en camp del Racing de Santander. Era la 5a derrota consecutiva en lliga del Villarreal i el deixava en una posició molt delicada. La classificació estava així:

Equip J G E P GF GC Punts
13. Bilbao Ath. 29 7 11 11 24 24 25
14. Compostel·la 29 8 9 12 26 31 25
15. Eibar 29 8 8 13 27 35 24
16. UE Figueres 29 9 6 14 29 45 24
17. Sestao 29 7 9 13 25 41 23
18. Sabadell 29 7 7 15 22 38 21
19. Villarreal 29 7 7 15 28 46 21
20. Lugo 29 6 8 15 17 28 20

S'ha de destacar que la victòria en la temporada 1992-93 tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1 punt.

Villarreal- At. Marbella. Tocant fons.

Després de caure eliminat en 1/4 de final contra el València,el Villarreal afrontava una final per la salvació contra el At. Marbella. El partit, corresponent a la jornada 30 del campionat de lliga de segona divisió A, es jugava el dia 18-4-1993, diumenge de Sant Vicent.
El Villarreal arribava al partit en el lloc número 19, a 3 punts del Figueres que en aquell moment tancava la zona de salvació. La ratxa del Villarreal en lliga era molt dolenta i dels 7 partits anteriors només havia empatat un i havia perdut 6. Per la seua part, el Marbella ocupava el lloc 6 de la classificació a només 1 punt de la zona de promoció a primera divisió.

La importància del partit era tal que abans de jugar contra el València el partit de 1/4 de final de copa Maestre va dir que aquella guerra no era la seua, que el que importava era el partit del Marbella. Nadal també va dir que el que importava era el diumenge, molt més que el partit de Copa i que el que importava era el partit contra el At. Marbella.

Després de caure en Copa, Reyes va dir que finalment s'havia acabat la Copa i va atribuir al desgast en aquesta competició el malament que ho estaven fent en lliga.En el mateix sentit es va manifestar Algar, que va indicar que la seua ment estava posada en la salvació i no en el partit de Copa.

El Villarreal, fins aquell moment, tenia una estadística en casa de 6 partits guanyats, 3 empatats i 5 perduts. Venia d'una mala ratxa en casa, ja que dels últims 3 partits de lliga jugats en El Madrigal havia empatat 1 partit i havia perdut 2 partits de manera consecutiva en casa.

El At. Marbella era un equip que havia pujat en la temporada 1991-92, igual que el Villarreal, però els objectius dels dos equips es sabia que eren molt diferents des del principi. Jesús Gil, famós president de l'Atleti de Madrid, era l'alcalde de Marbella i va impulsar un potent equip de futbol, amb la idea de pujar-lo a primera divisió. El Marbella estava fent molt bona temporada, però el club no estava al dia en el pagament al jugadors, encara que això no s'estava notant en la vessant esportiva. De fet, el At. Marbella si només es comptabilitzaven els punts aconseguits en la segona volta, era el millor equip de la categoria.

Fora del seu camp, l'equip de Marbella havia jugat 15 partits. Havia guanyat 3, empatat 4 i havia perdut 7 partits.

Anava a ser la tercera vegada que el At. Marbella visitara El Madrigal. En els dos precedents anteriors, el Villarreal havia guanyat per 3-0 en la temporada 1987-88 i 1-0 en la temporada 1988-89. Els dos partits corresponents a la segona divisió B.

Per al partit, el Villarreal tenia les baixes d'Adriano, Planelles i Ibeas per lesió. Entraven a disposició de l'entrenador Julio Pérez i Madueño, que havien patit una grip aquella setmana. Qui començava a estar molt qüestionat era Navarro. Durant la setmana es va especular que podria ser suplent.

Normalment el Villarreal es reunia en un hotel de Benicàssim per dinar els dies de partit en El Madrigal, però contra el At. Marbella es va decidir que els jugadors es veurien directament en el camp a les 15 hores, dos hores abans del partit.

El Villarreal va programar el decisiu partit de lliga a les 17 hores, sense tindre en compte que era Sant Vicent, un dia tradicional de paella en el mas amb els amics  Això va fer que un partit decisiu l'afluència de públic fóra un poc menor a l'habitual. Només 2000 persones van acudir al partit en lloc de les 3000 habituals.


Fitxa partit.

El Madrigal, 18-4-1993. 17 hores. 2000 espectadors.

Villarreal: Navarro, Algar, Maestre, Estanis, Alfredo, Pascual, Edu, Nadal, Mateu, Makanaky i Reyes.

Canvis:  Víctor per Nadal en el minut 45 i Alcañiz per Makanaki en el minut 78.

Marbella: Leal, Lozano, Armando, Loren, Olías, Jaime, Comas, Txirri, Juric, Villa i Pacheta.

Canvi: Chaparro per Juric en el minut 85.

Àrbitre: Martínez de la Fuente.  Va mostrar targetes grogues a Maestre, Alfredo, Pascual i Reyes del Villarreal i a Comas del At. Marbella.

Gols.

0-1. Minut 76. Olías.
0-2. Minut 84. Pacheta.

Desenvolupament del partit.

El Marbella va demostrar en tot moment perquè era un equip de la part alta de la classificació i va dominar territorialment al Villarreal, que va tindre la millor oportunitat de la primera part en les botes d'Edu. En aquesta primera part el Villarreal va fluir un bon futbol per moments i va destacar l'actuació d'Algar per la banda dreta.

En la segona part, encara que el domini del Marbella va ser cada vegada major el Villarreal va seguir tenint aproximacions a l'àrea del Marbella, però el porter Leal va tindre una destacada intervenció i ho va aturar tot. Va hi haure dos oportunitats molt bones per al Villarreal en tirs de Mateu i Edu, amb dos bones aturades del porter de l'equip andalús. No va estar tan bé Navarro, que haguera pogut fer més en el segon gol del Marbella. Després de rebre el primer gol, el Villarreal no va tindre cap capacitat de reacció i va demostrar la seua condició de cuer de la classificació que va assolir en aquesta jornada 30.

Dir que pocs dies després del partit contra el Marbella, els jugadors d'aquest equip andalús protagonitzarien un tancament per protestar per la seua situació, ja que la directiva no els havia pagat les últimes dos mensualitats i part de la seua fitxa.

  


Carlos Simón, que va ser criticat des de la grada per primera vegada des de la seua arribada a Vila-real, va declarar que estava molt decebut. Lamentava les oportunitats perdudes amb el 0-0 i també va dir que amb el primer gol del At. Marbella se n'havien anat abaix anímicament.

Rendir-se o seguir lluitant?

Després de 30 jornades, el Villarreal estava l'últim classificat, a 4 punts del Figueres, que era l'equip que tancava la zona de salvació. En la jornada 31, que es jugava 15 dies després del partit contra el Marbella, el Villarreal s'havia de desplaçar a Figueres en el que podria ser considerat l'última oportunitat per buscar la salvació. Dir que en la temporada 1992-93, la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1, així que 4 punts era una distància considerable.

La bona notícia per al Villarreal era que havia de jugar contra molts dels equips que estaven implicats en la zona de descens i de guanyar aquests partits es podria eixir de baix, però no hi havia marge d'error. El Villarreal tenia que jugar contra rivals directes com Figueres, Sabadell, Compostel·la, Sestao i Lugo. També havia de jugar contra equips que estaven en una zona més tranquil·la (Castelló, i Badajoz) i tenia un partit molt complicat la penúltima jornada contra un equip que lluitava per pujar (Mallorca).

En 1993 es podia fitxar en qualsevol moment de la temporada, així que el Villarreal lluny de rendir-se va intentar reforçar-se. El dia 20 d'Abril es van reunir Pascual Font de Mora, Carlos Simón i José Manuel Lacalle, qui era el secretari tècnic i segon entrenador. Es va parlar de les posicions a reforçar. En principi pareixia que la defensa i la porteria eren posicions que eren les majors candidates a ser reforçades. Navarro, titular en les 30 jornades de lliga disputades, va quedar molt marcat per les seues errades en els últims partits i va perdre la confiança de l'entrenador. Per la seua banda, la defensa estava fent moltes errades.

Mediterráneo va informar que algun jugador de la cantera del València podria arribar a Vila-real. Sonava amb força el porter Molina i també Bartual, però una bona part de la directiva del Villarreal pensava que eren massa inexperts per al que hi havia en joc.

Segons informació de Ximo Alcón en el diari Marca, Carlos Simón va demanar un porter i un davanter.  Com a davanter sonava Antoñito del Levante i pareix que la directiva del Villarreal va mantindre contacte amb 4 porters: Sanromán del Jerez, Maté del Celta, Marcos de l'Albacete i Trujillo del Maspalomas. 

Finalment no arribaria cap davanter ni porter, però si dos defenses que jugaven en segona B i que serien claus en la reacció de l'equip: Cuxart del Manlleu i Javi del Yeclano. 

Cuxart va debutar, igual que el seu germà, amb el València en primera divisió. Ho va fer com migcampista defensiu i en les temporades 1984-85 i 1985-86 va jugar 21 partits amb el València en primera divisió, en 15 d'aquests va ser titular i va marcar un gol. Tindria una altra oportunitat en primera divisió amb el Sabadell, però allí no jugaria i es acabaria jugant en equips de segona B, com el Levante, l'Alzira o el Manlleu des d'on arribaria al Villarreal on Simón pensava en ell com a defensa lliure.

Javi per la seua part arribava des del Yeclano de segona B, on era titular indiscutible en el centre de la defensa. Tenia experiència en segona divisió A, ja que la temporada 1991-92, l'anterior a la seua arribada al Villarreal, havia jugat 35 partits amb el Mérida, equip amb el que va pujar des de segona B. També havia jugat en el Fraga i en el Gandia en la categoria de bronze del futbol espanyol.

La solució del Villarreal passava per reforçar la defensa. Els dos reforços van arribar el 29-4-1993, només 3 dies abans del decisiu partit contra el Figueres.

Per una altra banda, van ser sorprenents les declaracions del preparador físic Santi Cantavella que va dir que en la plantilla del Villarreal hi havia dos grups i que la unió dins de la plantilla no era total. També va assenyalar que hi havia molta desmoralització dins del grup de jugadors i que la tasca del psicòleg,el doctor Arroyo, era descongestionar mentalment a la plantilla que estava molt angoixada.

Figueres-Villarreal. L'inici de la remuntada.

"Si no guanyem al Figueres estem comdemnats al descens de categoria." Les paraules de Carlos Simón hagueren pogut ser més altes, però no més clares. Perdre en Figueres era un drama. Seria situar-se a 6 punts d'aquest equip amb el golaverage perdut, ja que l'equip de l'Ampurdà havia guanyat 0-1 en Vila-real en la primera volta el dia que va debutar Makanaki. Serien més de 3 partits d'avantatge quan quedarien 7 per jugar. Un empat tampoc solucionava gran cosa, així que hi havia que buscar la victòria.

El Villarreal no podia comptar amb Alfredo, sancionat per targetes, ni amb Planelles que patia una distensió en el lligament lateral extern del genoll. A més, Carlos Simón va deixar fora de la convocatòria a Nadal, Estanis i Víctor. Els que si van ser convocats, encara que portaven molt poc de temps amb la resta de companys van ser Javi i Cuxart. El Villarreal va viatjar en autobús el mateix dia del partit.

Hi havia moltes incògnites al voltant de l'alineació que presentaria Carlos Simón. Semblava que Cuxart anava a debutar, però hi havia altres incògnites. Seguiria Navarro en la porteria o debutaria Luis Pascual?

Per la seua part, Pichi Alonso, entrenador del Figueres, va dir que els reforços del Villarreal significaven que el Villarreal no havia tirat la tovallola i que el partit no anava a ser gens fàcil. Va qualificar al Villarreal com un equip no excessivament defensiu, amb bons jugadors i que no jugava a tancar-se tant com altres equips com el Compostel·la, el Sestao o l'Eibar.

S'enfrontaven els dos equips més golejats de la categoria. El Figueres havia rebut 46 gols abans de jugar contra el Villarreal, qui havia rebut 48 gols. Respecte al rendiment del Figueres en casa dir que havia 15 partits, dels quals havia guanyat 7, havia empatat 4 i havia perdut 4 partits. Per la seua banda, el Villarreal fora de casa havia jugat 15 partits, amb una victòria, 4 empats i 10 derrotes. L'única victòria del Villarreal s'havia produït en la jornada 17 quan va guanyar 1-3 en camp del Sestao.

Des del punt de vista històric, només una vegada havia jugat el Villarreal en Figueres. Va ser en partit corresponent a la tercera divisió en la temporada 1978-79 i el Villarreal havia perdut 3-1.


Fitxa partit.

Figueres 0-Villarreal 1

Estadi Municipal. 2-5-1993. 1700 espectadors.

Figueres: Campos, Russet, Fuertes, Gratacós, Valentín, Pino, Lluis, Durán, Stojadinovic, Markovic i Ángel.

Canvis: Márquez per Markovic en el minut 55 i Kopunovic per Ángel en el minut 70

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Guijarro, Javi, Maestre, Cuxart, Reyes, Makanaki, Mateu, Alcañiz, Pascual. 

Canvis: Edu per Mateu en el minut 55. 

Àrbitre: Pardo del Prado. Va expulsar per targeta roja a Russet del Figueres en el minut 88. A més, li va traure targetes grogues a Valentín del Figueres i a Guijarro, Julio Pérez, Makanaki, Javi i Cuxart.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal va eixir molt defensiu amb la inclusió en l'equip de le dos noves incorporacions. En la primera part, un Villarreal molt ordenat no li va concedir massa oportunitats al Figueres, que només va arribar dos vegades amb un cert perill en jugades que acabarien amb tirs desviats de Markovic i Luis. Luis Pascual, que s'estrenava en lliga amb el Villarreal no va haver d'intervindre. El problema és que el Villarreal no atacava.

Només començar la segona part, en el minut 2, va arribar la millor oportunitat del Figueres. Luis va xutar per damunt del travesser des de dins de l'àrea en una ocasió molt clara de  gol. El Villarreal va començar a obrir línies i va tindre cada vegada més control sobre el partit. El primer quart d'hora de la segona part va ser molt bo, encara que no va tindre oportunitats del gol. També va ser molt bo l'últim quart d'hora del partit. En el minut 80, Alcañiz va tirar a porta, però Campos va fer una bona aturada. Dos minuts després, Edu va rebre dins de l'àrea i de vaselina va marcar el gol de la victòria. Amb el Figueres intentant empatar, el Villarreal va tindre bones opcions per marcar el segon gol, però el marcador no es va moure. El Villarreal aconseguia una important victòria i igualava el gol average amb el Figueres.


Carlos Simón va declarar després del partit que va veure un Figueres que es conformava amb l'empat. Va qualificar la victòria d'or perquè el Villarreal es situava a només dos punts de la salvació.

Per la seua part Pichi Alonso, entrenador del Figueres, va reconéixer que el Villarreal va estar molt ben plantat en el camp i va ser superior al seu equip.

La gran novetat d'aquest partit va ser el debut de Luis Pascual en la porteria del Villarreal. Va ser la primera suplència de Navarro en tota la temporada 1992-93 i des de que va que començar a jugar en la 1991-92, en un partit en Getafe en que es va lesionar Verdés. Navarro portava 78 partits com a titular, entre lliga i copa. Els únics minuts que no havia jugat en la temporada 1992-93 va ser perquè en el partit Real Madrid B-Villarreal de la primera volta el van expulsar en el minut 79, però en aquella oportunitat va eixir des de la banqueta Verdés. Aquell dia Luis Pascual no estava convocat. va començar la temporada com a tercer porter i acabaria de titular i sent un dels herois de la salvació.

La victòria en Figueres suposava que el Villarreal guanyava després de 71 dies. L'última victòria havia sigut el dia 21-2-1993. Aquell dia el Villarreal va derrotar per 4-1 al Barcelona B. En lliga havia jugat 7 partits, empatant 1 contra el Real Madrid B i perdent 6 partits de manera consecutiva. A més, va perdre els dos partits de Copa de l'eliminatòria contra el València. Portava 8 partits oficial perduts de manera consecutiva, 6 d'ells amb Carlos Simón com entrenador (4 de lliga i 2 de Copa).

Després de la jornada 31, el Villarreal es situava en el lloc 19 a només 2 punts de la zona de salvació, on el Figueres era l'últim equip que aconseguia la permanència. I el següent partit era contra el Sabadell que ocupava en la posició 18 empatat a punts amb el Villarreal.

Villarreal-Sabadell. Un partit èpic.

Era un partit clau en la temporada per als dos equips. En la primera volta, el Villarreal va perdre 2-0 en Sabadell, així que una derrota del Villarreal suposaria estar 2 punts darrere i amb el golaverage amb el Sabadell. Això quan quedarien només 6 partits de lliga seria un important desavantatge amb un rival per la permanència.

Donat el bon funcionament del Villarreal en Figueres s'especulava que Simón anava a repetir equip. Només existia el dubte de si tornaria Alfredo al centre de la defensa en lloc de Guijarro i si Edu entraria com a titular. Pareixia clar que Javi i Cuxart anaven a fer el seu debut com a titulars en casa i que Luis Pascual seguiria en la porteria.

El Sabadell estrenava a Francesc Soldevilla com a president i venia amb la moral alta, ja que la jornada anterior li havia guanyat 4-0 al Barcelona B. Fora de casa, el Sabadell era el pitjor equip de la categoria, ja que havia jugat 15 partits, guanyant 1, empatant 3 i perdent 11.

Només una vegada havia jugat el Sabadell en El Madrigal. Va ser en tercera divisió, en la temporada 1975-76 i el Sabadell havia guanyat 0-1.

Fitxa del partit.

Villarreal 2-Sabadell 0

El Madrigal. 9-5-1993. 3500 espectadors.


Villarreal: Luis Pascual, Algar, Guijarro, Javi, Maestre, Cuxart, Pascual, Makanaki, Adriano, Mateu, Alcañiz.

Canvis: Reyes per Maestre en el minut 39, Edu per Adriano en el minut 79.

Sabadell: N'kono, Arturo, M. Garcia, Sánchez, Néstor, Andrés, Moragues, Tarsi, Borge, Ricardo i Barberà.

Canvis: Ramón per Moragues en el minut 61, Masnou per Sánchez en el minut 75.

Àrbitre: Carmona Méndez. Li va traure targetes grogues a Maestre del Villarreal i a Tarsi del Sabadell. Va expulsar per roja directa a Javi del Villarreal. També va expulsar a Carlos Simón, entrenador del Villarreal.

Gols.

1-0. Minut 55. Alcañiz.
2-0. Minut 90-3. Reyes.



Desenvolupament del partit.

El partit va començar amb un clar domini del Villarreal. Va estar especialment incisiu Adriano, que tornava a l'equip després de la seua lesió i va ser rebut com un heroi per l'afició. Però tot va canviar en el minut 23. Un mal saque de porteria de Luis Pascual va acabar en la pilota en poder d'un davanter del Sabadell que va encarar porta i Javi li va fer falta quan encarava porta. Per aquesta acció, el defensa que procedia del Yeclano i feia el seu debut en El Madrigal, va ser expulsat. A partir d'aquest moment el partit va canviar. El Sabadell es va fer amb el domini del partit i va començar a crear una ocasió de gol darrere d'una altra.

La segona part va seguir igual, amb domini total del Sabadell, però en el minut 55 el Villarreal, en un dels pocs contracops que va fer va marcar. Makanaki va filtrar un passe entre la defensa del Sabadell que Alcañiz va aprofitar per marcar. La victòria era or i el Villarreal ho va defensar amb tot. El partit es vivia com un drama en la grada i tota la tensió acumulada es va transformar en alegria quan Reyes escorat a l'esquerra en el centre del camp, va llançar a porta i va marcar. Un gol memorable, que a més, feia que el Villarreal igualara el gol average amb el Sabadell.

El partit contra el Sabadell no passava a la història per la seua estètica, però si per la seua èpica, amb un Villarreal fent-se fort en defensa, amb un Sabadell desaprofitant moltes oportunitats, amb molt de patiment en la grada i un final apoteòsic amb el gol de Reyes des del centre del camp.

Simón va dir després del partit que el Villarreal havia guanyat per mèrits propis. Va dir que li pareixia justa l'expulsió de Javi, perquè l'àrbitre va aplicar correctament el criteri d'expulsar a l'últim defensa si feia una falta quan un adversari se'n anava cara a porta, encara que ell no estava d'acord en aquesta regla. Va destacar a Cuxart i va indicar que l'objectiu estava més a prop, però que encara quedava molta lliga.

En el diari Meditarráneo li van preguntar a Reyes si havia tirat a porta en el segon gol o era un rebuig. Ell va dir que havia tirat a porta i que mai havia marcat un gol igual.

Després de la jornada 31, el Villarreal es situava en el lloc 17 a només 2 punts del Figueres. A més, era la primera vegada en tota la temporada que el Villarreal guanyava 2 partits consecutius. A més, el Villarreal, que seguia sent l'equip més golejat de la categoria conjuntament ara amb el Barcelona B deixava la seua porteria a zero dos setmanes seguides, fet aquest que tampoc s'havia produït en tota la competició.

dimarts, 5 de febrer de 2019

Punts del Villarreal en primera divisió

La següent taula mostra quan el Villarreal va assolir la cota dels 10, 20, 30, 40, 50 60 i 70 punts en cada temporada que ha estat en primera divisió. En la taula es mostra la jornada en que es va assolir una determinada cota i la puntuació que tenia el Villarreal aquella jornada Així per exemple, en la temporada 1998-99 el Villarreal tenia 20 punts en la jornada 17. L'última columna indica els punts del Villarreal al final de cada temporada.

Temporada Cota 10 punts Cota 20 punts Cota 30 punts Cota 40 punts Cota 50 punts Cota 60 punts Cota 70 punts Punts final temporada
1998-99 10 (10) 17 (20) 26 (30) ------- ------- ------- ------- 36
2000-01 12 (9) 15 (22) 21 (32) 27 (42) 33 (50) ------- ------- 57
2001-02 5 (12) 14 (21) 24 (30) 34 (40) ------- ------- ------- 43
2002-03 10 (10) 17 (21) 24 (31) 33 (40) ------- ------- ------- 45
2003-04 6 (10) 13 (20) 19 (30) 30 (40) 36 (51) ------- ------- 54
2004-05 8 (10) 16 (21) 20 (31) 24 (40) 30 (50) 36 (61) ------- 65
2005-06 8 (12) 12 (20) 17 (30) 26 (42) 35 (50) --------- ------- 57
2006-07 9 (12) 13 (21) 24 (32) 31 (42) 34 (50) 38 (62) ------- 62
2007-08 5 (12) 10 (21) 16 (31) 23 (42) 27 (50) 33 (62) 36 (71) 77
2008-09 4 (10) 9 (21) 18 (30) 24 (41) 32 (52) 37 (62) ------- 65
2009-10 11 (12) 15 (21) 24 (32) 29 (40) 34 (52) ------- ------- 56
2010-11 5 (12) 9 (20) 14 (30) 20 (42) 26 (50) 34 (60) ------- 62
2011-12 11 (10) 20 (20) 29 (31) 36 (41) ------- --------- ------- 41
2013-14 4 (10) 10 (20) 18 (31) 22 (40) 33 (52) --------- ------- 59
2014-15 7 (11) 13 (21) 16 (30) 22 (41) 29 (50) 37 (60) ------- 60
2015-16 4 (10) 11 (20) 16 (30) 20 (40) 26 (52) 32 (60) ------- 64
2016-17 6 (12) 11 (22) 18 (31) 25 (42) 30 (51) 34 (60) ------- 67
2017-18 7 (10) 11 (20) 19 (31) 25 (41) 33 (51) 37 (60) ------- 61
2018-19 11(10) 23 (20)