dimarts, 22 de gener de 2019

València 6-Villarreal 0 (14-4-1993)

El 14-4-1993 el Villarreal jugava per primera vegada contra el València en Mestalla en un partit oficial. Abans havia jugat en aquell camp, en partits oficials contra el Llevant, el Mestalla i l'Alcoyano.

El partit era el partit de tornada dels 1/4 de final de Copa de Rei. Era la primera vegada que el Villarreal assolia aquella ronda i per tant s'ha de considerar un partit històric, encara que el resultat final no va ser gens bo.

Trajectòria del Villarreal en la temporada 1992-93.


La temporada 1992-93 era la tercera temporada en la història del Villarreal en la segona categoria del futbol espanyol després de 20 anys sense jugar en aquesta divisió. En la temporada 1990-91 el Villarreal militava en tercera divisió i després de dos ascensos consecutius va pujar a la segona divisió A. 

El Villarreal era un equip molt modest en la categoria, des del primer moment tenia clar que el seu objectiu era la permanència i que no seria gens fàcil. L'inici de la temporada va ser molt esperançador, amb una victòria contra el Ath. Bilbao per 2-1 i un empat en Valladolid, 0-0, resultat molt celebrat perquè era contra un equip que acabava de baixar de primera. Però l'alegria va durar molt poc perquè el Villarreal empataria en casa contra el Palamós, 1-1, un partit que mostrava la dificultat que tenia guanyar partits en la nova categoria i va perdre dos partits fora de casa, en camps dels filials del Barcelona i el Real Madrid. Especialment dura va ser la derrota en camp del filial del Barcelona, on el Villarreal va perdre per 8-1. 

El Villarreal sempre va estar en la part baixa de la classificació. Va acabar la 1a volta en el lloc 17, lloc de descens, ja que baixaven 4 equips de 20, encara que estava empatat a punts amb el Sestao, que en aquell moment es salvava. Després de la jornada 26, on el Villarreal va perdre 2-4 davant el Lleida, la directiva va cessar a l'entranedor Osman Bendezu. En aquell moment el Villarreal estava en el lloc 16, empatat a punts amb el Figueres que estava en lloc de descens. Es va contractar com a nou entrenador a Carlos Simón, però en els primers partits amb el nou entrenador no es va notar cap milloria. 

Simón va debutar amb una derrota 4-2 en Eibar, després va perdre en casa contra el Betis i en el camp del Racing de Santander per 3-1, només 3 dies abans de disputar l'històric partit de tornada de 1/4 de final de Copa del Rei en Mestalla.

L'alegria de la temporada estava sent la Copa del Rei, on el Villarreal havia superat 4 eliminatòries abans d'arribar a 1/4 de final. Primer va eliminar a l'Andorra, equip de la pronvícia de Terol. Va perdre 2-1 fora, però va guanyar 5-1 en casa. En la següent eliminatòria havia de jugar contra un equip de 1a divisió, com l'Espanyol. Després de perdre 1-2 en casa tot el món pensava que l'eliminatòria estava sentenciada, però res més lluny de la realitat. En una de les sorpreses més agradables de la història del Villarreal es va remuntar l'eliminatòria guanyant 1-5 en Sarrià. Era el 30-12-1992. Ningú ho podia creure. Tal va ser la sorpresa, que Pepe Chiva, narrador del partit en Ràdio Vila-real va aclarir en la retransmissió que allò no era cap innocentada, que estava passant de veritat perquè la gent cridava a l'emissora per confirmar si allò era cert o era un broma. Després es va jugar contra el Compostel·la, un altre equip de segona. Després de l'empat 0-0 en El Madrigal pareixia que tot el complicava, però el Villarreal va aconseguir guanyar 0-1 en Galícia i superar l'eliminatòria. En 1/8 de final va tocar un equip assequible, el Real Jaén, de 2a divisió B. Va ser una eliminatòria molt disputada. El Villarreal va perdre 1-0 en Jaén, però va aconseguir remuntar 2-0 en casa. Com va dir aquella nit Pascual Font de Mora el Villarreal havia fet història arribant a 1/4 de final.

El sorteig va deparar un enfrontament davant el València. En el partit d'anada, jugat sota pluja, el Villarreal li va plantar cara al València, però va acabar perdent per 1-2, amb un gol de penal en el minut 88 marcat per Penev. Abans havia marcat el primer gol del partit Arroyo per al València i havia empatat Mateu. Tots els gols van ser en la segona part. Pascual Font de Mora va carregar durament contra l'àrbitre del partit, l'internacional Díaz Vega, a qui va qualificar de tuberculós.

Dir que totes l'entrenador del Villarreal va ser Osman Bendezu en totes les eliminatòries de Copa, excepte en 1/4 de final davant del València.

Context històric.

Abans de l'eliminatòria de Copa de la temporada 1992-93, el Villarreal i el València havien jugat només un partit oficial, va ser en eliminatòria de Copa del Rei en la temporada 1986-87, quan el Villarreal va eliminar al València jugant a partit únic. El partit va acabar 1-1, es va jugar una pròrroga que va acabar 2-2 i en els penals el Villarreal va eliminar al València.

També hi havia precedents de partits amistosos, tots ells en El Madrigal, i sempre amb victòria del València. Els resultats dels amistosos eren els següents.

14-5-1981. Villarreal 0-València 3.

El partit.


Prèvia del partit. 

El pessimisme regnava entre els aficionats del Villarreal davant de la disputa del partit de tornada de 1/4 de final de Copa. I no només pel resultat del partit d'anada, amb la derrota 1-2. És que el Villarreal en lliga anava de mal en pitjor. Portava 5 derrotes consecutives en lliga i 6 en total si es compta el partit d'anada de la Copa. L'equip estava en el lloc 19, a 3 punts de la salvació i amb el nou entrenador, Carlos Simón, s'havien perdut els 4 partits oficials disputats, 3 de lliga i 1 de Copa. Encara així, el precedent de l'eliminació del València de la temporada 1986 i que es tornara a repetir una fita com la que es va aconseguir en Sarrià sempre donava un poc d'esperança.

Per treballar l'aspecte mental de l'equip, Simón va portar a un psicòleg, el doctor Arroyo per ajudar a l'equip a eixir de baix, qui va començar a treballar amb els jugadors la setmana abans del partit de tornada de Copa.

Carlos Simón va convocar a tots els jugadors disponibles per al partit. Només eren baixa Julio Pérez i Madueño, que estaven amb grip i era dubte Víctor, encara que va entrar en la convocatòria.

Per la seua banda, el València estava completant una molt bona temporada. Anava 4t classificat en lliga i de la mà de Hiddink feia un futbol molt vistós. El seu entrenador va declarar que s'havien d'imposar des del principi del partit, que havien d'oferir espectacle i això es feia a base de gols i tranquil·litat. 

Hiddink tenia les baixes de Quique, que s'estava recuperant d'una bronquitis i també les de Penev i Belodedici que jugaven partits classificatoris per al Mundial de 1994 amb les seues seleccions. Per aquest partit va convocar a 3 jugadors del filial: Mendieta, Tárraga i Sánchez. Aquest últim seria el gran protagoniste del partit.

Dir que el partit no va ser televisat en directe.

Fitxa tècnica.

València 6-Villarreal 0

Mestalla, 25000 espectadors.

València: Sempere, Voro, Camarasa, Giner, Roberto, Tomás, Arroyo, Fernando, Eloy, Álvaro i Sánchez.

Canvis: Tárraga per Giner en el minut 62.

Villarreal: Navarro, Ibeas, Maestre, Estanis, Guijarro, Pascual, Edu, Reyes, Planelles, Alcañiz, Mateu.

Canvis: Makanaky per Pascual en el minut 63, Algar per Ibeas en el minut 64.  

Àrbitre: Esquinas Torres, ajudat en les bandes per García Fuente i Fernández Abad. L'arbitre li va traure targetes grogues a Guijarro, Pascual i Planelles del Villarreal.

Gols:

1-0. Minut 5. Sánchez.
2-0. Minut 25. Sánchez.
3-0. Minut 40. Arroyo.
4-0. Minut 48. Sánchez.
5-0. Minut 79. Arroyo.
6-0. Minut 86. Fernando.


Desenvolupament del partit.


El partit no va tindre cap tipus d'història. El València va eixir a pel partit i va dominar des del principi fins al final, sent molt superior i ajudat per la poca resistència defensiva del Villarreal, qui va contribuir decisivament en el tercer i en el quint gol del València.

Als 5 minuts, el jugador de la pedrera Juan Sánchez, va aprofitar un rebuig de Navarro per marcar el 1-0. Després el Villarreal ho va intentar tímidament i va tindre una bona oportunitat en un tir llunyà de Reyes, però en el minut 25 va arribar el segon gol, l'autor del qual va ser Sánchez, l'autèntic protagonista de la nit. Abans del descans i com a conseqüència del millor joc i de la superioritat del València va arribar el 3-0, un gol molt evitable, ja que Guijarro va impedir que una pilota que se'n anava per la línia de fons isquera i li va entregar la pilota a Arroyo per a que marcara el tercer gol.

En la segona part els dos equips sabien que tot estava fet. El Villarreal ja tenia la ment posada en el decisiu partit que hauria de jugar el diumenge següent contra el At. Marbella i només començar va marcar Sánchez el seu tercer gol. La millor oportunitat del Villarreal en la segona part la va tindre Makanaki en una jugada individual. En els últims minuts el València va marcar 2 gols més, per obra de Arroyo i Fernando, per completar el 6-0.

Dir que Alcañiz va ser rebut amb aplaudiments per l'afició del València.



El València es classificava per semifinals on seria derrotat pel Saragossa i el pitjor del Villarreal en aquella setmana no va ser l'eliminació en Copa del Rei, el pitjor va ser perdre en casa contra el At. Marbella. Pareixia que el descens era inevitable, però a partir d'aquell moment va començar una ratxa de bons resultats que van fer que el Villarreal mantinguera la categoria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada