dilluns, 7 de gener de 2019

Castelló 0-Villarreal 2 (8-1-1994)

Castelló i Villarreal disputaven a principis de 1994 un partit de rivalitat important per als dos equips per eixir de la part baixa de la classificació en segona divisió A. El partit corresponia a la jornada 18 del campionat nacional de lliga.

Context històric.

El dia 8-1-1994 es disputava en Castàlia el partit oficial número 19 entre el CD Castelló i el Villarreal CF. Dels 18 partits anteriors 14 havien sigut corresponents al campionat de lliga i 4 a partits de Copa del Rei. Dels partits de lliga, 8 havien sigut corresponents a la tercera divisió i 6 en segona divisió A. 

En Copa aquests equips havien jugat fins 1994 dos eliminatòries. En la primera eliminatòria, el Villarreal va ser capaç d'eliminar una vegada al Castelló quan aquest equip jugaven en segona i el Villarreal en tercera. Dos empats, 0-0 en El Madrigal i 3-3 en Castàlia van fer que s'arribara als penaltis on el Villarreal es va classificar. El més sorprenent és que el Villarreal va arribar a perdre 3-0 en el partit de tornada i va forçar els penals. Això va ser en la temporada 1978-79. En la temporada 1988-89, el Castelló va eliminar al Villarreal després d'empatar 1-1 en El Madrigal i de guanyar 2-1 en Castàlia. El Castelló jugava en segona divisió A i el Villarreal en segona divisió B

Respecte als partits de lliga l'historial era molt igualat. Dels 14 partits, el Villarreal havia guanyat 5, havien empatat 5 partits i el Castelló havia guanyat 4 partits. Respecte a l'estadística en Castàlia, el Villarreal havia guanyat 3 partits, s'havien empatat 2 partits i el Castelló havia guanyat 2 partits. Destacar que Font de Mora, com a jugador del Villarreal en tercera divisió havia marcat en la dècada dels 50 dos gols en Castàlia.

Al llarg de tota la història el Castelló sempre havia militat en una categoria superior al Villarreal excepte en les 8 temporades en que havien militat en la mateixa categoria. De les 7 temporades anteriors a la 1993-94, el Castelló sempre havia quedat per damunt sempre excepte en la temporada 1958-59 quan el Villarreal va queda en la 6a posició i el Castelló en la 13a.

Per tant, sobre estar en la mateixa categoria, el Castelló era l'equip gran i el Villarreal era l'equip més modest, encara que s'havia demostrat que cada partit oficial al llarg de la història el Villarreal s'havia com competir-lo. 

Des del primer partit oficial entre els dos equips, que es va jugar a finals de Desembre de 1957 en El Madrigal, l'ambient en les grades havia sigut molt bo. La rivalitat era gran, com és normal entre dos poblacions a només 7 km de distància. A més de la realitat entre els aficionats també és important que molts jugadors havien militat en els dos equips i això creava una gran motivació en alguns jugadors per enfrontar-se al seu exequip.

La temporada 1993-94 fins la jornada 17.


Les expectatives dels dos equips al principi de la temporada eren molt diferents.

El Villarreal tenia clar que el seu objectiu era salvar la categoria. Era la seua 4a temporada en segona divisió. Va estar dos al principis del anys 70 (la 1970-71 i la 1971-72), on es va salvar en la primera jugant una promoció i va baixar en la segona. La temporada 1992-93 es va salvar en l'última jornada després d'un final de temporada sensacional quan pareixia que l'equip anava a baixar.

En el Villarreal seguia com entrenador Carlos Simón que havia agafat al Villarreal en la jornada 26 de la temporada anterior quan el Villarreal estava en la posició 16 amb 21 punts empatat a punts amb el Figueres que estava en la posició 17, que era de descens. Va debutar amb una derrota 4-2 en Eibar i el Villarreal es va situar en descens, ocupant el lloc 18 de la classificació. Això encara va anar a pitjor i en la jornada 30 el Villarreal era últim classificat i estava a 4 punts de la salvació quan quedaven 8 jornades per acabar la lliga (la victòria en aquell moment valia 2 punts i l'empat 1). A partir d'aquest moment l'equip va remuntar i el Villarreal va quedar en el lloc 13 amb 34 punts. En els últims 8 partits el Villarreal va fer 13 punts, guanyant 6, empatant 1 i perdent 1. Això li va valdre la renovació.

De la mà de Carlos Simón el Villarreal es va renovar molt. Va canviar gran part de la plantilla i van eixir jugadors molt volguts per l'afició, com Estanis, jugador de Vila-real que va fitxar pel Castelló.

La temporada del Villarreal no estava sent gens bona abans de jugar contra el Castelló. El Villarreal tenia 15 punts i 3 negatius. En casa, els números eren bons amb 6 victòries, 1 empat i 1 derrota, però fora no havia guanyat cap partit en lliga, havia empatat 1 i havia perdut 7. Abans d'arribar a Castàlia, el Villarreal només havia empatat 1 partit de lliga, en Leganés, en la primera jornada de lliga. Així que la gent no era massa optimista pel que poguera passar en Castàlia.

Des de principis d'any hi havia més tranquil·litat en el Villarreal perquè el club s'havia convertit en societat anònima esportiva Tot aquest procés havia creat nerviosisme en la plantilla, per la incertesa que suposava saber que el Villarreal podia patir un descens administratiu a finals de Desembre, però afortunadament no va ser així i Gener va començar en una victòria contra el Múrcia, que feia que el Villarreal isquera del descens, on havia entrat l'última jornada de l'any 1993.

S'ha de destacar que Carlos Simón havia reconegut en Desembre que s'havia equivocat en la confecció de la plantilla i des de la directiva admetien que no hi havia diners per reforçar l'equip.

Carlos Simón estava molt discutit per l'afició, de la qual rebia moltes protestes i xiulits. Les primeres protestes dels aficionats van ser el dia 16-9-1993, en partit de tornada de la Copa del Rei davant l'Arosa, quan el Villarreal es va classificar empatant a 0 perquè havia guanyat 0-1 en casa. Quan li van preguntar en roda de premsa si notava la pressió del públic, ell va contestar que només notava la pressió quan la seua dona se li tirava damunt en el llit. Aquestes afirmacions van indignar prou als seguidors del Villarreal.


Per la seua part, el Castelló aspirava a estar en la part alta. Aquell era el nivell d'exigència habitual per a una Castelló, que en la temporada 1990-91 havia estat jugant en primera divisió. Des del seu descens havia quedat en les posicions 15 en la temporada 1991-92 i en la posició 10 en la temporada 1992-93. Així que l'objectiu era millorar i buscar la part alta de la classificació.

L'entrenador del Castelló era Ciriaco Cano, que havia entrenat al Sporting de Gijón abans en primera divisió, al que havia classificat per a la Copa de la UEFA en la temporada 1990-91, després d'agafar a l'equip en la jornada 13. En la temporada 1990-91 va tornar a entrenar al Sporting, quedant-se classificats en la posició de la lliga i en Copa de la UEFA va eliminar en primera ronda al Partizan de Belgrado i va ser eliminat en la segona eliminatòria pel Steau de Bucarest. Després va abandonar el Sporting i va fitxar per  Castelló a finals de la primera volta de la temporada 1992-93.

Ciriano Cano estava molt discutit per l'afició del Castelló degut a la manera de gestionar la plantilla. Se li discutien els continus canvis de jugadors en les alineacions cada diumenge i els canvis que feia.

Després de la jornada 16, el Castelló i el Villarreal tenien 15 punts, el Castelló estava en la posició 15, el Villarreal en la 16 i els dos equips només estaven dos punts per damunt del descens.

Si la trajectòria del Villarreal fora de casa era dolenta, la del Castelló dins de casa tampoc era gens bona perquè havia jugat 8 partits en casa, dels quals havia guanyat 2, empatat 4 i perdut 2. En total només havia guanyat 3 partits en les 17 jornades disputades, molt lluny de les expectatives creades inicialment. A més, el Castelló portava 5 jornades sense marcar i els últims 4 partits els havia empatat a 0 gols.

Prèvia del partit.


La setmana del derbi començava amb la temperatura molt elevada degut a unes declaracions el dilluns 3 de Gener de Ciriaco Cano que va dir que el Villarreal era un equip molt agressiu, que quasi ratllava la violència, encara que no ho era, però si jugava al límit del reglament. Per la seua part deia que el Castelló era un equip poc agressiu que intentava jugar al futbol i per això creia que podien tindre dificultats en el partit.

El dimarts 4 de Gener, Carlos Simón va declarar que pensava que les declaracions de Ciriaco Cano estaven fetes sense mala intenció i que el seu equip feia alguna entrada dura,  però sense mala intenció. També va dir que el Villarreal era un equip fort que disputava cada pilota en joc.

Les entrades per al partit anaven de 1100 pessetes la més barata a 4000 pessetes la més cara, que eren els mateixos preus que en qualsevol altre partit en Castàlia. La directiva del Castelló no va modificar els preus encara que fóra un partit de rivalitat. La directiva del Villarreal va rebre 25 entrades gratis per als seus compromisos i els dels jugadors.

L'alineació del Castelló abans del partit era difícil d'endevinar perquè Ciriaco va fer moltes proves en el partit d'entrenament dels dijous previ al partit, encara que era possible que en el 11 titular estigueren Estanis i Mateu, dos jugadors que la temporada anterior havien jugat en el Villarreal.

Per la seua part, el Villarreal apuntava a que només anava a jugar en Edu en punta i que anava a reforçar el centre del camp amb 5 jugadors. Per a aquest partit Carlos Simón podria disposar des del primer moment de Planelles, que havia sigut substituït per un colp en el partit del diumenge anterior contra el Múrcia i a Cuixart que ja havia complit la suspensió de targetes per tindre targetes grogues.

En declaracions a Mediterráneo el dia abans del partit, els presidents dels dos equips, Manuel Almela i Domigo Tárrega, van demanar esportivitat, tant dins del camp com fora. Manuel Almela va recalcar que el partit s'havia declarat d'alt risc la temporada anterior i no va fer falta pel civisme mostrat per les dos aficions. A més, també va dir que esperava un partit en el que els dos equips donaren espectacle i amb gols, encara que ho veia difícil per la situació en que arribaven Villarreal i Castelló. Deia que l'espectacle era necessari perquè cada vegada anava menys gent a veure els partits al camp.

En declaracions el dia abans del partit, Carlos Simón va dir que tenia dubtes en el centre del camp, en la davantera i que no per jugar amb 3 davanters els equips de futbol eren més ofensius. Per la seua banda, Ciriaco Cano va tornar a parlar del joc agressiu del Villarreal.

El partit.


Fitxa tècnica.

Castelló 0- Villarreal 2.

Menys de mitja entrada en Castàlia. Partits televisat per Canal 9 i en alguns moments del partit va ploure.

Castelló: Fernando, Salva, Tosic, Estanis, Juan Carlos, Tejero, Guirinovich, Arranz, Mateu, Roqueta i Vaginho.

Canvis: Do Santos per Guirinovich en el minut 59, Fermín per Roqueta en el minut 68.

Villarreal: Navarro, Javi Moro, Javi I, Russet, Maestre, Pascual, Javi II, Cornago, Planelles, Eres i Edu.

Canvis: Loinaz per Javi II en el minut 85, Cuxart per Edu en el minut 89.

Àrbitre: Fernández Terente.

Expulsió: l'entrenador del Villarreal, Carlos Simón, va ser expulsat per doble amonestació.

Gols:

0-1. Planelles. Minut 61.
0-2. Planelles. minut 69.



Desenvolupament del partit.

Des del principi del partit el Villarreal va eixir a pel partit, sent molt més intens i creant diverses oportunitats de gol. S'ha de destacar una jugada en el minut 2, quan Cornago va centrar una pilota des de l'esquerra que es va tancar molt i que Fernando va aturar dins de la seua porteria. Ni l'àrbitre ni el jutge de línia ho van veure i el partit va seguir. També s'ha de destacar una oportunitat de Pascual en una jugada per la dreta de Javi II. Poc a poc el Castelló va equilibrar el partit i cap al final del partit, el Villarreal va tornar a dominar tenint algunes oportunitats.

Res va canviar després del descans i fruit d'aquest domini seguien arribant les oportunitats, primer amb una jugada de Javi II que va acabar xutant a les mans de Fernando. Després també va hi haure un bon remat d'Eres que no va acabar en gol. En el minut 61, Maestre tira una falta, que toca Eres i acaba en una volea de Planelles. Pocs minuts després, Planelles va tornar a marcar després d'un assistència d'Edu. El Castelló ho va intentar. Estanis va rematar dos vegades a porteria, però no va trobar el gol. Així s'arribava a la fi del partit, amb l'alegria dels aficionats del partit desplaçats a Castàlia i les protestes dels aficionats locals cap al seu entrenador.

Postpartit.

Ciriaco Cano va reconéixer que el Villarreal va ser millor  i va dir que assumia la culpa de la derrota perquè va fer un plantejament molt ofensiu, desprotegint el centre del camp.

Carlos Simón va dir que el Villarreal va ser millor, va arribar molt i que la victòria suposava molta moral per als seus jugadors. Va destacar la defensa zonal i les bones basculacions del seu equip que va ser capaç de ser superior a les variants tàctiques que va introduir el Castelló al llarg del partit, que va començar jugant amb una distribució de jugadors de 1-3-5-2 i va acabar amb un 1-4-3-3.

El Villarreal aconseguia una victòria importantíssima i més veient que en l'última jornada d'aquella temporada 1993-94, el Villarreal i el Castelló es jugarien una plaça de descens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada