El gol de Kungfu de Canós
Johan Cruyff és una de les persones més influents en la història del futbol. Tant com jugador com entrenador va deixar una empremta que es recordarà per molts anys. Com jugador va deixar gols inoblidables, com el gol impossible, conegut també com el gol de Kungfu, per la manera en que va volar per fer un remat i marcar-li un gol a Reina, porter del At. Madrid i pare de qui posteriorment seria porter del Villarreal.
Aquest gol, que es va produir el 22-12-1973, en el Camp Nou va ser important per a què el Barcelona distanciara al At. Madrid i guanyara una lliga 14 anys després de fer-ho per última vegada, però més allà del seu valor en punts, el gol ha perdurat en la memòria de generacions senceres d'aficionats al futbol per la seua bellesa. Així va descriure Miquel Roca el gol en el seu llibre Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació.
"En un moment del partit, Carles Rexach fa una de les seues jugades per la banda dreta i fa una centrada que sembla massa llarga i que es perdrà per la línia de fons sense que ningú pugui rematar-la. Inesperadament, apareix Cruyff que fa un salt amb la cama dreta a l'altura del seu cap, similar al que feia Bruce Lee en les pel·lícules de kung-fu que eren moda a l'època. No solament va arribar a tocar la pilota amb la part inferior de la bota, sinó que li va donar un efecte que va fer impossible l'esforç d'un sorprès Miquel Reina, exporter blaugrana. Després d'un moment d'esglai de sorpresa, el Camp Nou es va convertir en una festa, amb un públic convençut d'haver vist un gol únic i potser irrepetible."
Johan Cruyff mai va jugar en El Madrigal, però va hi haure un jugador del Villarreal que va aconseguir un gol com el de Cruyff contra el At. Madrid. Aquesta és la història del dia en que en El Madrigal un gol de kungfu li va donar la classificació al Villarreal en una igualada eliminatòria de la Copa de la Lliga.
Copa de la Lliga.
En Anglaterra des de fa molts anys els equips professionals juguen tres competicions domèstiques: la lliga, la Copa i la Copa de la Lliga. La diferència entre les dos Copes és que en la Copa (FA Cup) pot participar qualsevol club, ja siga aficionat o professional i la Copa de la Lliga està reservada a equips professionals.
En Espanya, a principis de la dècada de 1980, es va intentar posar en funcionament aquesta copa. El Barcelona va ser el gran partidari de que es posara en funcionament aquest campionat, perquè volia fer rentable el fitxatge de Maradona i quants més partits es jugaren millor des del punt de vista comercial o això pensaven ells. La competició, que es jugava a final de temporada, no va ser gens exitosa i només es va jugar entre 1983 i 1986 en primera divisió i entre 1983 i 1985 en la resta de categories (segona divisió A, segona divisió B i tercera divisió). Cada categoria tenia la seua Copa de la Lliga amb el seu campió i els campions de segona A, de segona B i de tercera jugaven en la Copa de la Lliga amb els de Primera la següent temporada.
El Villarreal va disputar tres vegades el trofeu, la temporada 1982-83, quan passaria dos rondes, la 1983-84, quan només passaria una eliminatòria i en la 1984-85, quan passaria també una eliminatòria. El més interessant de la Competició és que no hi havia sorteig al principi i les primeres eliminatòries eren per proximitat geogràfica, amb la intenció que els equips aconseguiren bones taquilles. Així, tant en la temporada 1982-83 com en la 1983-84, el Villarreal va jugar contra el Burriana en la primera eliminatòria d'aquesta competició.
Temporada 1982-83.
Primera eliminatòria Copa de la Lliga Temporada 1982-83.
En
la temporada 1982-83, el Villarreal tenia 700 socis. El president era
Coloma, que acabava d'arribar al càrrec. Coloma va saber gestionar bé
el club en una època difícil. Va portar com secretari tècnic a Sánchez, exjugador del Villarreal en la dècada de 1960 i que estava entrenant a l'Alcora en primera regional. Va iniciar la temporada com entrenador un històric, José Soriano, Rey, que va ser l'entrenador del Villarreal en l'ascens del Villarreal a segona divisió la temporada 1969-70 i també va retornar a l'equip de preferent a tercera divisió la temporada 1976-77.
A principis de temporada l'objectiu del Villarreal era no patir i si es podia intentar accedir a jugar la Copa del Rei, a
la que accedien els 6 primers classificats de cada grup de tercera.
Des de la pretemporada es va veure que l'equip no funcionava i en alguns moments de la temporada, el Villarreal era l'últim classificat de la tercera divisió. Després d'una derrota 1-2 davant el Paterna, amb l'equip classificat penúltim, s'anuncia que Rey rescindeix el contracte amb el Villarreal i Sánchez seria l'entrenador.
Amb Sánchez, el Villarreal perd 2 partits seguits, es situa últim classificat i Coloma li ofereix a Rey tornar a entrenar al Villarreal. Aquest accepta. Coloma diu que realment no van rescindir el contracte amb Rey, que li va donar vacances perquè es trobava malalt i molt desmoralitzat per la situació de l'equip. Rey torna i l'equip empata 1-1 contra el Gandia. Amb la tornada de Rey l'equip millora un poc i aconseguiex dos victòries seguides, però després d'una derrota 2-0 contra l'Ontinyent s'anuncia que Rey deixa l'equip i que el torna a agafar Sánchez. Segons anuncia la directiva, Rey té una malaltia que l'impedeix seguir al front del Villarreal. L'equip està situat en la posició 17, encara en descens. El 27-2-1983, Sánchez torna a dirigir al Villarreal, que guanya 2-1 al Novelda i ix del descens. A partir d'aquest moment el Villarreal millorarà i acabarà la lliga en el lloc 14, 5 punts davant del descens (en aquell moment la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1).
Des de la pretemporada es va veure que l'equip no funcionava i en alguns moments de la temporada, el Villarreal era l'últim classificat de la tercera divisió. Després d'una derrota 1-2 davant el Paterna, amb l'equip classificat penúltim, s'anuncia que Rey rescindeix el contracte amb el Villarreal i Sánchez seria l'entrenador.
Amb Sánchez, el Villarreal perd 2 partits seguits, es situa últim classificat i Coloma li ofereix a Rey tornar a entrenar al Villarreal. Aquest accepta. Coloma diu que realment no van rescindir el contracte amb Rey, que li va donar vacances perquè es trobava malalt i molt desmoralitzat per la situació de l'equip. Rey torna i l'equip empata 1-1 contra el Gandia. Amb la tornada de Rey l'equip millora un poc i aconseguiex dos victòries seguides, però després d'una derrota 2-0 contra l'Ontinyent s'anuncia que Rey deixa l'equip i que el torna a agafar Sánchez. Segons anuncia la directiva, Rey té una malaltia que l'impedeix seguir al front del Villarreal. L'equip està situat en la posició 17, encara en descens. El 27-2-1983, Sánchez torna a dirigir al Villarreal, que guanya 2-1 al Novelda i ix del descens. A partir d'aquest moment el Villarreal millorarà i acabarà la lliga en el lloc 14, 5 punts davant del descens (en aquell moment la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1).
Primera eliminatòria Copa de la Lliga Temporada 1982-83.
El dia 31-3-1983 es va jugar el partit d'anada de la primera eliminatòria de la Copa de la Lliga de tercera divisió en el San Fernando entre el Burriana i el Villarreal. Els 2 equips havien jugat 5 partits aquella temporada, 3 amistosos i 2 partits de lliga amb aquests resultats:
7-8-1982. Burriana 3- Villarreal 1(3r i 4t lloc del Trofeu de futbol provincial jugat en Castàlia).
13-8-1982. Villarreal 2-Burriana 1 (El Madrigal)
22-8-1982. Burriana 4-Villarreal 1 (San Fernando)
24-10-1982. Villarreal 0-Burriana 3 (El Madrigal, partit de lliga)
6-3-1983. Burriana 1-Villarreal 2 (San Fernado, partit de lliga)
Dels 5 partits jugats fins aquell moment, el Burriana havia guanyat 3 i el Villarreal 2. El Burriana havia marcat 13 gols i el Villarreal 6.
El clar favorit per superar l'eliminatòria era el Borriana que estava molt ben classificat en la lliga. Quan es va jugar el partit d'anada s'havien disputat 30 jornades de lliga. El Burriana estava en la posició 5 amb 37 punts i el Villarreal en la posició 15 amb 26 punts.
L'esperança del Villarreal era que a principis de Març havia guanyat, contra tot pronòstic, en San Fernando per 1-2.
Partit d'anada. Fitxa tècnica.
Burriana 2-Villarreal 1
San Fernando. 31-3-1983. Bona entrada, però menys que en un partit de lliga.
Burriana: Gabriel, Ximet, López, Hueso, Beltrán, Carlos, Garrido, Toni, Sirera, Sanmillán i Goterris.
Canvis: Rubio per Hueso al minut 25.
Villarreal: Juanín, Edu, Falomir, Llopis, Molés, Pedraza, Grande, Canós, Pardo, Corrales i Marenyà.
Canvis: Montañés per Pedraza al minut 45 i Salvador per Canós al minut 71.
Àrbitre: escrig Roig. Li va traure targeta groga a Falomir del Villarreal i a Sanmillán del Burriana.
Gols.
0-1. Minut 7. Pedraza de penal.
1-1. Minut 25. Goterris.
2-1. Minut 80. Edu en pròpia porta.
Dir que amb 1-1, en el minut 60, el Villarreal va fallar el segon penal que li van xiular al seu favor. El va llançar Grande i el va aturar Gabriel.
Després del partit d'anada el Burriana tenia un avantatge, però l'eliminatòria quedava molt oberta. Dir que encara que era una competició nova, cap dels dos equips van fer rotacions i els dos van presentar l'equip titular.
El dia 3-4-1983, el Burriana guanyava 0-1 en Puçol i el Villarreal perdia 2-1 en Vinaròs. Així que quan es va jugar el partit de tornada, el 6-3-1983, el Villarreal era el 15 classificat de lliga i el Burriana era el 4t.
Partit tornada. Fitxa tècnica.
Villarreal 2-Burriana 0
El Madrigal, 6-4-1983. 21.30 hores. Bona entrada.
Villarreal: Juanín, Edu, Falomir, Llopis, Molés, Pedraza, Grande, Canós, Pardo, Corrales i Marenyà.
Canvis: Montañés per Grande i Cubedo per Marenyà. Els dos canvis es van efectuar en la segona part.
7-8-1982. Burriana 3- Villarreal 1(3r i 4t lloc del Trofeu de futbol provincial jugat en Castàlia).
13-8-1982. Villarreal 2-Burriana 1 (El Madrigal)
22-8-1982. Burriana 4-Villarreal 1 (San Fernando)
24-10-1982. Villarreal 0-Burriana 3 (El Madrigal, partit de lliga)
6-3-1983. Burriana 1-Villarreal 2 (San Fernado, partit de lliga)
Dels 5 partits jugats fins aquell moment, el Burriana havia guanyat 3 i el Villarreal 2. El Burriana havia marcat 13 gols i el Villarreal 6.
El clar favorit per superar l'eliminatòria era el Borriana que estava molt ben classificat en la lliga. Quan es va jugar el partit d'anada s'havien disputat 30 jornades de lliga. El Burriana estava en la posició 5 amb 37 punts i el Villarreal en la posició 15 amb 26 punts.
L'esperança del Villarreal era que a principis de Març havia guanyat, contra tot pronòstic, en San Fernando per 1-2.
Partit d'anada. Fitxa tècnica.
Burriana 2-Villarreal 1
San Fernando. 31-3-1983. Bona entrada, però menys que en un partit de lliga.
Burriana: Gabriel, Ximet, López, Hueso, Beltrán, Carlos, Garrido, Toni, Sirera, Sanmillán i Goterris.
Canvis: Rubio per Hueso al minut 25.
Villarreal: Juanín, Edu, Falomir, Llopis, Molés, Pedraza, Grande, Canós, Pardo, Corrales i Marenyà.
Canvis: Montañés per Pedraza al minut 45 i Salvador per Canós al minut 71.
Àrbitre: escrig Roig. Li va traure targeta groga a Falomir del Villarreal i a Sanmillán del Burriana.
Gols.
0-1. Minut 7. Pedraza de penal.
1-1. Minut 25. Goterris.
2-1. Minut 80. Edu en pròpia porta.
Dir que amb 1-1, en el minut 60, el Villarreal va fallar el segon penal que li van xiular al seu favor. El va llançar Grande i el va aturar Gabriel.
Després del partit d'anada el Burriana tenia un avantatge, però l'eliminatòria quedava molt oberta. Dir que encara que era una competició nova, cap dels dos equips van fer rotacions i els dos van presentar l'equip titular.
El dia 3-4-1983, el Burriana guanyava 0-1 en Puçol i el Villarreal perdia 2-1 en Vinaròs. Així que quan es va jugar el partit de tornada, el 6-3-1983, el Villarreal era el 15 classificat de lliga i el Burriana era el 4t.
Partit tornada. Fitxa tècnica.
Villarreal 2-Burriana 0
El Madrigal, 6-4-1983. 21.30 hores. Bona entrada.
Villarreal: Juanín, Edu, Falomir, Llopis, Molés, Pedraza, Grande, Canós, Pardo, Corrales i Marenyà.
Canvis: Montañés per Grande i Cubedo per Marenyà. Els dos canvis es van efectuar en la segona part.
Burriana: Gabriel, Ximet, López, Francis, Montoya, Rubio, Garrido, Beltrán, Carlos, Sanmillán i Nacho.
Canvi: Sierra va entrar per Nacho.
Àrbitre: Piqueras Badia. Li va traure targeta groga a Corrales, Llopis, Falomir i Grande del Villarreal.
Gols.
1-0. Minut 66. Pedraza.
2-0. Minut 78. Canós.
Desenvolupament del partit.
El Villarreal va traure el mateix equip que en el partit d'anada i el Burriana va fer variacions amb la intenció de ser molt defensiu i defendre el resultat favorable de l'anada. Només jugava amb un punta d'inici.
El Villarreal va dominar el partit, però les seues arribades no li van permetre marcar fins el minut 66, quan Pedraza d'un fort tir des de fora de l'àrea va igualar l'eliminatòria. Amb l'entrada de Sirera el Burriana va ser més ofensiu, però va ser el Villarreal qui aconseguiria el 2-0 que li donaria l'eliminatòria. Axií va descriure el gol Ángel Giménez en Castellón Diario:
"En un atac del conjunt groc per l'esquerra es llança un passe en profunditat a Canós, aquest per l'aire es regira i aconsegueix un bonic gol. Aquest, ens recorda a l'aconseguit per Cruyff en el Santiago Bernabeu, que va ser anomenat el gol de Kungfu."
Amb aquest gol davant el gran rival del Villarreal s'aconseguia superar la primera eliminatòria de la Copa de la Lliga i el més important és que aconsegueix donar-li una gran alegria a l'afició, que estava molt necessitada de bons moments. Aquella mateixa temporada el Burriana havia guanyat 0-3 en El Madrigal, en un dia molt dur per a l'afició grogueta.
Amb aquest gol davant el gran rival del Villarreal s'aconseguia superar la primera eliminatòria de la Copa de la Lliga i el més important és que aconsegueix donar-li una gran alegria a l'afició, que estava molt necessitada de bons moments. Aquella mateixa temporada el Burriana havia guanyat 0-3 en El Madrigal, en un dia molt dur per a l'afició grogueta.
El Villarreal jugaria la següent eliminatòria contra el Benicarló i també la passaria. En la següent seria eliminat pel Catarroja.
Respecte a la descripció del gol de Canós per part d'Ángel Giménez en Castellón Diario dir que li falla la memòria quan diu que Cruyff va marcar el gol de Kungfu en el Bernabeu. Ho va fer en el Camp Nou. Si va marcar en el Bernabeu, però un gol que no es pareix en res al que descriu.
Respecte a la descripció del gol de Canós per part d'Ángel Giménez en Castellón Diario dir que li falla la memòria quan diu que Cruyff va marcar el gol de Kungfu en el Bernabeu. Ho va fer en el Camp Nou. Si va marcar en el Bernabeu, però un gol que no es pareix en res al que descriu.
Però, qui era Canós, l'autor d'aquell sensacional gol?
Canós.
Jugador natural de Moncofa. Va nàixer el 10-4-1953. Va començar jugant en el juvenil del Moncofar Després passaria pel Mestalla, Burriana, Piel de Vall d'Uxó, Molinense i el Yeclano.
El Yeclano va ser el seu primer equip en tercera divisió. Va arribar la temporada 1976-77 i estaria fins la 1981-82. Abans, la seua millor temporada va ser en el Piel on va destacar molt.
Canós era un migcampista, un jugador no massa alt, de bona tècnica i molta lluita. Jugava preferentment per l'esquerra. Va militar dos temporades en el Villarreal. En la temporada 1982-83, Canós va jugar 34 partits i va marcar 3 gols. En la temporada 1983-84, va jugar 15 partits.
Canós, que va arribar amb 29 anys al Villarreal, va haver de deixar el futbol al final de la temporada 1983-84 a causa d'una lesió. El seu últim equip va ser el Villarreal, on va donar un bon rendiment i ens va deixar un gol per a la història: el gol de kingfu en El Madrigal.
Foto del Villarreal en la temporada 1982-83. De dia que va perdre 7-0 en Castàlia davant el Castelló en les semifinals del primer trofeu provincial de futbol.
Agraïments.
A Santi Vila i Ximo Alcón per la informació facilitada sobre Canós i per la foto del Villarreal de la temporada 1982-83.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada