El dia que un Maradona va jugar en El Madrigal
El 4-12-1988, el Villarreal rebia en casa al Granada en partit de lliga de segona divisió B grup IV corresponent a la jornada 14.
Prèvia del partit.
El Villarreal era el 4t classificat. Portava 16 punts en 13 partits jugats. Havia guanyat 5 partits, empatat 6 i només perdut 2. En casa, el Villarreal, de 6 partits jugats, havia guanyat 3 i empatat 3, marcant 8 gols i encaixant 2.
Per la seua part, el Granada estava en el lloc 19 amb 8 punts. Havia guanyat 2 partits, empatat 4 i perdut 7. Fora de casa, el Granada no havia guanyat, havia empatat 2 vegades i perdut 4. Fora de casa li havien marcat 12 gols i havia marcat 5.
Anava a ser el primer partit oficial entre el Villarreal i el Granada. L'equip andalús estava acostumat a categories superiors, però una sèrie de males decisions en la seua gestió van fer que anara de mal en pitjor. Va començar la temporada amb Lalo d'entrenador, exjugador del Villarreal. Per mal resultats Lalo seria cessat i el va substituir Pachín. El Granada tenia problemes disciplinaris interns i el capità Lina havia sigut apartat de l'equip, però pareixia que tornaria a jugar en El Madrigal.
Els dos equips venien de guanyar la jornada anterior. El Villarreal havia guanyat a l'Albacete i el Granada en el seu camp a l'Almeria.
En Albacete no van poder jugar Higinio i Mario per sanció i pareixia que tornarien a l'equip titular.
Benito Floro va citar a tots els jugadors per al partit i pareixia que l'equip titular anava a ser: González, Carrillo, Higinio, Quique, Mario, Manolo, Eguileor, Quique, Urrecho, Adriano i Cazaurang.
El partit es va jugar en plena construcció de la nova tribuna. En la pretemporada, en els 6 primers partits de lliga i en el partit de Copa contra el Castelló, els socis de tribuna no s'havien pogut posar allí, i contra el Granada, encara que les obres no estaven acabades, anava a ser la primera vegada que la tribuna anava a ser ocupada per espectadors. A més, aquella setmana s'havia començat a instal·lar el primer marcador electrònic de la història de El Madrigal, que incloïa un cronòmetre. El nou marcador, que encara no anava a estar disponible per al partit contra el Granada, el va pagar la Caixa Rural.
Per entendre millor al Villarreal de la temporada 1988-89 es recomana llegir la part que parla de la primera etapa de Benito Floro en l'article enllaçat i també l'apartat del context de l'entrada sobre el partit del Villarreal contra l'Olímpic de Xàtiva de la temporada 1988-89.
Estava clar que el màxim al·licient que presentava el Granada per a un aficionat del Villarreal era veure jugar al germà de Diego Maradona.
Lalo Maradona.
Diego Maradona va tindre dos germans que van jugar al futbol: Hugo Maradona i Lalo Maradona.
Hugo Maradona va fitxar pel Nàpols quan estava allí el seu germà, però no va formar part de la primera plantilla. Va anar cedit a l'Ascoli i posteriorment jugaria en el Rayo Vallecano.
Per la seua part, Raul Maradona, més conengut com Lalo Maradona va arribar a ser internacional sub 18 amb Argentina (només va jugar un partit) i va disputar 3 partits oficials amb el Granada. Esquerrà, com el seu germà Diego, va tindre una carrera pot exitosa. El Granada el va fitxar del Boca Juniors. En l'equip andalús va estar 2 temporades i després va fitxar per l'Avispa Fukuoka de Japó on estaria poc de temps. A banda de en 2 equips argentins (Defensa y Justicia i Deportivo Laferrere) va jugar en equips de Canadà (Toronto Itàlia), Perú (Deportivo Municipal) i Veneçuela (Deportivo Itàlia).
En el traspàs de Lalo Maradona al Granada per part de Boca Juniors es va pactar que Diego Maradona jugaria gratis amb el Granada. Així, el 15-11-1987, els 3 germans Maradona van jugar junts amb la samarreta del Granada davant el Malmoe suec, que venia d'acabar la seua lliga i quedar en segona posició. L'equip suec va cobrar 4,8 milions de pessetes per jugar el partit, el desplaçament de Diego Maradona en avió privat li va costar al Granada 3,5 milions de pessetes i si s'omplia totalment el camp de Los Cármenes, anaven a recaptar 17 milions de pessetes. Al final, no es va omplir el camp, però segons la crònica del Marca la recaptació va ser segons algunes fonts d'uns 14 milions.
El fet de portar a Diego Maradona només pagant les despeses de desplaçament va ser un negoci per al Granada perquè aquella mateixa setmana, aprofitant que no hi havia competicó oficial, Maradona va jugar un amistós amb la samarreta del Al Ahli d'Aràbia Saudí i per això va cobrar uns 30 milions de pessetes.
Aquest partit entre el Granada i el Malmoe va ser el partit més important en que els 3 germans Maradona van jugar junts. En 1986 ja havien jugat junts un partit en Nàpols a benefici d'UNICEF.
El Granada li va guanyar 3-2 al Malmoe. Lalo Maradona va aprofitar una assistència del seu germà Diego per marcar el 1-1. Posteriorment, Diego Maradona posaria el 2-2 de falta directa. I Manolo marcaria el 3-2 després d'una gran jugada de Hugo Maradona. Un gran dia per als 3 germans que van participar en els 3 gols.
El partit dels tres germans Maradona en Granada va servir per a pagar el traspàs de Lalo des del Boca Juniors al Granada. Així, que si l'operació, per a l'equip andalús, no va ser exitosa des del punt de vista esportiu almenys no va perdre diners i des del punt de vista mediàtic va fer que el Granada tinguera un cert ressò.
Fitxa tècnica.
El Madrigal. 4-12-1988. 16.30 hores.
Villarreal: González, Carrillo, Higinio, Quique, Mario, Manolo, Eguileor, Quique, Urrecho, Adriano i Cazaurang.
Canvis: Nadal per Monfi en el minut 46 i Alberto per Urrecho en el minut 64.
Granada: Toni, Campera, Quique, Julio, Lina, Castillo, Chori, Choya, Merallo, Andrés i Gilberto.
Canvis: Escudero per Andrés en el minut 57 i Lalo Maradona per Choya en el minut 69.
Àrbitre: Salinas Romero, del col·legi murcià. Li va traure targetes grogues a Higinio i a Monfi pel Villarreal i a Choya, Castillo i Campera del Granada.
Gols:
1-0. Minut 8. Adriano.
2-0. Minut 52. Manolo.
2-1. Minut 54. Quique.
3-1. Minut 67. Nadal.
4-1. Minut 89. Adriano.
Incidències: es va guardar un minut de silenci per la mort en accident de tràfic de l'exdirectiu del Villarreal Vicente Rochera Castellón i també per la mort de Teresa Molés, mare del Castelló Molés i dona de Castelló Aparisi, els dos àrbitres de futbol. Va assistir al partit el pare i la germana de Ramón Gullón, exjugador del Villarreal qui va morir en un accident de tràfic en 1967 quan era jugador de l'equip groguet.
Desenvolupament del partit.
El Villarreal va ser superior a un Granada que per moments va estar més dins del partit del que reflexa el marcador final. El Villarreal va encarrilar ràpidament la seua victòria quan en el minut 8, Monfi va centrar una pilota al segon pal i quan pareixia que es perdia Cazaurang la va llançar cap a Adriano que va marcar. La primera part va de ser de gran domini del Villarreal, però no va ser capaç de marcar el segon gol. S'ha de destacar que Urrecho va jugar molts minuts coixejant per una entrada que va rebre i això faria que acabara sent substituït. En els últims minuts de la primera part també va partir una xicoteta lesió Monfi, i per això seria substituït per Nadal al principi de la segona part.
En la segona part, el Villarreal pareixia que va sentenciar el partit als 7 minuts, quan Manolo va aprofitar una errada defensiva del Granada per marcar un bonic gol. Era el seu primer gol amb la samarreta del Villarreal en partit oficial. Quan pareixia que la resta del partit anava a ser un tràmit, el Granada va escruçar les diferències amb un gol de Quique de falta directa i haguera pogut empatar pocs minuts després quan Quique, el defensa del Villarreal, va salvar una pilota baix dels pals quan els jugadors del Granada ja quasi cantaven gol. La incertesa sobre el resultat es va acabar en el minut 69, quan Nadal va rematar de cap una falta lateral des del costat esquerre llançada per Eguileor. Amb el 3-1 en el marcador va eixir Lalo Maradona, qui va fer molt poc. En l'últim minut arribaria el 4-1, quan Adriano de cap va aprofitar un centre de Manolo, una típica jugada d'aquest jugador que va guanyar la línia de fons i va posar un centre perfecte.
En definitiva, el Villarreal va guanyar el partit de manera merescuda, i l'afició del Villarreal, que va patir una vesprada gelada, se'n va anar contenta a casa.
Fitxa tècnica.
El Madrigal. 4-12-1988. 16.30 hores.
Villarreal: González, Carrillo, Higinio, Quique, Mario, Manolo, Eguileor, Quique, Urrecho, Adriano i Cazaurang.
Canvis: Nadal per Monfi en el minut 46 i Alberto per Urrecho en el minut 64.
Granada: Toni, Campera, Quique, Julio, Lina, Castillo, Chori, Choya, Merallo, Andrés i Gilberto.
Canvis: Escudero per Andrés en el minut 57 i Lalo Maradona per Choya en el minut 69.
Àrbitre: Salinas Romero, del col·legi murcià. Li va traure targetes grogues a Higinio i a Monfi pel Villarreal i a Choya, Castillo i Campera del Granada.
Gols:
1-0. Minut 8. Adriano.
2-0. Minut 52. Manolo.
2-1. Minut 54. Quique.
3-1. Minut 67. Nadal.
4-1. Minut 89. Adriano.
Incidències: es va guardar un minut de silenci per la mort en accident de tràfic de l'exdirectiu del Villarreal Vicente Rochera Castellón i també per la mort de Teresa Molés, mare del Castelló Molés i dona de Castelló Aparisi, els dos àrbitres de futbol. Va assistir al partit el pare i la germana de Ramón Gullón, exjugador del Villarreal qui va morir en un accident de tràfic en 1967 quan era jugador de l'equip groguet.
Desenvolupament del partit.
El Villarreal va ser superior a un Granada que per moments va estar més dins del partit del que reflexa el marcador final. El Villarreal va encarrilar ràpidament la seua victòria quan en el minut 8, Monfi va centrar una pilota al segon pal i quan pareixia que es perdia Cazaurang la va llançar cap a Adriano que va marcar. La primera part va de ser de gran domini del Villarreal, però no va ser capaç de marcar el segon gol. S'ha de destacar que Urrecho va jugar molts minuts coixejant per una entrada que va rebre i això faria que acabara sent substituït. En els últims minuts de la primera part també va partir una xicoteta lesió Monfi, i per això seria substituït per Nadal al principi de la segona part.
En la segona part, el Villarreal pareixia que va sentenciar el partit als 7 minuts, quan Manolo va aprofitar una errada defensiva del Granada per marcar un bonic gol. Era el seu primer gol amb la samarreta del Villarreal en partit oficial. Quan pareixia que la resta del partit anava a ser un tràmit, el Granada va escruçar les diferències amb un gol de Quique de falta directa i haguera pogut empatar pocs minuts després quan Quique, el defensa del Villarreal, va salvar una pilota baix dels pals quan els jugadors del Granada ja quasi cantaven gol. La incertesa sobre el resultat es va acabar en el minut 69, quan Nadal va rematar de cap una falta lateral des del costat esquerre llançada per Eguileor. Amb el 3-1 en el marcador va eixir Lalo Maradona, qui va fer molt poc. En l'últim minut arribaria el 4-1, quan Adriano de cap va aprofitar un centre de Manolo, una típica jugada d'aquest jugador que va guanyar la línia de fons i va posar un centre perfecte.
En definitiva, el Villarreal va guanyar el partit de manera merescuda, i l'afició del Villarreal, que va patir una vesprada gelada, se'n va anar contenta a casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada