dilluns, 31 de desembre de 2018

Com el Villarreal es va convertir en Societat Anònima Esportiva

El dia 13-3-1993 el Lleida, que al final de temporada seria campió i pujaria a primera, jugava en Vila-real. El Lleida va guanyar 2-4, va ser clarament superior al Villarreal i després d'aquell partit la junta directiva va cesar a Osman Bendezu com entrenador i va contractar a Carlos Simón. Però allò, encara que ho puga paréixer, no va ser el més important que va passar en aquell partit. El més transcendent per a l'entitat és que aquella vesprada de dissabte els socis vam votar si el club es transformava en Societat Anònima Esportiva o no. I els socis vam votar que sí, que hi havia que fer el pas per ser una SAD.

El Villarreal si volia jugar en categoria professional (primera o segona divisió A) havia de convertir-se en una societat anònima esportiva. En 1990 va eixir una llei que tots els equips per jugar en primera o segona A, excepte el R. Madrid, Barcelona, Ath. Bilbao i Osasuna, havien de convertir-se en societats anònimes,amb això s'intentava frenar els grans deutes que tenien els equips. Per a què això passara s'havia de cobrir un capital social, que en el cas del Villarreal seria d'uns 113 milions de pessetes. L'assumpte no era menor, perquè ja havia hagut un descens administratiu per no fer-se societat anònima quan el Villarreal li tocava convertir-se. Van baixar al Múrcia, que després tornaria a pujar, per no completar el procés. Com el Villarreal va pujar en Juny de 1992 tenia un any i mig per completar el procediment. Això implicava que si baixava de categoria en 1993 no tenia cap obligació de fer-ho i així, aquell 13-3-1993 es va votar que sí es convertiria el club en una SAD si en Desembre de 1993 seguia jugant en segona A. Per això hi havia que no baixar a segona en la temporada 1992-93 i la salvació es va produir quan ja tots pensàvem que el Villarreal anava directe a la segona B.

El dia 13 de Juny de 1993 el Villarreal va aconseguir la permanència virtual al guanyar en Mallorca 0-1, en un camp ple i davant un equip que es jugava l'ascens. Va ser una gran sorpresa i amb la victòria davant el Lugo es va aconseguir el 20 de Juny de 1993 la salvació. El Villarreal va sumar 13 punts sobre 16 possibles (la victòria era de dos punts) en els últims 8 partits de lliga. L'equip era l'últim classificat en la jornada 30, però una reacció final que ni el més optimista dels aficionats esperava li va permetre salvar-se. Açò implicava que el club havia de posar-se mans a l'obra per aconseguir tots els diners necessaris per fer la conversió.

Al final de cada temporada hi havia una assistència de socis. A la del final de la temporada 1992-93 va acudir molt poca gent i Font de Mora estava decebut. El club li costava molts diners i esperava una major resposta de l'afició. Les despeses per mantindre un club en segona divisió eren grans i damunt hi havia que fer la conversió en SAD.

El Villarreal volia que el capital per formar la SAD fóra d'uns 40 milions de pessetes, però en Juliol de 1993, la comissió mixta formada per membres del Consell Superior d'Esports i de la Lliga de Futbol Professional li va comunicar que aquest capital havia de ser de més de 100 milions de pessetes. Des del primer moment el Villarreal va anomenar a Ramón Tomás Céspedes com a directiu encarregat del procés de conversió del club en SAD.

Sense ser SAD, per jugar en segona, els directius del Villarreal havien de presentar un aval per jugar en categoria professional. A principis d'Agost la directiva va presentar un aval de 30 milions de pessetes que era el que li demanaven per a un pressupost de 200 milions de pessetes, que era el que tenia l'equip a l'inici de la temporada 1993-94.

El Villarreal va planificar el procés i va determinar que la idea del club era començar a vendre les accions a meitat de Setembre. Cada acció tindria un valor de 10000 pessetes i la idea era que cada soci adquirira 4 accions. Com es pensava fer uns 3000 socis, amb aquest pla es cobriria tot el capital social. Des del club s'intentava conscienciar als aficionats de què la conversió era cosa de tots i hi havia que col·laborar, però es van trobar amb un fet comú en aquells dies en molts clubs. La gent no volia posar diners a fons perdut. Ja pagava el carnet cada any i encara que era del seu equip no volia posar diners que després si l'economia del club anava malament podria perdre. Alguns clubs van proposar preus de carnets de socis diferents per a accionistes i no accionistes.

La resposta dels aficionats del Villarreal en la compra d'accions va ser molt pobra. Tots vam votar que sí a la conversió en SAD, però després quasi ningú va comprar entrades. En aquell moment no teníem clar tot açò de les SAD i votar que sí implicava que l'equip no baixava automàticament i en aquest context hi ha que entendre la votació del partit contra el Lleida, quan el sí a la conversió va ser massiu.

La temporada va començar, el Villarreal no acabava de funcionar, especialment fora de casa i la venda d'accions anava prou malament. Enrique Ayet, alcalde socialista de l'època en Vila-real, va agafar molt de protagonisme en el procés perquè es va posar a buscar possibles empreses i particulars que ajudaren a l'equip a convertir-se en SAD.

S'arribava a Desembre i no hi havia res tancat. De fet només s'havien cobert 2,5 milions de pessetes de capital per part d'aficionats sobre els 113 que s'havien de cobrir. La preocupació va arribar a la plantilla que va dir que estaven molt preocupats per com anava el procés de conversió en SAD. Es podia produir una situació caòtica perquè si no hi havia conversió el club tindria un descens de categoria administratiu el 31 de Desembre. Seguiria competint fins a final de temporada, però quin futur tindria? Això no ajudava res a una plantilla, que el mateix entrenador Simón reconeixia que es va equivocar en la confecció de la mateixa. L'equip no puntuava fora i la setmana anterior a Nadal el Villarreal va caure en descens, però allò no era el més important. En pocs dies el club havia de transformar-se en SAD.

Ayet va ser l'autèntic protagonista de la conversió del Villarreal en SAD. Tan és així, que el president del Villarreal de l'època, Manuel Almela, va dir que ell no sabia res de com anava la conversió que li preguntaren a l'alcalde. Pel Villarreal el pes el va portar Tomás Céspedes.

El dia 22 de Desembre de 1993 hi havia una reunió clau per a la conversió del Villarreal en SAD, però els resultats no eren els esperats. Només hi havia cobert els 2,5 milions de pessetes per part dels aficionats i 20 que havia promés l'ajuntament. Afortunadament hi havia avanços en les gestions d'Ayet amb empreses i empresaris de Vila-real per a que compraren accions.

El dia 23 de Desembre Ayet li comunica a la premsa que la situació és complicada. Que s'han d'aconseguir molts diners en pocs dies i que la situació és complicada. Per un malentés amb el club ell pensa que tindran una pròrroga de dos mesos per fer-ho, però no seria així. De fet, el club va demanar una moratòria per tindre més temps per completar la conversió, però li la van negar i com va explicar Fonseca del Consell Superior d'Esports no li podien donar més dies al Villarreal perquè no li ho havien donat a altres clubs.

El dia 28-12-2018 es pensava que no es faria. Hi havien compromesos 65 milions de pessetes, però els diners de l'ajuntament no era possible tindre'ls en tan poc de temps perquè requeria de llargs tràmits administratius. Sobre els diners municipals, dir que hi havia un consens total entre els dos partits majoritaris del procés, ja que Manuel Vilanova, que en aquell moment era el líder del PP, va donar el seu total suport a les gestions que feia l'alcalde Ayet.

Encara que la situació era difícil, Ayet va seguir fent gestions i ho va aconseguir. Font de Mora i Porcelanosa va ser qui va comprar més accions. Els últims dies alguns empresaris xicotets també van col·laborar i fins i tot entitats com la penya barcelonista de Vila-real va ajudar amb la compra d'accions. Al final, els principals accionistes del Villarreal van ser:

- Pascual Font de Mora, que va comprar més de 50 milions de pessetes en accions.
- L'ajuntament de Vila-real que va comprar 31 milions de pessetes, que com no tenia temps per a posar-los els va abonar inicialment Porcelanosa i després li'ls va pagar a aquesta empresa.
- Porcelanosa que va comprar uns 15 milions de pessetes en accions.
- Insca que va comprar entre 5 i 6 milions de pessetes en accions.

Dir que altres actors, com la Caixa Rural, que no podia posar diners també va participar en les gestions i va oferir ajuda en la tramitació de crèdits si feia falta.

En la part esportiva, al Villarreal li va anar bé en els primers partits com a SAD, ja que va guanyar contra el Múrcia 1-0 (gol de Javi II, el primer gol de l'equip com a SAD), en Castelló 0-2 (amb dos gols de Planelles) i 1-0 al Cadis (gol de Planelles). Després, el Leganés trencaria aquesta ratxa al guanyar 0-2 en El Madrigal.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada