"És el típic entrenador que valores més quan l'has tingut que quan el tens. Era molt exigent i va traure el millor de mi. Quan va marxar va ser quan em vaig adonar que havia sigut una de les persones que més havia fet perquè jo fora futbolista de primera divisió. Li ho vaig agrair i més tard em va portar a València." Aquestes són paraules de Jaume Costa en el número 133 de la revista Panenka i reflexa el que molts dels jugadors que han passat per les mans de Marcelino experimenten.
Marcelino és considerat com un dels tres grans entrenadors de l'era Fernando Roig, juntament amb Pellegrini i Emery. El que va fer en la seua primera etapa va ser espectacular. Primer l'ascens de l'equip a primera divisió i després classificar al Villarreal a Europa tres temporades seguides, amb dues classificacions per l'Europa League i una per a Champions. A més, va classificar al Villarreal per a dues semifinals: una en Copa del Rei en 2015 i una altra en l'Europa League en 2016. En Europa el Villarreal va tornar a competir sense ell, però en Copa del Rei mai ho ha tornat a fer. El Villarreal no ha eliminat a cap altre equip de primera divisió des de la temporada 2014-15 quan va eliminar al Getafe en 1/4 de final de Copa i es va classificar per a semifinals.
Però la segona etapa de Marcelino no té un començament fàcil. En aquesta entrada analitzem diferents aspectes. En primer lloc, es repassa la història quan el Villarreal va tindre tres tècnics en una temporada, després una anàlisi amb estadística avançada del rendiment del Villarreal en l'actual lliga i per últim es recorda com va ser aquella fase inicial de Marcelino en 2013 i les semblances i diferències que hi ha amb la situació actual.
Per aquest estudi es comencen a analitzar des de la federació del Foghetecaz: i s'observa que no hi ha tantes oportunitats en què el Villarreal ha tingut tres entrenadors en una temporada i la major part de les vegades ha sigut perquè hi ha hagut un pas d'un entrenador interí en la banqueta del Villarreal. Si tenim en compte el pas de Tena per la banqueta del Villarreal, la present temporada, amb quatre entrenadors és la del major nombre d'entrenadors que dirigeixen al Villarreal en una competició oficial al llarg de la seua història. Quatre entrenadors diferents apareixen en les actes dels partits: Quique Setién, Pacheta, Tena i Marcelino, però sense entrar a comptar interins només hi ha dos precedents del Villarreal amb tres entrenadors en una temporada i un d'ell prou curiós.
La primera vegada on va passar aquest fet va ser la temporada 1977-78 quan Juanito Navarro va començar la temporada i la va acabar l'argentí Leardi, el primer entrenador estranger de la història del Villarreal. Entre ells dos els jugadors Causanilles i Forment es van encarregar dels entrenaments i de fer les alineacions. Dels dos, Causanilles era qui parlava amb la premsa. El Villarreal va quedar en la posició 15 aquella temporada i va salvar la categoria. Juanito Navarro va ser destituït el 15-11-1977 amb el Villarreal en la posició 17. Causanilles i Forment van dirigir l'equip durant 5 jornades amb 2 victòries, 2 empats i 1 derrota. L'equip va pujar fins a la posició 13. El 18-12-1977 va debutar Leardi com a entrenador del Villarreal i l'equip va acabar en la posició 15, fet que implica un menor rendiment que amb Causanilles i Forment. El cas de la temporada 1977-78 es pot considerar com un altre cas d'entrenador interí, però donat que cinc partits és una xifra significativa he preferit contar-lo com un cas de tres entrenadors en una temporada.
La segona oportunitat on el Villarreal va tindre tres entrenadors en una temporada va ser en la 2012-13 amb Garrido, Molina i Lotina, la temporada de l'últim descens del Villarreal a segona divisió. Aquella temporada, Garrido no va ser destituït fins al dia 21-12-2011 i Lotina va arribar en la segona quinzena de març.
Tenint en compte que es va anunciar l'arribada de Marcelino el dia 14-11-2023 en aquesta temporada 2022-23 es produeix un fet mai vist en la història del Villarreal. El tercer entrenador del Villarreal arriba abans d'acabar la primera quinzena del mes de novembre de la temporada en curs. Tenint en compte que el Villarreal està viu en les tres competicions que participa i està cinc punts per davant del descens, per què s'han destituït a dos entrenadors a aquesta altura de temporada? Es poden buscar moltes causes, però ací ens centrem en pot analitzar més: el Villarreal no és un equip que està competint com cal.
En primer lloc, es mostren dues gràfiques i després la taula amb les dades. Cal indicar que aquestes dades són de la FBREF futbol.
En la primera gràfica la línia blava indica els gols esperats del Villarreal en cada partit i la roja els de l'equip rival. Només contra el Rayo Vallecano, de manera molt lleugera, i contra el Mallorca el Villarreal ha generat més que el rival. La feina de Marcelino és molt clara, que la línia blava estiga per damunt de la roja. En la segona gràfica es mostra el mateix que en la primera, però amb un gràfic de barres partit a partit es pot veure que quasi mai el Villarreal està per damunt del rival.
Després d'aquestes gràfiques i dades la següent pregunta és:
El Villarreal necessita millorar en atac o en defensa?
La resposta és clara. El Villarreal necessita millorar en els dos aspectes i per contrastar aquesta afirmació agafe dades de Soccerment, una altra de les pàgines on es poden trobar dades de gols esperats.
En Soccerment es pot veure la classificació dels equips per diferents aspectes. Si el Villarreal ocupa el lloc 14 en la classificació per punts, en gols esperats ocupa el lloc 13 que està molt lluny del que s'espera donat que el Villarreal és el quint equip amb més límit salarial aquesta temporada i la producció ofensiva no està en consonància. La taula de límits salarials és la següent:
Respecte a la fase ofensiva cal destacar que en les tres primeres jornades de lliga cinc jugadors del Villarreal van ser capaços de marcar un gol (Foyth, Gerard Moreno, Cuenca, Álex Baena i Sorloth). Des de la jornada 4 tots els gols són de Sorloth o de Gerard Moreno, excepte un gol de penal de Parejo davant del Girona. La següent taula es veu la contribució ofensiva de cada jugador del Villarreal en xG i els gols que han marcat.
Al Villarreal el mantenen dos golejadors del primer nivell com són Gerard Moreno i Sorloth. Entre tots dos han marcat 5 gols més dels que s'espera. En la part negativa estan Morales i Brereton. Morales ha tingut molt bones oportunitats en lliga que no ha aprofitat i Brereton no contribueix quasi res en el remat, encara que si ho fa un poc millor en la passades com es veurà a continuació amb les estadístiques de les assistències esperades.
Un altre aspecte interessant a destacar és que en les tres primeres jornades de lliga, el Villarreal va marcar de faltes centrades a l'àrea, com contra el Betis, o de llançaments de córner, però no ho ha tornat a fer. Álex Baena es va mostrar un excel·lent llançador de joc a pilota aturada, però l'era Pacheta ha sigut un retrocés en aquest aspecte. Marcelino ha de tornar a fer que aquest aspecte del joc siga important per augmentar la producció ofensiva.
Un altre aspecte rellevant en la fase ofensiva és analitzar les assistències esperades, que analitza les passades que poden acabar en xut a gol en funció de la posició en que queda el jugador que rep la passada. En la següent taula es pot veure que Álex Baena és el líder en assistències esperades i assistències.
En l'assumpte de les assistències és millor tindre com més assistències esperades millor perquè al final marcar no depén de qui fa la passada. En aquest aspecte cal destacar a Álex Baena i a Gerard Moreno com a millors assistents. A banda d'ells no s'ha de perdre de vista les aportacions de Denis Suárez i Foyth, dos jugadors que han jugat ara per lesions. Denis Suárez és un excel·lent assistent i pot ajudar a cobrir la lesió de Yeremy, el primer gran contratemps de l'era Marcelino. Yeremy estarà fora tot el que queda de temporada per una lesió del lligament creuat anterior en el genoll esquerre. Per la seua banda, sempre es destaca l'aspecte defensiu de Foyth, però també és molt important en el joc ofensiu pel seu joc progressiu, és a dir, la seua capacitat de superar jugadors rivals amb les seues passades cap endavant. Sense entrar massa en aquest assumpte cal dir que un dels problemes del Villarreal aquesta temporada són les lesions, que acompanyen a l'equip des de principis de temporada. És interessant assenyalar que el jugador que més minuts va tindre en pretemporada va ser un jugador del filial, Adrià Altimira, que ha acabat tenint minuts en el primer equip per la lesió de Foyth i pel seu mèrit propi perquè ha sigut titular en alguns partits amb dos entrenadors diferents, Pacheta i Tena, per davant de Kiko Femenia.
Però si la producció ofensiva no està a l'altura de l'esperat, en defensa encara és pitjor. El Villarreal és el tercer equip que més li han generat amb un xGA de 25,19. Només li han generat més gols esperats al Granada i a l'Almeria, els dos pitjors equips del campionat fins ara en aquest aspecte.
Si el Villarreal millorara molt en l'aspecte defensiu sense millorar en l'aspecte ofensiu podria mirar-se en l'espill del Betis, que actualment ocupa la setena posició, l'última que podria donar accés a Europa depenent del que passe en copa. L'equip andalús està en la posició 12 dels que més generen, amb un xG de 17,88, només 0,35 xG més que el Villarreal, però la diferència és que el Betis és el quint millor equip en defensa amb un xGA de 15,46 que és una diferència de quasi 10 gols esperats amb el Villarreal.
A partir dels gols esperats a favor i en contra es pot generar una classificació per punts esperats. Es tracta de repartir els punts en funció del que crea un equip i del que li creen. En aquesta classificació, el Villarreal és clarament un equip que lluita pel descens. El Villarreal ocupa el lloc 16 en aquesta classificació amb 13,26 punts només 0,01 punts esperats per davant del Sevilla. En descens estan el Mallorca, l'Almeria i el Granada, que són els únics tres equips als quals el Villarreal ha aconseguit derrotar aquesta temporada en lliga i si recordem la gràfica de xG i xGA només contra el Mallorca va generar més del que li van generar.
Així que la situació de l'equip no és gens bona, però Marcelino ja va demostrar la seua capacitat per millorar al Villarreal en una situació complicada en 2013. És interessant recordar com va ser aquell procés.
El Villarreal amb Marcelino en la temporada 2012-13.
El dia 13 de gener de 2013, el Villarreal destituïa a Julio Velázquez després d'un resultat positiu, un empat 1-1 en Almeria, l'equip que seria el màxim rival del Villarreal en la lluita per l'ascens. La raó va ser la mateixa que la de l'acomiadament de Pacheta després d'una victòria en Europa League davant del Maccabi Haifa. Més enllà dels resultats l'equip no competia com s'esperava.
La classificació del Villarreal no era l'esperada, però tampoc s'estava lluny de la promoció. El Villarreal, en acabar la primera volta de la temporada 2012-13 estava classificat en el lloc 7 de la classificació, amb 32 punts, amb 8 victòries, 8 empats i 5 derrotes. Els gols a favor eren 25 i els gols en contra 19. L'equip estava a un punt de la promoció i a 6 dels que anaven a ser els seus grans rivals, el Girona i l'Almeria. En primer lloc, anava de manera molt destacada l'Elx, amb 49 punts, 17 més que el Villarreal.
Marcelino tenia tota la segona volta per revertir la situació i una diferència molt gran respecte a la temporada actual. El Villarreal només jugava una competició i això implicava un entrenament per setmana, fet que li permetia fer més entrenaments de qualitat que en l'actualitat, quan entre el 22 de novembre, el dia del seu debut, i el 20 de desembre ha de jugar 9 partits oficials i té sempre partits en cap de setmana i entre setmana.
El Villarreal tenia clar que no hi havia prou amb portar a un nou entrenador per millorar en la classificació. També calia reforçar la plantilla. Abans de l'arribada de Marcelino a mitjan gener, el Villarreal ja havia signat a Farinós i a Jonathan Pereira i estava en la recerca d'un davanter que acabaria sent Jeremy Perbet, encara que qui més sonava era Javi Guerra. També va arribar Dorado com a central i Juanma, un jugador a qui Marcelino coneixia del Recreativo de Huelva i que quasi no va jugar per una lesió, encara que va ser titular en el partit de l'ascens davant l'Almeria. I finalment un fitxatge impactant, el del jugador mexicà Aquino, un interior dret de molta qualitat.
Però en el mercat d'hivern no només va haver-hi entrada de jugadors. També va hi haure eixides. Toribio, Truyols, Gerard Bordás, Cavenaghi i Pandiani van deixar l'equip.
Marcelino va declaracions prèvies al seu debut davant del Castella el que seria una clau del que anava a passar en els anys vinents. "L'equip juga com entrena i si ho fa amb intensitat tot és més fàcil. És el que fem en aquests primers dies, generar aquests hàbits en els entrenaments." També va dir que els esperava una segona volta de patiment i que si volien tornar a menjar caviar calia menjar un poc d'ous creïlles fregides. Unes afirmacions que serien molt vàlides en l'actualitat.
A Marcelino no li va tremolar el pols per deixar en la banqueta a jugadors amb molt de nom. Així Javi Venta i Marcos Senna van perdre protagonisme en l'equip. Marcos Senna va continuar jugant amb l'equip, però amb menys freqüència. Amb Velázquez va jugar en 20 de les 21 jornades de la primera volta i la jornada que no ho va fer va ser per acumulació de targetes grogues. D'aquests 20 partits va jugar 19 partits de manera completa. Amb Marcelino va participar en 13 partits sobre 21 possibles i només en un partit va jugar el partit complet. Per la seua banda, Javi Venta només va disputar 1 partit amb Marcelino, el del debut amb derrota 5-0 davant del Castella. Aquell dia Cheryshev va ser molt superior a Venta i Marcelino va optar per donar-li la titularitat amb Mario. En la primera volta, el jugador asturià havia sigut titular en 14 partits, 11 dels quals va completar.
Marcelino va demostrar comptar amb qui ho mereixia. Així, quan va arribar hi havia un jugador argentí, Canteros que només havia participat en un partit i Velázquez no el tenia en compte. El seu representant va dir que el volia i Canteros va ser important. Va disputar 11 partits i va jugar en la fase decisiva de la temporada on sempre se li recordaran dos moments: el seu gol en Alcorcon i la seua expulsió davant del Xerés que va deixar l'equip amb inferioritat numèrica en bona part del partit. En el partit més rellevant de la temporada, davant l'Almeria va jugar el partit complet. Canteros era un gran mig centre i una de les decisions més crucials de l'entrenador asturià va ser situar a Trigueros en aquesta posició. Fins a l'arribada de Marcelino, Trigueros era un interior amb qualitat, però sense velocitat. Aquest canvi de posició va ser clau perquè el jugador de Talavera es convertira en una peça clau del Villarreal durant moltes temporades.
A més, Marcelino no va dubtar a comptar en la pedrera quan va ser necessari. Així, el primer gol de l'era Marcelino el va marcar Gerard Moreno amb el dorsal 32 a l'esquena. Gerard que no havia jugat amb Velázquez va participar en 8 partits i va marcar 1 gol. Un altre jugador del planter que va tindre protagonisme va ser Moi Gómez, que ja havia jugat 12 partits amb Velázquez també va jugar 12 partits amb Marcelino i destaca el seu important gol davant el Racing de Santander que va suposar la victòria en un partit clau.
El Villarreal va aconseguir l'ascens quedant classificat en segona posició amb 77 punts, a només 5 punts de l'Elx. Això vol dir que el Villarreal li va retallar 12 punts a l'equip d'Escribà en la segona volta. Amb Marcelino, el Villarreal va guanyar 13 partits, va empatar 6 i en va perdre 2. L'equip va marcar 33 gols en la aquests partits i en va rebre 19. Això implica que va marcar 8 gols més que amb Velázquez i va rebre 14, però 5 d'aquests gols van ser en el primer partit davant del Castella.
El Villarreal va fer 9 punts més que l'Almeria i 12 més que el Girona. Va ser el millor equip de la segona volta.
Es pot repetir el que es va veure en 2013 en la temporada actual?
Sí, però el creixement pot ser més lent. La densitat de partits és molt major i això impedeix tindre molts entrenaments de qualitat amb el cos tècnic de Marcelino, fet que li aniria molt bé a l'equip.
Una de les claus de 2013 va ser l'excel·lent mercat de fitxatges d'aquell gener, amb entrades de jugadors clau i eixides de jugadors que no estaven aportant. És probable que hi haja moviment en aquest mercat. En una entrevista després del partit de Las Palmas en Ràdio Vila-real, Fernando Roig va explicar que el Villarreal necessitava equilibrar-se en l'apartat econòmic després d'alguns anys d'inversió. Va contar que la idea del club és seguir en el segon nivell dels que major límit salarial tenen, però per fer això hi ha un inconvenient i és que el Villarreal, amb menys seguidors que altres equips d'eixe nivell, genera entre 25 i 30 milions menys per temporada que altres equips i això s'ha de compensar amb vendes. Aquests ajustos s'han de fer cada 3 o 4 temporades. Una vegada fets els ajustos el passat estiu és molt possible que el club torne a invertir en jugadors. La plantilla és la més feble dels últims anys. Gabbia no és Pau, ni Brereton és Jackson. Tampoc Ilyas es pareix en res a Chukwueze i Comensaña encara no ha aportat. Per la seua banda queda Denis Suárez que encara no ha pogut quasi participar com toca perquè ha estat lesionat prou de temps, però en l'estadística d'assistències esperades es veu que la seua aportació a l'equip pot ser interessant.
Però abans del mercat de gener queden 9 partits i el Villarreal ha de complir objectius abans de Nadal. El primer hauria de ser començar a veure que creix com equip, que comença a generar més i que li generen menys. Amb això vindran les victòries. Serà important continuar endavant en copa, guanyar el grup de l'Europa League per evitar-se jugar una eliminatòria més i començar la remuntada en lliga. El calendari a curt termini no és gens fàcil. Marcelino debutarà contra el Zamora en copa, en el partit que sembla més fàcil. En Europa tindrà en casa al Panathinaikos i al Maccabi Haifa, per acabar el grup en camp del Rennes, un partit que pot suposar la lluita per guanyar el grup. En lliga jugarà cinc partits: de local ha de jugar davant Osasuna, Real Societat i Celta i de visitant davant Sevilla i Real Madrid.
Marcelino se les tornarà a veure amb el Panathinaikos, que el va eliminar en la segona eliminatòria prèvia de la Champions quan l'entrenador asturià dirigia a l'Olimpique de Marsella. En lliga no hi ha cap partit fàcil. Podrien paréixer més assequibles els partits de local davant d'Osasuna i Celta, però l'estadística avançada diu que són equips que estan pitjor classificats del que indica el seu joc.
A banda del calendari, el problema de les lesions lluny de ser més lleuger és cada vegada pitjor. Aquesta setmana hem conegut que Yeremy es perdrà el que resta de temporada i Sorloth no estarà disponible fins a 2024.
El Villarreal porta ara 12 punts. Està a 10 punts de la Real Societat que ocupa la sisena posició i accés a competició europea i a 9 del Betis que està en la setena posició, un lloc que pot donar accés a Conference, però depén de la Copa. En les últimes 5 temporades ha calgut fer els següents punts per ser 6: 60, 62, 61, 56 i 59 punts. I per ser 7: 53, 59. 58, 55, 53.
Quedar en la sisena posició pot implicar fer uns 50 punts en 25 partits, això implicaria una mitjana de 2 punts per partit. És un ritme que el Villarreal només ha estat molt a prop una temporada, quan va ser subcampió de lliga amb 77 punts la temporada 2007-08. En la segona volta de la temporada 2012-13, el Villarreal va aconseguir 45 punts en 21 partits, una mitjana superior als 2 punts per partit, però era segona divisió. En primera, el Villarreal va aconseguir 183 punts en 84 partits, això implica una mitjana d'1,6 punts per partits. Amb aquesta mitjana, el Villarreal aconseguiria uns 40 punts d'ací a final de temporada i quedaria amb 52 punts. Mai cap equip s'ha classificat per a Europa en aquests punts en les últimes 5 temporades. Cal dir que el Villarreal va anar progressant amb Marcelino cada temporada en primera en la seua anterior etapa. Així va fer 59 punts en la temporada 2013-14, 60 punts en la 2014-15 i 64 punts en la seua última temporada.
Queda també l'opció de fer-ho molt bé en les copes, però ara cal centrar-se en cada entrenament i en cada partir.
Com aficionats hem de gaudir del camí amb Marcelino perquè comença
una nova era, de moment de dues temporades i mitja. Segur que tots
esperem que més i Marcelino siga el Ferguson del Villarreal.
.png)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada