divendres, 11 de gener de 2019

Castelló 2-Villarreal 1 (12-1-1969)

Castelló i Villarreal estaven em la part alta de la classificació quan el dia 12-1-1969 es van enfrontar en competició oficial després de 10 temporades sense fer-ho.

Context històric.

El dia 12-1-1968 es disputava en Castàlia el partit oficial número 7 entre el CD Castelló i el Villarreal CF. Dels 6 partits anteriors, tots corresponents al campionat de lliga de tercera divisió, el Villarreal havia guanyat 3 partits, havien empatat 2 vegades i el Castelló havia guanyat 1 vegada.

Pel que fa als partits disputats en Castàlia, el Villarreal havia guanyat 1 partit, havien empatat 1 vegada i el Castelló havia guanyat 1 vegada. S'ha de destacar que el primer jugador del Villarreal que va marcar en un partit oficial a Castàlia va ser Pascual Font de Mora, qui va arribar a jugar en segona divisió amb el Castelló. Aquell partit, corresponent a la temporada 1957-58, va acabar 1-1.

Al llarg de tota la història el Castelló sempre havia militat en una categoria superior al Villarreal excepte en les 4 temporades en que havien militat en la mateixa categoria. De les 3 temporades anteriors a la 1968-69, el Castelló sempre havia quedat per damunt sempre excepte en la temporada 1958-59 quan el Villarreal va queda en la 6a posició i el Castelló en la 13a.
 

Context del partit.


El partit, corresponent a la jornada 17, el Villarreal estava en la posició 7 a només 3 punts del líder, l'Acero, i el Castelló estava en la posició 4, a només 1 punt del líder.

Per al Villarreal era la seua segona temporada consecutiva en tercera divisió, després del seu ascens la temporada 1966-67. La temporada anterior ho havia fet molt bé, classificant-se en tercer lloc darrere del  campió Ontinyent i del Gandia. Font de Mora era el president del Villarreal i per a la temporada 1968-69 va crear la primera plantilla del Villarreal que es podria considerar professional. Estava clar que ja buscava l'ascens a segona divisió.

El Villarreal va fitxar a un entrenador, anomenat Juan Cerezo Palahy, amb molta experiència en portar equips a promocions d'ascens a segona.  Ja havia classificat a 5 equips seus en promocions. Venia d'entrenar al Numància, al que havia entrenat 4 temporades. També havia entrenat a la Ponferradina, al qui va entrenar 135 partits oficials, el Don Benito o la Gimnástica Arandina.

Respecte a la plantilla en el Villarreal seguien de la temporada anterior Alapont, Manolet, Eusebio, Felipe, Guaitia, Linares, Sánchez, Galiñanes, Boyero i Correll. A més es va fitxar al porter Tormo (Rayo Ibense), Valero (Castellonense), Polo, José Rubert i Sebastià (Villarrealense), Tobalo (Castelló). Després es reincorporaria el jugador peruà Mario Vega, que havia arribat procedent del Racing de Santander la temporada anterior i que va voler canviar d'aires a final d'aquella temporada. Dir que el Villarrealense era el filial del Villarreal. La temporada anterior havia jugat en segona regional, quedant classificat en tercer lloc.

El gran fitxatge de la temporada, sense dubte, va ser el de Tobalo, que la temporada anterior havia jugat en el Castelló en segona divisió. En el Castelló va marcar 55 gols en 101 partits oficials, destacant els 27 gols que va marcar en tercera divisió la temporada 1965-66.

A més, s'ha de destacar que es va ampliar en estiu de 1968 que li van donar major capacitat al camp. Tot açò va crear una il·lusió molt gran i va fer que en la presentació del dia 1-8-1968, 3000 persones van assistir a la presentació de l'equip. Durant aquell estiu, unes 1000 persones anaven a cada entrenament.

Però quan la competició va anar en serio l'afició es va sentir decebuda perquè després de 5 jornades estava en la posició 16 (jugaven 20 equips). Poc a poc es va situar en la mitja taula i en la jornada 12 estava en la posició 11, després de perdre 3-1 en camp del Benicarló. Era el dia 1 de Desembre i estava a 9 punts del líder, que era el Nàstic de Tarragona. a partir d'aquell moment va començar una ratxa fabulosa. El Villarreal va encadenar 5 victòries consecutives:

- Jornada 13. Villarreal 1-Nàstic Tarragona 0.
- Jornada 14: Santa Catalina 1-Villarreal 3.
- Jornada 15: Villarreal 3-Manacor 0.
- Jornada 16: Constància 0-Villarreal 2.
- Jornada 17: Villarreal 1- Manacor 0.

Això va fer que el Villarreal arribara en la moral pels núvols al partit de Castàlia. Jugadors i afició esperaven una nova alegria en el camp del Castelló. Centenars de  seguidors anirien a seguir a l'equip en Castelló.

Destacar que en el Villarreal hi havia alguns jugadors que havien jugat en el Castelló com Alapont, Linares, Tobalo o Galiñanes.

Per la seua part el Castelló va baixar la temporada 1967-68 de segona a tercera divisió i gran culpa d'aquest descens el va tindre la reestructuració de la segona divisió espanyola que va passar de 2 grups de 16 equips a 1 grup de 20. Això va fer que els classificats entre els llocs 9 al 16 de cada grup baixaven directament. El Castelló va quedar classificat en el lloc 10 de 16 equips. El que en unes circumstàncies normals haguera sigut una temporada en la mitja taula el va condemnar al descens de categoria.

El Castelló va reestructurar molt la plantilla en la temporada 1968-69. Li va donar la baixa a 14 jugadors, entre ells Tobalo, que va fitxar pel Villarreal i  només va mantindre en la plantilla a Alcañiz, Esteve, Folch, Nicolau, Cela i Das. En el Castelló destacava la presència de Manolo Folch, el primer internacional juvenil que va donar Vila-real.  Va jugar el campionat d'Europa juvenil de seleccions en Luxemburg, marcant dos gols, un a Alemanya i un altre a Anglaterra.

Per tornar a segona divisió, el Castelló va fitxar a un entrenador contrastat de nom Vicente Dauder que havia pujat al Eldense a segona divisió, a Las Palmas a primera i havia entranat també al Hércules i el Mallorca. El Castelló va confeccionar una plantilla molt potent per a la tercera divisió, incorporant joves jugadors com Celeiro en la defensa o fitxatges importants com el del davanter Osman Bendezu ja quasi en Nadal. Era un equip fet per pujar.

Sobre Osman Bendezu, qui després acabaria sent entrenador del Villarreal en la temporada 1992-93 dir que va debutar el dia 29-12-1968, en un partit en que el Castelló li va guanyar 8-0 al Poblense i ell va marcar 3 gols. També va marcar en Maó, així que quan va jugar davant el Villarreal en Castàlia portava 4 gols en 2 partits jugats.


Prèvia del partit.

El Villarreal arribava eufòric al partit després de 5 victòries consecutives. Pareixia que els somnis de l'estiu es començavan a fer realitat. L'ambient entre l'afició era molt gran i s'esperava que una gran quantitat anaren a Castàlia a veure el partit.

La idea de Cerezo era repetir l'equip que va guanyar en Constància i al Manacor.

El Castelló havia empatat la setmana anterior en Maó, 1-1, partit on el seu porter Valle es va fracturar un dit que li suposava estar unes 4 setmanes de baixa. Això faria que Nicolau seria el porter titular i Gómez de l'equip d'aficionats entrara en la convocatòria. Del partit de Maó van eixir tocats Solaegui i Cela, però no estaven recuperats per jugar contra el Villarreal. El Castelló també recuperava a Isauro, Lima i Fernández.

Dauder, entrenador del Castelló, va convocar als següents 14 jugadors per al partit: Nicolau, Gómez, Folch, Isauro, Celeiro, Ruiz, Mozún, Echarri, Cela, Echave, Osman, Solaegui, Félix i Leandro. Un dia abans del partit, ja va fer públic el seu 11 titular, que seria el mateix de Maó, amb l'únic canvi en la porteria, on entraria Nicolau per la lesió de Valle.

Dauder va convocar al seu equip per dinar el diumenge 12-1-1968 en l'hotel del Golf. Va dir, en declaracions a Mediterráneo, que esperava guanyar-li de més d'un gol al Villarreal, al qui no temia, per la diferència de força i tècnica dels dos equips. Quan li van preguntar que temia del Villarreal va dir que la seua defensa, als 3 defenses del Villarreal, perquè esperava que tot el joc es desenvoluparia en l'àrea del Villarreal.


El partit es va declarar dia del club i van pagar tots els socis del Castelló, excepte els protectors.


El partit.


Fitxa tècnica.

Castelló 2-Villarreal 1.

Càstalia. 16 hores 12-1-1968. Quasi ple amb centenars de seguidors del Villarreal.

Castelló: Nicolau, Celeiro, Ruiz, Mozún, Echarri, Cela, Echave, Osman, Solaegui, Félix i Leandro.

Villarreal: Alapont, Guaita, Eusebio, Simó, Sánchez, Linares, Galiñanes, Vilar, Tobalo, Mario Vega i Copoví.

Gols:

1-0. Minut 15. Félix Benito.

1-1. Minut 54. Sánchez.

2-1. Minut 77. Echave.

Àrbitre: Carbonell. Jutges de línia: Sanfélix i Arias.




Desenvolupament del partit.

El Castelló ix decidit a guanyar el partit i tanca al Villarreal en la seua àrea. En el minut 8 ja havia forçat 11 corners. A més, Solaegui tira un tir al travesser en aquests primers minuts. El gol del Castelló es veu vindre i finalment al minut 15 marca Félix Benito. A partir d'aquest moment el Villarreal reacciona i es converteix en clar dominador del partit. Comença a tindre oportunitats i al millor de la primera part ve després d'una jugada de Galiñanes i Mario Vega en el minut 37, però una bona intervenció de Nicolau fa que el Castelló seguisca davant en el marcador.

La segona part comença igual i fruit d'aquest domini arriba el gol de Sánchez en el minut 54 després d'un remat amb l'esquerra. A partir d'aquest moment el Villarreal es replega i el domini torna a ser del Castelló, que domina el partit fins al final. Com a conseqüència d'aquest domini arriba el gol d'Echave, en un remat que toca un defensa del Villarreal que desvia un defensa del Villarreal.

El millor joc del Villarreal es va veure quan necesitava empatar, però una vegada va aconseguir l'empat, en lloc de buscar l'atac va fer una tàctica massa defensiva que el va portar a la derrota.

Segons José Ten, autor de la crònica de Mediterráneo del partit, en el Villarreal van destacar Alapont, Guaitia, Eusebio, Linares, Vilar i Tobalo.

Postpartit.

Dauder, entrenador del Castelló, va declarar que si alguns jugadors del Villarreal volien demostrar l'error del Castelló de no haver-los fitxat no ho havien aconseguit. També va dir que el Villarreal hauria de descansar un mes després de l'esforç que havia fet en aquell partit.

S'ha de destacar que les declaracions de Dauder no van agradar ni en Castelló ni en Vila-real. Mostra d'això són dos cartes al director publicades en Mediterráneo. La primera d'un aficionat del Castelló, de nom José Pinilla Safont, que destacava que el Villarreal havia sigut el millor equip que havia passat per Castàlia. En la segona carta, un grup d'aficionats del Villarreal encapçalats per Jaime Cercos li demanava a la directiva del Castelló que li prohibira fer declaracions d'aquest tipus al seu entrenador Darder i parlava del benvolgut Castelló.

Molt hi hauria que aprendre d'aquells aficionats del 1969 que fomentaven una rivalitat sana entre Villarreal i Castelló.
Dir que en la temporada 1968-69, el Villarreal va quedar el número 9, lluny del que s'esperava, però això no va desanimar a Font de Mora que va preparar un gran equip per a la històrica temporada 1969-70.
Per la seua part, el Castelló va ser campió de tercera i va acabar pujant a segona després d'una magnífica segona volta on no va perdre cap partit.

1 comentari:

  1. Quin capoll el entrenador del Castelló. El Mourinho de la Plana, xDDD

    ResponElimina