Villarreal, Real Madrid i Deportivo amb Gullón sempre en la memòria

Ramón Fernández Gullón, nascut el dia 22-4-1944 en Madrid, era una jove promesa del Real Madrid, un canterà que en la temporada 1965-66 va ser traspassat al Deportivo de la Corunya, que estava en segona divisió. Gullón va jugar 11 partits, va marcar 4 gols i va contribuir a que el Deportivo jugara en primera divisió. La temporada següent, encara que va començar la temporada en el Deportivo, no va arribar a debutar i el Deportivo el va cedir al Rayo Vallecano, on en segona divisió, va jugar 9 partits i va marcar 2 gols. La temporada següent, la 1967-68, va tornar al Deportivo, però no jugava i Font de Mora, que volia evitar que el Villarreal tornara a primera regional, va anar a fitxar-lo.

Gullón va debutar el 22-10-1967 amb el Villarreal en un partit en Benicarló. Quan va arribar s'havien jugat 6 jornades i el Villarreal era penúltim, ja que només havia guanyat 1 partit, empatat 1 i perdut 4, portava 4 gols a favor i 10 en contra. El debut de Gullón va ser amb un gran gol des de fora de l'àrea, en el minut 89, que no va servir per evitar la derrota 2-1 en el camp del Benicarló.

La següent jornada, el Villarreal va rebre al Carcaixent, que era l'últim classificat. El Villarreal va guanyar 2-1 i el gol de la victòria el va marcar Gullón.

En el següent partit, en Ontinyent, va tornar a ser titular, però el Villarreal va perdre 3-0. Millor sort hi hauria en el 4t partit amb Gullón de titular, quan el Villarreal li va guanyar 3-0 al Paiporta i el jugador cedit contra el Deportivo va obrir el marcador. S'ha de destacar que en el partit contra el Paiporta van debutar Alapont i Linares amb el Villarreal.

Tornaria a ser titular Gullón en l'empat a 0 en El Fornás davant l'Acero. La següent jornada segurament jugaria Gullón el seu pitjor partit amb el Villarreal en l'empat 1-1 davant el Xàbia en El Madrigal.

El dia 2-12-1967, Gullón va ser l'heroi amb un camp de El Madrigal totalment ple per rebre a l'Onda. Gullón va rematar de cap una falta centrada per Sánchez, el que va suposar el 1-0 i el gol de la victòria en el partit de rivalitat.

També jugaria Gullón en la derrota 2-1 en camp del Burriana, quan no va poder marcar. El dia 16-12-1967 jugaria el seu últim partit amb el Villarreal davant el Sueca. El Villarreal va guanyar 1-0 i Gullón li va donar el passe de gol a Sastre.

En total, Gullón va jugar 9 partits amb el Villarreal, marcant 4 gols i donant una assistència. 

El 20-12-1967, Gullón estava en Madrid, per passar els Nadals amb la seua família i va quedar a berenar amb González i Morilla, que eren jugadors del Deportivo i amb les seues parelles. Quan van acabar i tornaven a casa, en les rodalies de la Casa de Campo, el cotxe conduït pel seu amic Antonio Segovia del Rey va derrapar, es va obrir una porta i Gullón va eixir disparat donant-se un for colp en el seu cap amb un arbre. El van portar a la residència La Paz, però no van poder salvar-lo i va morir. La seua mort es va confirmar el matí del 21-12-1967. Va ser molt sentida en Vila-real i en La Corunya.

La temporada següent, Ràdio Popular de Vila-real, va instaurar un premi amb el nom de Gullón, que premiava al jugador més regular del Villarreal. La primera edició la va guanyar Eusebio i la germana de Gullón, va ser l'encarregada de donar-li el premi al gran capità del Villarreal.

Encara que només va estar 2 mesos en el Villarreal es van establir vincles d'amistat entre jugados i directius del Villarreal i la família de Gullón. Així, per exemple, més de 20 anys després de la mort de Gullón, la família va vindre a veure un Villarreal-Granada.

Gullón sempre estarà en la memòria dels aficionats del Villarreal, Real Madrid i Deportivo.