La gran remuntada per salvar-se (Temporada 1992-93) (1a part)

En la jornada 29 de lliga del campionat de segona divisió de la temporada 1992-93, el Villarreal va perdre 3-1 en camp del Racing de Santander. Era la 5a derrota consecutiva en lliga del Villarreal i el deixava en una posició molt delicada. La classificació estava així:

Equip	J	G	E	P	GF	GC	Punts
13. Bilbao Ath.	29	7	11	11	24	24	25
14. Compostel·la	29	8	9	12	26	31	25
15. Eibar	29	8	8	13	27	35	24
16. UE Figueres	29	9	6	14	29	45	24
17. Sestao	29	7	9	13	25	41	23
18. Sabadell	29	7	7	15	22	38	21
19. Villarreal	29	7	7	15	28	46	21
20. Lugo	29	6	8	15	17	28	20

S'ha de destacar que la victòria en la temporada 1992-93 tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1 punt.

Villarreal- At. Marbella. Tocant fons.

Després de caure eliminat en 1/4 de final contra el València,el Villarreal afrontava una final per la salvació contra el At. Marbella. El partit, corresponent a la jornada 30 del campionat de lliga de segona divisió A, es jugava el dia 18-4-1993, diumenge de Sant Vicent.

El Villarreal arribava al partit en el lloc número 19, a 3 punts del Figueres que en aquell moment tancava la zona de salvació. La ratxa del Villarreal en lliga era molt dolenta i dels 7 partits anteriors només havia empatat un i havia perdut 6. Per la seua part, el Marbella ocupava el lloc 6 de la classificació a només 1 punt de la zona de promoció a primera divisió.

La importància del partit era tal que abans de jugar contra el València el partit de 1/4 de final de copa Maestre va dir que aquella guerra no era la seua, que el que importava era el partit del Marbella. Nadal també va dir que el que importava era el diumenge, molt més que el partit de Copa i que el que importava era el partit contra el At. Marbella.

Després de caure en Copa, Reyes va dir que finalment s'havia acabat la Copa i va atribuir al desgast en aquesta competició el malament que ho estaven fent en lliga.En el mateix sentit es va manifestar Algar, que va indicar que la seua ment estava posada en la salvació i no en el partit de Copa.

El Villarreal, fins aquell moment, tenia una estadística en casa de 6 partits guanyats, 3 empatats i 5 perduts. Venia d'una mala ratxa en casa, ja que dels últims 3 partits de lliga jugats en El Madrigal havia empatat 1 partit i havia perdut 2 partits de manera consecutiva en casa.

El At. Marbella era un equip que havia pujat en la temporada 1991-92, igual que el Villarreal, però els objectius dels dos equips es sabia que eren molt diferents des del principi. Jesús Gil, famós president de l'Atleti de Madrid, era l'alcalde de Marbella i va impulsar un potent equip de futbol, amb la idea de pujar-lo a primera divisió. El Marbella estava fent molt bona temporada, però el club no estava al dia en el pagament al jugadors, encara que això no s'estava notant en la vessant esportiva. De fet, el At. Marbella si només es comptabilitzaven els punts aconseguits en la segona volta, era el millor equip de la categoria.

Fora del seu camp, l'equip de Marbella havia jugat 15 partits. Havia guanyat 3, empatat 4 i havia perdut 7 partits.

Anava a ser la tercera vegada que el At. Marbella visitara El Madrigal. En els dos precedents anteriors, el Villarreal havia guanyat per 3-0 en la temporada 1987-88 i 1-0 en la temporada 1988-89. Els dos partits corresponents a la segona divisió B.

Per al partit, el Villarreal tenia les baixes d'Adriano, Planelles i Ibeas per lesió. Entraven a disposició de l'entrenador Julio Pérez i Madueño, que havien patit una grip aquella setmana. Qui començava a estar molt qüestionat era Navarro. Durant la setmana es va especular que podria ser suplent.

Normalment el Villarreal es reunia en un hotel de Benicàssim per dinar els dies de partit en El Madrigal, però contra el At. Marbella es va decidir que els jugadors es veurien directament en el camp a les 15 hores, dos hores abans del partit.

El Villarreal va programar el decisiu partit de lliga a les 17 hores, sense tindre en compte que era Sant Vicent, un dia tradicional de paella en el mas amb els amics  Això va fer que un partit decisiu l'afluència de públic fóra un poc menor a l'habitual. Només 2000 persones van acudir al partit en lloc de les 3000 habituals.

Fitxa partit.

El Madrigal, 18-4-1993. 17 hores. 2000 espectadors.

Villarreal: Navarro, Algar, Maestre, Estanis, Alfredo, Pascual, Edu, Nadal, Mateu, Makanaky i Reyes.

Canvis:  Víctor per Nadal en el minut 45 i Alcañiz per Makanaki en el minut 78.

Marbella: Leal, Lozano, Armando, Loren, Olías, Jaime, Comas, Txirri, Juric, Villa i Pacheta.

Canvi: Chaparro per Juric en el minut 85.

Àrbitre: Martínez de la Fuente.  Va mostrar targetes grogues a Maestre, Alfredo, Pascual i Reyes del Villarreal i a Comas del At. Marbella.

Gols.

0-1. Minut 76. Olías.

0-2. Minut 84. Pacheta.

Desenvolupament del partit.

El Marbella va demostrar en tot moment perquè era un equip de la part alta de la classificació i va dominar territorialment al Villarreal, que va tindre la millor oportunitat de la primera part en les botes d'Edu. En aquesta primera part el Villarreal va fluir un bon futbol per moments i va destacar l'actuació d'Algar per la banda dreta.

En la segona part, encara que el domini del Marbella va ser cada vegada major el Villarreal va seguir tenint aproximacions a l'àrea del Marbella, però el porter Leal va tindre una destacada intervenció i ho va aturar tot. Va hi haure dos oportunitats molt bones per al Villarreal en tirs de Mateu i Edu, amb dos bones aturades del porter de l'equip andalús. No va estar tan bé Navarro, que haguera pogut fer més en el segon gol del Marbella. Després de rebre el primer gol, el Villarreal no va tindre cap capacitat de reacció i va demostrar la seua condició de cuer de la classificació que va assolir en aquesta jornada 30.

Dir que pocs dies després del partit contra el Marbella, els jugadors d'aquest equip andalús protagonitzarien un tancament per protestar per la seua situació, ja que la directiva no els havia pagat les últimes dos mensualitats i part de la seua fitxa.

  

Carlos Simón, que va ser criticat des de la grada per primera vegada des de la seua arribada a Vila-real, va declarar que estava molt decebut. Lamentava les oportunitats perdudes amb el 0-0 i també va dir que amb el primer gol del At. Marbella se n'havien anat abaix anímicament.

Rendir-se o seguir lluitant?

Després de 30 jornades, el Villarreal estava l'últim classificat, a 4 punts del Figueres, que era l'equip que tancava la zona de salvació. En la jornada 31, que es jugava 15 dies després del partit contra el Marbella, el Villarreal s'havia de desplaçar a Figueres en el que podria ser considerat l'última oportunitat per buscar la salvació. Dir que en la temporada 1992-93, la victòria tenia un valor de 2 punts i l'empat de 1, així que 4 punts era una distància considerable.

La bona notícia per al Villarreal era que havia de jugar contra molts dels equips que estaven implicats en la zona de descens i de guanyar aquests partits es podria eixir de baix, però no hi havia marge d'error. El Villarreal tenia que jugar contra rivals directes com Figueres, Sabadell, Compostel·la, Sestao i Lugo. També havia de jugar contra equips que estaven en una zona més tranquil·la (Castelló, i Badajoz) i tenia un partit molt complicat la penúltima jornada contra un equip que lluitava per pujar (Mallorca).

En 1993 es podia fitxar en qualsevol moment de la temporada, així que el Villarreal lluny de rendir-se va intentar reforçar-se. El dia 20 d'Abril es van reunir Pascual Font de Mora, Carlos Simón i José Manuel Lacalle, qui era el secretari tècnic i segon entrenador. Es va parlar de les posicions a reforçar. En principi pareixia que la defensa i la porteria eren posicions que eren les majors candidates a ser reforçades. Navarro, titular en les 30 jornades de lliga disputades, va quedar molt marcat per les seues errades en els últims partits i va perdre la confiança de l'entrenador. Per la seua banda, la defensa estava fent moltes errades.

Mediterráneo va informar que algun jugador de la cantera del València podria arribar a Vila-real. Sonava amb força el porter Molina i també Bartual, però una bona part de la directiva del Villarreal pensava que eren massa inexperts per al que hi havia en joc.

Segons informació de Ximo Alcón en el diari Marca, Carlos Simón va demanar un porter i un davanter.  Com a davanter sonava Antoñito del Levante i pareix que la directiva del Villarreal va mantindre contacte amb 4 porters: Sanromán del Jerez, Maté del Celta, Marcos de l'Albacete i Trujillo del Maspalomas. 

Finalment no arribaria cap davanter ni porter, però si dos defenses que jugaven en segona B i que serien claus en la reacció de l'equip: Cuxart del Manlleu i Javi del Yeclano. 

Cuxart va debutar, igual que el seu germà, amb el València en primera divisió. Ho va fer com migcampista defensiu i en les temporades 1984-85 i 1985-86 va jugar 21 partits amb el València en primera divisió, en 15 d'aquests va ser titular i va marcar un gol. Tindria una altra oportunitat en primera divisió amb el Sabadell, però allí no jugaria i es acabaria jugant en equips de segona B, com el Levante, l'Alzira o el Manlleu des d'on arribaria al Villarreal on Simón pensava en ell com a defensa lliure.

Javi per la seua part arribava des del Yeclano de segona B, on era titular indiscutible en el centre de la defensa. Tenia experiència en segona divisió A, ja que la temporada 1991-92, l'anterior a la seua arribada al Villarreal, havia jugat 35 partits amb el Mérida, equip amb el que va pujar des de segona B. També havia jugat en el Fraga i en el Gandia en la categoria de bronze del futbol espanyol.

La solució del Villarreal passava per reforçar la defensa. Els dos reforços van arribar el 29-4-1993, només 3 dies abans del decisiu partit contra el Figueres.

Per una altra banda, van ser sorprenents les declaracions del preparador físic Santi Cantavella que va dir que en la plantilla del Villarreal hi havia dos grups i que la unió dins de la plantilla no era total. També va assenyalar que hi havia molta desmoralització dins del grup de jugadors i que la tasca del psicòleg,el doctor Arroyo, era descongestionar mentalment a la plantilla que estava molt angoixada.

Figueres-Villarreal. L'inici de la remuntada.

"Si no guanyem al Figueres estem comdemnats al descens de categoria." Les paraules de Carlos Simón hagueren pogut ser més altes, però no més clares. Perdre en Figueres era un drama. Seria situar-se a 6 punts d'aquest equip amb el golaverage perdut, ja que l'equip de l'Ampurdà havia guanyat 0-1 en Vila-real en la primera volta el dia que va debutar Makanaki. Serien més de 3 partits d'avantatge quan quedarien 7 per jugar. Un empat tampoc solucionava gran cosa, així que hi havia que buscar la victòria.

El Villarreal no podia comptar amb Alfredo, sancionat per targetes, ni amb Planelles que patia una distensió en el lligament lateral extern del genoll. A més, Carlos Simón va deixar fora de la convocatòria a Nadal, Estanis i Víctor. Els que si van ser convocats, encara que portaven molt poc de temps amb la resta de companys van ser Javi i Cuxart. El Villarreal va viatjar en autobús el mateix dia del partit.

Hi havia moltes incògnites al voltant de l'alineació que presentaria Carlos Simón. Semblava que Cuxart anava a debutar, però hi havia altres incògnites. Seguiria Navarro en la porteria o debutaria Luis Pascual?

Per la seua part, Pichi Alonso, entrenador del Figueres, va dir que els reforços del Villarreal significaven que el Villarreal no havia tirat la tovallola i que el partit no anava a ser gens fàcil. Va qualificar al Villarreal com un equip no excessivament defensiu, amb bons jugadors i que no jugava a tancar-se tant com altres equips com el Compostel·la, el Sestao o l'Eibar.

S'enfrontaven els dos equips més golejats de la categoria. El Figueres havia rebut 46 gols abans de jugar contra el Villarreal, qui havia rebut 48 gols. Respecte al rendiment del Figueres en casa dir que havia 15 partits, dels quals havia guanyat 7, havia empatat 4 i havia perdut 4 partits. Per la seua banda, el Villarreal fora de casa havia jugat 15 partits, amb una victòria, 4 empats i 10 derrotes. L'única victòria del Villarreal s'havia produït en la jornada 17 quan va guanyar 1-3 en camp del Sestao.

Des del punt de vista històric, només una vegada havia jugat el Villarreal en Figueres. Va ser en partit corresponent a la tercera divisió en la temporada 1978-79 i el Villarreal havia perdut 3-1.

Fitxa partit.

Figueres 0-Villarreal 1

Estadi Municipal. 2-5-1993. 1700 espectadors.

Figueres: Campos, Russet, Fuertes, Gratacós, Valentín, Pino, Lluis, Durán, Stojadinovic, Markovic i Ángel.

Canvis: Márquez per Markovic en el minut 55 i Kopunovic per Ángel en el minut 70

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Guijarro, Javi, Maestre, Cuxart, Reyes, Makanaki, Mateu, Alcañiz, Pascual. 

Canvis: Edu per Mateu en el minut 55. 

Àrbitre: Pardo del Prado. Va expulsar per targeta roja a Russet del Figueres en el minut 88. A més, li va traure targetes grogues a Valentín del Figueres i a Guijarro, Julio Pérez, Makanaki, Javi i Cuxart.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal va eixir molt defensiu amb la inclusió en l'equip de le dos noves incorporacions. En la primera part, un Villarreal molt ordenat no li va concedir massa oportunitats al Figueres, que només va arribar dos vegades amb un cert perill en jugades que acabarien amb tirs desviats de Markovic i Luis. Luis Pascual, que s'estrenava en lliga amb el Villarreal no va haver d'intervindre. El problema és que el Villarreal no atacava.

Només començar la segona part, en el minut 2, va arribar la millor oportunitat del Figueres. Luis va xutar per damunt del travesser des de dins de l'àrea en una ocasió molt clara de  gol. El Villarreal va començar a obrir línies i va tindre cada vegada més control sobre el partit. El primer quart d'hora de la segona part va ser molt bo, encara que no va tindre oportunitats del gol. També va ser molt bo l'últim quart d'hora del partit. En el minut 80, Alcañiz va tirar a porta, però Campos va fer una bona aturada. Dos minuts després, Edu va rebre dins de l'àrea i de vaselina va marcar el gol de la victòria. Amb el Figueres intentant empatar, el Villarreal va tindre bones opcions per marcar el segon gol, però el marcador no es va moure. El Villarreal aconseguia una important victòria i igualava el gol average amb el Figueres.

Carlos Simón va declarar després del partit que va veure un Figueres que es conformava amb l'empat. Va qualificar la victòria d'or perquè el Villarreal es situava a només dos punts de la salvació.

Per la seua part Pichi Alonso, entrenador del Figueres, va reconéixer que el Villarreal va estar molt ben plantat en el camp i va ser superior al seu equip.

La gran novetat d'aquest partit va ser el debut de Luis Pascual en la porteria del Villarreal. Va ser la primera suplència de Navarro en tota la temporada 1992-93 i des de que va que començar a jugar en la 1991-92, en un partit en Getafe en que es va lesionar Verdés. Navarro portava 78 partits com a titular, entre lliga i copa. Els únics minuts que no havia jugat en la temporada 1992-93 va ser perquè en el partit Real Madrid B-Villarreal de la primera volta el van expulsar en el minut 79, però en aquella oportunitat va eixir des de la banqueta Verdés. Aquell dia Luis Pascual no estava convocat. va començar la temporada com a tercer porter i acabaria de titular i sent un dels herois de la salvació.

La victòria en Figueres suposava que el Villarreal guanyava després de 71 dies. L'última victòria havia sigut el dia 21-2-1993. Aquell dia el Villarreal va derrotar per 4-1 al Barcelona B. En lliga havia jugat 7 partits, empatant 1 contra el Real Madrid B i perdent 6 partits de manera consecutiva. A més, va perdre els dos partits de Copa de l'eliminatòria contra el València. Portava 8 partits oficial perduts de manera consecutiva, 6 d'ells amb Carlos Simón com entrenador (4 de lliga i 2 de Copa).

Després de la jornada 31, el Villarreal es situava en el lloc 19 a només 2 punts de la zona de salvació, on el Figueres era l'últim equip que aconseguia la permanència. I el següent partit era contra el Sabadell que ocupava en la posició 18 empatat a punts amb el Villarreal.

Villarreal-Sabadell. Un partit èpic.

Era un partit clau en la temporada per als dos equips. En la primera volta, el Villarreal va perdre 2-0 en Sabadell, així que una derrota del Villarreal suposaria estar 2 punts darrere i amb el golaverage amb el Sabadell. Això quan quedarien només 6 partits de lliga seria un important desavantatge amb un rival per la permanència.

Donat el bon funcionament del Villarreal en Figueres s'especulava que Simón anava a repetir equip. Només existia el dubte de si tornaria Alfredo al centre de la defensa en lloc de Guijarro i si Edu entraria com a titular. Pareixia clar que Javi i Cuxart anaven a fer el seu debut com a titulars en casa i que Luis Pascual seguiria en la porteria.

El Sabadell estrenava a Francesc Soldevilla com a president i venia amb la moral alta, ja que la jornada anterior li havia guanyat 4-0 al Barcelona B. Fora de casa, el Sabadell era el pitjor equip de la categoria, ja que havia jugat 15 partits, guanyant 1, empatant 3 i perdent 11.

Només una vegada havia jugat el Sabadell en El Madrigal. Va ser en tercera divisió, en la temporada 1975-76 i el Sabadell havia guanyat 0-1.

Fitxa del partit.

Villarreal 2-Sabadell 0

El Madrigal. 9-5-1993. 3500 espectadors.

Villarreal: Luis Pascual, Algar, Guijarro, Javi, Maestre, Cuxart, Pascual, Makanaki, Adriano, Mateu, Alcañiz.

Canvis: Reyes per Maestre en el minut 39, Edu per Adriano en el minut 79.

Sabadell: N'kono, Arturo, M. Garcia, Sánchez, Néstor, Andrés, Moragues, Tarsi, Borge, Ricardo i Barberà.

Canvis: Ramón per Moragues en el minut 61, Masnou per Sánchez en el minut 75.

Àrbitre: Carmona Méndez. Li va traure targetes grogues a Maestre del Villarreal i a Tarsi del Sabadell. Va expulsar per roja directa a Javi del Villarreal. També va expulsar a Carlos Simón, entrenador del Villarreal.

Gols.

1-0. Minut 55. Alcañiz.
2-0. Minut 90-3. Reyes.

Desenvolupament del partit.

El partit va començar amb un clar domini del Villarreal. Va estar especialment incisiu Adriano, que tornava a l'equip després de la seua lesió i va ser rebut com un heroi per l'afició. Però tot va canviar en el minut 23. Un mal saque de porteria de Luis Pascual va acabar en la pilota en poder d'un davanter del Sabadell que va encarar porta i Javi li va fer falta quan encarava porta. Per aquesta acció, el defensa que procedia del Yeclano i feia el seu debut en El Madrigal, va ser expulsat. A partir d'aquest moment el partit va canviar. El Sabadell es va fer amb el domini del partit i va començar a crear una ocasió de gol darrere d'una altra.

La segona part va seguir igual, amb domini total del Sabadell, però en el minut 55 el Villarreal, en un dels pocs contracops que va fer va marcar. Makanaki va filtrar un passe entre la defensa del Sabadell que Alcañiz va aprofitar per marcar. La victòria era or i el Villarreal ho va defensar amb tot. El partit es vivia com un drama en la grada i tota la tensió acumulada es va transformar en alegria quan Reyes escorat a l'esquerra en el centre del camp, va llançar a porta i va marcar. Un gol memorable, que a més, feia que el Villarreal igualara el gol average amb el Sabadell.

El partit contra el Sabadell no passava a la història per la seua estètica, però si per la seua èpica, amb un Villarreal fent-se fort en defensa, amb un Sabadell desaprofitant moltes oportunitats, amb molt de patiment en la grada i un final apoteòsic amb el gol de Reyes des del centre del camp.

Simón va dir després del partit que el Villarreal havia guanyat per mèrits propis. Va dir que li pareixia justa l'expulsió de Javi, perquè l'àrbitre va aplicar correctament el criteri d'expulsar a l'últim defensa si feia una falta quan un adversari se'n anava cara a porta, encara que ell no estava d'acord en aquesta regla. Va destacar a Cuxart i va indicar que l'objectiu estava més a prop, però que encara quedava molta lliga.

En el diari Meditarráneo li van preguntar a Reyes si havia tirat a porta en el segon gol o era un rebuig. Ell va dir que havia tirat a porta i que mai havia marcat un gol igual.

Després de la jornada 31, el Villarreal es situava en el lloc 17 a només 2 punts del Figueres. A més, era la primera vegada en tota la temporada que el Villarreal guanyava 2 partits consecutius. A més, el Villarreal, que seguia sent l'equip més golejat de la categoria conjuntament ara amb el Barcelona B deixava la seua porteria a zero dos setmanes seguides, fet aquest que tampoc s'havia produït en tota la competició.