El gol etern de De Nigris
La temporada 2002-03 va ser una temporada en que el Villarreal, igual que la temporada anterior, aspirava d'inici a jugar en Europa, però va acabar lluitant per la salvació. La gran inversió econòmica que estava fent Fernando Roig no aconseguia que el Villarreal donara un salt de qualitat i jugadors com Palermo no donaven el rendiment esperat.
Víctor Muñoz va començar la temporada com entrenador, i aquesta ho va fer més prompte que mai. En estiu, el Villarreal va intentar mitjançat la Intertoto arribar a la copa de la UEFA, però no ho va aconseguir, al perdre la final d'aquesta competició contra el Màlaga. Després va començar la lliga empatant 2-2 contra l'Osasuna en casa, en un partit on guanyava 2-0. La setmana següent, el Villarreal era eliminat per l'Hércules de la Copa i Víctor Muñoz era cessat. Va arribar Benito Floro com a entrenador, però el Villarreal va passar quasi tota la temporada de mitja taula cap a baix, sense estar en llocs de descens, però en el patiment constant de caure en aquests llocs.
El Villarreal va acabar la primera volta en el lloc 14, només 2 punts davant de posicions de descens. A més, el Villarreal perdia aquell dia, el 26-1-2003, a Marcos Senna, que va tindre una lesió de lligaments que li anava a fer perdre tot el que quedava de temporada. Era una baixa molt sensible i com era una baixa de llarga durada li permetia al Villarreal tindre un període de temps per fitxar en Febrer, encara que el mercat estiguera tancat.
El Villarreal va acabar la primera volta en el lloc 14, només 2 punts davant de posicions de descens. A més, el Villarreal perdia aquell dia, el 26-1-2003, a Marcos Senna, que va tindre una lesió de lligaments que li anava a fer perdre tot el que quedava de temporada. Era una baixa molt sensible i com era una baixa de llarga durada li permetia al Villarreal tindre un període de temps per fitxar en Febrer, encara que el mercat estiguera tancat.
El Villarreal va guanyar els dos següents partits. En Pamplona, el Villarreal va guanyar 0-1 amb gol de Josico, en un partit on va debutar Xisco Nadal i que va estar a punt de ser suspés per la neu. La següent jornada, el Villarreal li va guanyar 1-0 al Valladolid, amb un gol d'un discutit Jorge López, del que s'esperava més del que estava fent.
Després de la victòria davant el Valladolid, el Villarreal va ocupar la millor posició de la temporada, la posició 8, a 5 punts de la zona europea i 6 punts davant del descens, però 2 derrotes consecutives, 1-0 en el camp de l'Alavés i 0-3 davant del Racing, van fer-li veure al Villarreal que l'objectiu d'aquella temporada era evitar el descens.
Després de la jornada 23, el Villarreal, ocupava la posició 15, 6 punts davant del descens i a 8 punts de la zona europea. El següent rival era un equip que estava en descens, el Rayo Vallecano, i es presumia un partit clau després de la derrota contra el Racing perquè els següent 4 partits anaven a ser contra el Deportivo, el Real Madrid, la Real Societat i el Barcelona. Dir que el Deportivo i la Real Societat anaven a ser fora de casa i estaven fent una temporada magnífica. El Deportivo estava en zona Champions i la Real Societat era el líder de la lliga i estava 2 punts per davant del Real Madrid, que era segon. Així que no guanyar-li al Rayo suposava complicar-se molt la vida perquè la previsió d'aconseguir punts en les següents jornades era complicada.
Per al partit del Rayo, Benito Floro, anava a comptar amb un nou jugador, el mexicà De Nigris a qui coneixia perquè l'anava el va entrenar en el Monterrey.
El fitxatge de De Nigris.
Després de la lesió de Marcos Senna, en el Villarreal tenien clar que s'anaven a reforçar, però no quedava clar si anaven a portar a un migcentre o algú que ajudara a marcar més gols.
Sense Senna, la posició de migcentre estava ben coberta, però podria faltar fons d'armari. Amb l'arribada de Farinós en aquell mercat d'hivern i el bon rendiment de Josico pareixia que hi havia parella titular de migcentres fins a final de temporada.
On pareixia que hi havia que millorar era en la part de davant, perquè Palermo i Víctor no estaven aconseguint les xifres golejadores que s'esperava. En principi tenia dos davanters de garantia, com Víctor i Palermo, però els dos havien acabat la primera volta amb 5 gols cadascú, lluny del que s'esperava per a dos jugadors del seu valor. En el primer partit de la segona volta, en Pamplona, va debutar Xisco Nadal amb només 16 anys.
La qüestió era: per què no marcaven gols Víctor i Palermo? Era una qüestió exclusivament seua? Un dels problemes era que no els arribava bones pilotes des de la zona de creació. Jorge López no assolia el seu nivell i Belletti era molt irregular. Palermo era un davanter que necessitava de bons centres per marcar i el Villarreal no tenia cap jugador d'aquelles carcterístiques. Segons va publicar Mediterráneo, la principal opció de Floro era la de fitxar un jugador de banda, però estava obert a qualsevol opció que millora la plantilla.
Benito Floro era partidari de tindre una plantilla curta i donar-li opcions a jugadors de la pedrera. Després de la lesió de Senna, el Villarreal tenia 18 jugadors professionals en la primera plantilla.
El dia 7-2-2003 li va donar la baixa federativa a Marcos Senna i li va demanar un permís a la LFP per poder fitxar. El Villarreal es va moure amb rapidesa i Llaneza es va desplaçar a Paraguai per fitxar a Fredy Bareiro, davanter del 12 d'Octubre de 20 anys d'edat. L'acord amb el seu club i el jugador era total, però finalment es va analitzar aquest fitxatge i es va veure que podia ser una opció de futur, però no era un fitxatge per aquell moment.
Van seguir eixint rumors. Ràdio Vila-real va dir que el Villarreal va preguntar en Itàlia per dos migcampistes de la Lazio, Simeone, que estava en la part final de la seua carrera, i Fabio Liverani, però cap d'ells va fructificar.
Finalment es van centrar en De Nigris com a davanter, un jugador de característiques paregudes a Palermo. Un jugador de referència. De Nigris jugava en el América cedit pel Monterrey. El dia 20 de Febrer, Llaneza va negociar amb la directiva de Monterrey i quan pareixia que estava tancat, els mexicans van demanar una quantitat de diners molt més gran que la pactada per l'opció de compra del jugador que anava a arribar cedit. El jugador, present en la negociació, va eixir molt disgustat perquè veia que se li escapava l'opció de jugar en Europa amb un entrenador que el coneixia i que li anava a donar confiança. De fet, Benito Floro el va fer debutar en el Monterey.
Finalment, la nit del dilluns 24-2-2003 arribava la confirmació definitiva de que De Nigris jugaria cedit en el Villarreal amb una opció de compra. Segons Mediterráneo, el Villarreal va pagar 200000 dòlars per la seua cessió i tenia una opció de compra de 1400000 dòlars pel 50% de drets del jugador.
Benito Floro va dir d'ell per definir-lo davant la premsa que es pareixia a Mark Hughes, però amb més qualitat i remat. També va dir que era un davanter amb unes característiques molt europees. De Nigris havia sigut 12 vegades internacional amb Mèxic i havia marcat 37 gols en 87 partits en el Monterrey, en la primera divisió mexicana.
Prèvia del partit contra el Rayo.
Aquest partit anava a ser el partit oficial número 14 contra el Rayo en tota la història del Villarreal. 8 d'aquests partits havien sigut en segona divisió i 5 en primera. En total, el Villarreal havia guanyat 4 partits, el Rayo 4 i havien empatat 5 partits. En El Madrigal, el Villarreal només havia derrotat dos vegades al Rayo Vallecano en segona divisió. La temporada 1970-71 per 2-1 i la temporada 1997-98 per 3-0. En primera, el Villarreal no havia aconseguit cap victòria en els dos precedents en El Madrigal, però havia guanyat 2 de 3 partits jugats en Vallecas.
El rendiment del Villarreal en casa no acabava de ser bo. De 11 partits jugats, havia guanyat 5, empatat 2 i perdut 4. Per la seua part, el Rayo havia jugat 11 partits fora i havia guanyat 3, empatat 1 i perdut 7.
El Villarreal tenia tota la plantilla disponible per al partit. En principi pareixia que anava a tindre la baixa de Guayre, que va patir una lesió en el partit contra el Racing de Santander, però es va recuperar i estava disponible.
Per la seua part, el Rayo Vallecano tenia moltes baixes. Quevedo estava sancionat i Manz, Graff, Pablo Sanz i Azkoitia lesionats.
Després de la lesió de Marcos Senna, en el Villarreal tenien clar que s'anaven a reforçar, però no quedava clar si anaven a portar a un migcentre o algú que ajudara a marcar més gols.
Sense Senna, la posició de migcentre estava ben coberta, però podria faltar fons d'armari. Amb l'arribada de Farinós en aquell mercat d'hivern i el bon rendiment de Josico pareixia que hi havia parella titular de migcentres fins a final de temporada.
On pareixia que hi havia que millorar era en la part de davant, perquè Palermo i Víctor no estaven aconseguint les xifres golejadores que s'esperava. En principi tenia dos davanters de garantia, com Víctor i Palermo, però els dos havien acabat la primera volta amb 5 gols cadascú, lluny del que s'esperava per a dos jugadors del seu valor. En el primer partit de la segona volta, en Pamplona, va debutar Xisco Nadal amb només 16 anys.
La qüestió era: per què no marcaven gols Víctor i Palermo? Era una qüestió exclusivament seua? Un dels problemes era que no els arribava bones pilotes des de la zona de creació. Jorge López no assolia el seu nivell i Belletti era molt irregular. Palermo era un davanter que necessitava de bons centres per marcar i el Villarreal no tenia cap jugador d'aquelles carcterístiques. Segons va publicar Mediterráneo, la principal opció de Floro era la de fitxar un jugador de banda, però estava obert a qualsevol opció que millora la plantilla.
Benito Floro era partidari de tindre una plantilla curta i donar-li opcions a jugadors de la pedrera. Després de la lesió de Senna, el Villarreal tenia 18 jugadors professionals en la primera plantilla.
El dia 7-2-2003 li va donar la baixa federativa a Marcos Senna i li va demanar un permís a la LFP per poder fitxar. El Villarreal es va moure amb rapidesa i Llaneza es va desplaçar a Paraguai per fitxar a Fredy Bareiro, davanter del 12 d'Octubre de 20 anys d'edat. L'acord amb el seu club i el jugador era total, però finalment es va analitzar aquest fitxatge i es va veure que podia ser una opció de futur, però no era un fitxatge per aquell moment.
Van seguir eixint rumors. Ràdio Vila-real va dir que el Villarreal va preguntar en Itàlia per dos migcampistes de la Lazio, Simeone, que estava en la part final de la seua carrera, i Fabio Liverani, però cap d'ells va fructificar.
Finalment es van centrar en De Nigris com a davanter, un jugador de característiques paregudes a Palermo. Un jugador de referència. De Nigris jugava en el América cedit pel Monterrey. El dia 20 de Febrer, Llaneza va negociar amb la directiva de Monterrey i quan pareixia que estava tancat, els mexicans van demanar una quantitat de diners molt més gran que la pactada per l'opció de compra del jugador que anava a arribar cedit. El jugador, present en la negociació, va eixir molt disgustat perquè veia que se li escapava l'opció de jugar en Europa amb un entrenador que el coneixia i que li anava a donar confiança. De fet, Benito Floro el va fer debutar en el Monterey.
Finalment, la nit del dilluns 24-2-2003 arribava la confirmació definitiva de que De Nigris jugaria cedit en el Villarreal amb una opció de compra. Segons Mediterráneo, el Villarreal va pagar 200000 dòlars per la seua cessió i tenia una opció de compra de 1400000 dòlars pel 50% de drets del jugador.
Benito Floro va dir d'ell per definir-lo davant la premsa que es pareixia a Mark Hughes, però amb més qualitat i remat. També va dir que era un davanter amb unes característiques molt europees. De Nigris havia sigut 12 vegades internacional amb Mèxic i havia marcat 37 gols en 87 partits en el Monterrey, en la primera divisió mexicana.
Prèvia del partit contra el Rayo.
Aquest partit anava a ser el partit oficial número 14 contra el Rayo en tota la història del Villarreal. 8 d'aquests partits havien sigut en segona divisió i 5 en primera. En total, el Villarreal havia guanyat 4 partits, el Rayo 4 i havien empatat 5 partits. En El Madrigal, el Villarreal només havia derrotat dos vegades al Rayo Vallecano en segona divisió. La temporada 1970-71 per 2-1 i la temporada 1997-98 per 3-0. En primera, el Villarreal no havia aconseguit cap victòria en els dos precedents en El Madrigal, però havia guanyat 2 de 3 partits jugats en Vallecas.
El rendiment del Villarreal en casa no acabava de ser bo. De 11 partits jugats, havia guanyat 5, empatat 2 i perdut 4. Per la seua part, el Rayo havia jugat 11 partits fora i havia guanyat 3, empatat 1 i perdut 7.
El Villarreal tenia tota la plantilla disponible per al partit. En principi pareixia que anava a tindre la baixa de Guayre, que va patir una lesió en el partit contra el Racing de Santander, però es va recuperar i estava disponible.
Per la seua part, el Rayo Vallecano tenia moltes baixes. Quevedo estava sancionat i Manz, Graff, Pablo Sanz i Azkoitia lesionats.
Fitxa tècnica.
El Madrigal, 2-3-2003. 17 hores.
Villarreal: Reina, Belletti, Ballesteros, Quique Álvarez, Arruabarrena, Josico, Farinós, Guayre, Víctor, Jorge López i Palermo.
Canvis: Calleja per Víctor als 59 minuts, De Nigris per Farinós als 70 minuts, Javi Venta per Guayre als 74 minuts.
Rayo Vallecano: Segura, Mario, De Quintana, Onopko, Dorado, Camuñas, Iriney, Mora, Míchel, Bolo i Roberto Peragón.
Canvis: Luis Cembranos per Camuñas al minut 46, Helder per Mora al minut 85, Bolic per Mario al minut 90.
Àrbitre: Losantos Omar. Li va traure targeta groga a Arruabarrena, Quique Álvarez i Ballesteros del Villarreal, i a Dorado, Iriney i Cembranos del Rayo Vallecano.
Gols:
1-0. Minut 22. Guayre.
1-1. Minut 67. Luis Cembranos.
2-1. Minut 88. De Nigris.
El Madrigal, 2-3-2003. 17 hores.
Villarreal: Reina, Belletti, Ballesteros, Quique Álvarez, Arruabarrena, Josico, Farinós, Guayre, Víctor, Jorge López i Palermo.
Canvis: Calleja per Víctor als 59 minuts, De Nigris per Farinós als 70 minuts, Javi Venta per Guayre als 74 minuts.
Rayo Vallecano: Segura, Mario, De Quintana, Onopko, Dorado, Camuñas, Iriney, Mora, Míchel, Bolo i Roberto Peragón.
Canvis: Luis Cembranos per Camuñas al minut 46, Helder per Mora al minut 85, Bolic per Mario al minut 90.
Àrbitre: Losantos Omar. Li va traure targeta groga a Arruabarrena, Quique Álvarez i Ballesteros del Villarreal, i a Dorado, Iriney i Cembranos del Rayo Vallecano.
Gols:
1-0. Minut 22. Guayre.
1-1. Minut 67. Luis Cembranos.
2-1. Minut 88. De Nigris.
En la promera part, el Villarreal va tindre la possessió de la pilota davant un Rayo molt inofensiu, però el ritme era massa lent i costava connectar amb els davanters. El jugador més desequilibrant en el camp, Guayre, va aprofitar la poca contundència defensiva de Onopko per marcar el 1-0. Amb aquest resultat i amb molt poca història es va arribar al descans.
En els inicis de la segona part, el Villarreal va jugar amb més ritme i haguera pogut arribar el 2-0, però no va aprofitar el bon moment de joc i en una arribada aïllada del Rayo, Ballesteros va cometre un penal sobre Bolo, que va aprofitar Luis Cembranos per posar el 1-1 en el marcador. A partir d'aquell moment, el Rayo tenia les idees més clares i el Villarreal va posar en el camp a De Nigris. Tenia dos davanters de referència: De Nigris i Palermo. No es van generar massa oportunitats de gols i quan el partit pareixia que acabaria en empat, es va produir un centre d'Arruabarrena sense massa perill, De Nigris es va avançar a un defensa i va aprofitar la mitja eixida errònia del porter Segura per marcar el gol de la victòria. Això li permetia al Villarreal un important partit contra el Rayo Vallecano.
Després d'aquesta victòria, el Villarreal es situaria en la posició 9, 6 punts davant de l'Espanyol que era el primer equip en descens i 9 per davant del Rayo.
Benito Floro va dir que el Rayo era un rival perillós i que el Villarreal havia mantingut la compostura en tot moment.
Benítez, l'entrenador del Rayo, va mostrar un gran disgust perquè la situació del Rayo es complicava i va dir que van regalar els dos gols.
El gol de De Nigris va tindre un gran ressò en la premsa mexicana.
La notícia més trista.
El dia 16-9-2009 els aficionats del Villarreal patiren un gran disgust quan van rebre la notícia de la mort de De Nigris. Va tindre una aturada cardíaca a les 3.30 de la matinada en Grècia, en aquell moment jugava en el Larisa. La seua dona va cridar a urgències, però no es va poder fer res. Va morir camí de l'hospital.
De Nigris ens va deixar un gran moment en el seu debut, encara que no va triomfar en Vila-real. En Vila-real es recordarà a De Nigris rematant un centre d'Arruabarrena en una jugada que estava destinava a perdre's en l'oblit. Aquella anticipació al defensa Quintana del Rayo combinada amb la mitja eixida del porter de l'equip madrileny van portar l'apoteosi a El Madrigal. També va ajudar la manera que va tindre de celebrar el gol, quan es va traure la samarreta i la va alçar a l'aire. A més, després es va posar la samarreta del revés, amb el número davant i va seguir jugant. Aquell dia l'afició es va prometre molts dies de gloria amb el primer mexicà que va jugar en el Villarreal, però aquests dies mai arribarien. Només marcaria un altre gol en els 15 partits que va jugar en el Villarreal. Va ser en la penúltima jornada de lliga en camp de l'Espanyol, en un partit sense incidència per a la classificació, quan els dos equips van empatar 2-2.
Aquell partit contra el Rayo va ser un de tants que van fer créixer a un Villarreal, que aspirava a Europa, però primer s'havia de consolidar en primera. De Nigris, com tants altres jugadors, va ajudar un poquet a fer créixer un projecte molt ambiciós.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada