El dia que va debutar Mafla

Començava l'any 1998 i el dia 3 el Villarreal jugava davant d'un rival clàssic, el Llevant. Al partit, declarat d'alt risc, per antiviolència no li faltava cap al·licient. Si de per sí, els partits contra el Llevant en El Madrigal sempre eren esperats, l'equip de València s'havia reforçat amb 8 jugadors nous i en el Villarreal s'anunciava el debut d'un jugador que havia creat molta expectació, el colombià Mafla.

El context.

Fins aquell moment la temporada era bona, hi havia una certa il·lusió en que l'equip podia jugar la promoció a primera, però ningú vislumbrava encara el que havia de passar el 24 de Maig d'aquell any. 

El Villarreal havia acabat l'any 1997 situat en la posició 12 amb 28 punts després de 20 partits jugats, a 6 punts de l'Extremadura, l'equip que marcava la promoció en aquell moment. El rendiment de l'equip era molt millor en casa que fora. En casa havia guanyat 5 partits, empatat 4 i perdut 1, davant el Numancia, partit en el que va tindre nombroses oportunitats que no van entrar. Dels partits en casa destacava la victòria 3-0 davant el Sevilla, amb una forta mobilització de les penyes per donar suport a l'equip. Fora de casa el rendiment baixava molt. Costava guanyar, ja que de 10 partits jugats s'havia guanyat 1, empatat 6 i perdut 3. No estava gens malament per al que havíem vist en temporades anteriors, encara que en l'últim partit abans de les vacances el Villarreal havia perdut 5-1 en camp del líder, l'Alavés.

Des de l'arribava de Fernando Roig les coses estaven canviant molt ràpidament a millor. Hi havia més socis, 5000 es van fer en la temporada 1997-98 front als 3000 que hi havia en temporades anteriors i estaven arribant molt bons jugadors, com Alberto o Christiansen i això no parava perquè per a principis d'any de 1998 s'incorporaven Lakabeg i a Mafla.

Per la seua part, el Llevant estava fent una molt mala temporada fins aquell moment. Estava situat en la penúltima posició de la classificació, en el lloc 21, amb només 15 punts. Fora de casa estava tenint un rendiment molt roin, amb només 1 victòria, 2 empats i 7 derrotes.

Mafla.

Una mescla d'il·lusió i escepticisme teníem els aficionats del Villarreal quan Fernando Roig, a la seua arribada com a president, va dir que l'objectiu del Villarreal era estar en primera en tres anys. Seria veritat que voríem al Villarreal en primera? Tot els indicadors eren bons: l'encert en la política de preus per abonats que va pujar l'assistència a El Madrigal, els fitxatges que s'estaven fet i un equip que poc a poc anava cap amunt.

Hi ha dos moments importants en la política de fitxatges que feia el club. Van ser les fortes inversions que es van fer amb Christiansen i Mafla. Tot allò era com si Roig ens diguera als aficionats: Cavallers, açò va de bo. L'escepticisme inicial, que era un poc no creure's que el Villarreal podia apuntar tan alt, es va transformar en il·lusió, en una corrent que va acabar envoltant a tot el poble, els qui havien anat tota la vida al futbol i els qui no.

Més allà de l'èxit futbolístic de Christiansen i Mafla  en el Villarreal van ser fitxatges importants perquè ens van deixar veure les cartes del que anava a ser el Villarreal de Fernado Roig: l'ambició al poder.

El Villarreal va pagar 90 milions de pessetes de traspàs a l'Oviedo pel davanter Christiansen. Aquest jugador va debutar amb la selecció espanyola de la mà de Javier Clemente quan jugava en el Barcelona B. Entre la seua convocatòria i el seu debut va jugar un partit en El Madrigal davant el Vila-real, on no va fer gran cosa. Va ser en Febrer de 1993 quan el Villarreal va derrotar 4-1 al Barcelona B.Christiansen era un jugador destinat a marcar una època en el futbol espanyol, però mai va arribar al que apuntava. Encara així, la seua arribava al Vila-real va omplir d'optimisme i alegria a tota l'afició.

Després de Christiansen el Villarreal va posar el seu objectiu en Colòmbia. El dia 10 de Desembre, Llaneza va arribar a aquell país. Es va especular molt a per quins jugadors anava. Mediterráneo va publicar que el Villarreal podria estar interessat en el davanter Hamilton Ricard que estava destacant en les eliminatòries de classificació per al Mundial de França 1998, les primeres que en Sud-americà es van jugar en el format de tots contra tots. També mencionava que podria existir interés en Arley Betancourth, un interior dret que va estar inhabilitat dos anys per agredir a un àrbitre en un partit internacional de Colòmbia contra Xile corresponent als jocs panamericans de 1995. Prèviament al viatge de Llaneza, Javi Valls, secretari tècnic del Villarreal va estar en Colòmbia i també va anotar el nom del central Mario Yepes del Deportivo Cali (Llàstima que no el fitxaren perquè va tindre una bona carrera en el futbol).

Finalment Hamilton Ricard va preferir anar al futbol anglés i el Villarreal va fitxar a un migcampista de 26 anys del Deportivo Cali. Era Edison Mafla, conegut futbolísticament com el Guigo Mafla. El Villarreal va portar al Guigo cedit fins a final de temporada pagant 300000 dòlars (uns 50 milions de pessetes) i tenia una opció d'uns 700000 dòlars que podia fer efectiva si volia quedar-se al jugador a final de temporada. Aquestes quantitats eren molt altes per a l'època. Era una senyal més de que el projecte de Roig anava molt en serio, havia vingut per a quedar-se i donar-nos molts dies de felicitat als aficionats del Villarreal.

Mafla era un migcampista ofensiu que jugava més per la part esquerra i amb molta arribada a l'àrea. Marcava uns 20 o 25 gols per temporada en el futbol colombià.

El Villarreal va fer que Mafla vinguera abans de Nadal a Vila-real. La temporada de futbol colombià havia acabat a principis de Desembre i el jugador portava 3 setmanes de vacances, així que el Villarreal li va preparar un pla de treball específic per posar-lo en forma i que poguera debutar en el partit contra el Llevant.

Irulegui va destacar de Mafla la seua agilitat mental i la seua gran qualitat tècnica. També va destacar que s'havia d'adaptar a la manera de jugar del Villarreal i que per al jugador suposaria un canvi perquè en Colòmbia estava acostumat a jugar a 3000 metres d'altura i ací no ho anava a fer.

El Villarreal va començar a posar-li altes clàusules de rescissió als jugadors que fitxava. Els 1000 milions de pessetes de Christiansen es van veure superats pels 2250 milions de pessetes de Mafla. Tots aquests moviments en el mercat va fer entrar al Villarreal en una altra dimensió.

Malgrat totes les expectatives creades, el fitxatge de Mafla no va ser bo a nivell esportiu. Només va jugar 16 minuts contra el Llevant. No es va adaptar al futbol espanyol en cap moment. Després del partit del seu debut no entrava en les convocatòries i damunt va tindre una tendinitis. Ell entrenava molt seriosament, però Irulegui va veure des del primer moment que no era un jugador per a la segona divisió espanyola. Finalment, el dia 13 de Febrer es va anunciar que el jugador deixava el Villarreal i fitxava per la Universitat de Xile, que es va fer amb els seus drets per més d'un milió de dòlars. Això va suposar que el Villarreal es va estalviar part dels prop dels 50 milions d'euros que havia invertit. Fernado Roig va afirmar que el jugador mai s'havia adaptat a l'equip.


El fitxatge de Mafla no va eixir bé i mai es pot saber però segurament haguera sigut molt millor portar a Hamilton Ricard, que segons Mediterráneo era l'objectiu número 1 del Villarreal quan va anar Llaneza a Cali, però els diners del Middlesbrough ho van impedir. Aquest equip anglés, entrenat per Bobby Robson, jugava en el Championship, la segona divisió anglesa, la temporada 1997-98. Ricard va jugar 9 partits aquella temporada i va marcar 2 gols, en la penúltima jornada de lliga, que van ser decisius per a l'ascens a la Premier League, on va tindre 2 temporades magnífiques marcant 15 i 12 gols. Després, en la temporada 2001-02 va jugar 27 partits i només va marcar 4 gols, fet que va suposar que deixar la Premier per anar a jugar a Bulgària amb el CSKA  Sofia.

La prèvia

En el Villarreal la principal novetat i la més esperada per l'afició era el possible debut de Mafla. Ell havia declarat que es trobava bé, però que en un parell de setmanes estaria millor. També va entrar en la convocatòria Lakabeg. Era dubte seriós Quique Medina que no havia pogut entrenar per un problema en un peu. Es van quedar fora de la convocatòria els jugadors Pascual, que tenia un partit de sanció, Nico, Alexandre, Soto i Parra.  Hi havia molt d'optimisme per traure el partit endavant.

No quedava clar abans del partit si Mafla anava a eixir d'inici, però algunes prèvies del partit, com la del diari As o el Mediterráneo el donaven de titular.

Per la seua part, el Llevant havia preparat el partit a consciència. Anava penúltim, però venia de fer una concentració nadalenca en Altura i pareixia que Álvarez, el seu entrenador, havia trobat l'equip ideal per afrontar la competició.

El partit.

Fitxa tècnica.

Villarreal 3-Llevant 2.

Nora d'inici: 17.30 hores. Partit televisat per Notícies Nou.

Assistència: 5000 persones, de les quals hi havia uns 300 seguidors del Llevant.

Villarreal: Palop, Iñaki, Serer, Roberto, Arregui, Javi Prats, Alberto, Díaz, Arroyo, Sallillas i Christiansen.

Canvis: Ángel Luís per Arroyo en el minut 66, Mafla per Alberto en el minut 74,  Faizulín per Christiansen en el minut 79.

Llevant: Villanueva, Valente, Peralta, Brahim, Lima, Lauren, Iñaki, Sandro, Suárez, Sestan i Raúl.

Canvis: Lisandro per Sestan en el minut 60, José Mari per Brahim en el minut 60, Casablanca per Valente en el minut 66.

Àrbitre: Eleicegui Uranga. Li va traure targetes grogues a Serer, Robert i Mafla del Villarreal i a Iñaki i Sandro del Llevant.

Gols.

0-1. Minut 1. Lauren.
1-1. Minut 17. Alberto.
2-1. Minut 27. Christiansen.
3-1. Minut 64. Arroyo.
3-2. Minut 88. Lauren.

Desenvolupament del partit.

Només començar una errada defensiva en la marca d'Arregui va permetre que Lauren avançara al Llevant en el marcador. Però el Villarreal va seguir en el pla que tenia d'inici. Va tocar molt bé la pilota en el centre del camp i arribava bé pels costats amb Iñaki i Javi Prats. Com a conseqüència del bon joc van vindre les oportunitats i l'empat, en una falta que va tirar Alberto, que Salillas pareixia que va desviar, encara que mai la va arribar a tocar, però va despistar al porter i va suposar el 1-1. El Villarreal va seguir atacant davant un molt defensiu Llevant i abans de la mitja hora amb un gol de  Christiansen li va donar la volta al marcador. La primera part va ser de domini local.

El Llevant va eixir de manera més ofensiva i va equilibrar el partit. El domini era altern, però Arroyo, amb un gran gol, li va donar un avantatge quasi definitiu al Villarreal. Això va permetre el debut de Mafla, a qui se li va veure molt desconnectat del joc de l'equip i que només va destacar perquè li van traure una targeta groga. En el minut 88 Lauren va marcar el 3-2, quan ja tot pareixia sentenciat, i va fer patir al públic del Villarreal fins el pitit final.

Sobre l'actuació de Mafla dir que en les puntuacions de l'As i del Mediterràneo el van donar sense qualificar i en el Marca li van posar un 0.

Postpartit.

Irulegui va destacar que l'equip va jugar amb cap en una situació difícil, quan va encaixar el 0-1 només començar. A més, també va destacar que veia al Villarreal en disposició de fer coses importants.

Álvarez, entrenador del Llevant, va dir que va guanyar qui va tindre més sort.

Després de guanyar-li al Llevant el Villarreal es va situar a només 3 punts de la promoció d'ascens, que en aquell moment ocupava l'Eibar. Quin gran any teníem per davant. Allò de veritat anava de bo i la fortuna va vindre per quedar-se molts anys.

Per últim ací dos imatges amb l'equip del Villarreal amb Mafla en el camp.

Entre el minut 74 i 79 el Villarreal va jugar amb aquests jugadors.

Des del minut 79 fins al final del partit el Villarreal tenia en el camp a aquests jugadors.