La gran remuntada per salvar-se (Temporada 1992-93) (2a part)

Castelló-Villarreal. Una victòria sota sospita.


Castelló i Villarreal anaven a disputar el seu partit número 14 en lliga, amb 4 victòries del Villarreal, 5 empats i 4 victòries del Castelló. En la primera volta els dos equip havien empatat 1-1 en El Madrigal i en Castàlia no es jugava aquest partit en lliga des del dia 26-3-1972 quan el Villarreal va guanyar 0-2 en Castàlia.

El partit arribava de manera molt diferent per als dos equips. Per al Castelló les 6 jornades que quedaven de lliga eren simples tràmits perquè  ja no tenia opcions ni de pujar ni de baixar. El Villarreal arribava molt necessitat de punts. Després de les dos victòries davant Figueres i Sabadell necessitava seguir guanyant per eixir de la zona de descens.

L'aspiració del Castelló a principis de temporada era la de pujar a primera divisió, però a falta de 6 jornades estava en la 7a posició a 6 punts de la promoció. Una diferència de 3 partits és molt en equips que guanyen quasi totes les setmanes, així que el somni del Castelló de pujar a primera no anava a ser possible aquella temporada. Dels últims 6 partits el Castelló havia guanyat 3 i havia perdut 3. A més, el Castelló havia jugat 16 partits de lliga en casa i havia guanyat 10, empatat 3 i perdut 3.

Per la seua part, el Villarreal després de la victòria en Figueres havia guanyat 2 partits fora de casa, havia empatat 4 i havia perdut 10. La millor arma del Villarreal per aquest derbi era que la necessita és la millor virtut. A més, per primera vegada en la temporada havia encadenat dos victòries seguides.

Durant tota la setmana va hi haure molts comentaris en el sentit de que el Castelló anava a fer molt poc per guanyar el partit i que li facilitaria la feia al Villarreal. Aquella setmana, el diari Mediterráneo va publicar una enquesta entre aficionats del dos equips i hi havia opinions per a tots els gustos, però alguns aficionats del Castelló veien bé que el seu equip no posara tota la intensitat requerida en un partit de futbol i deixarà que el Villarreal s'emportara la victòria.

Els professionals van deixar clar en tot moment que el partit s'havia de disputar sense que ningú facilitara res a ningú. Javi Valls, defensa del Castelló qui posteriorment seria secretari tècnic del Villarreal, va declarar que mai acceptarien diners per perdre i Ciriaco Cano va dir que només veia bé les primes a tercers (aquelles que un tercer equip que no disputa un partit li paga a un dels equips que juga un partit per a que el guanye. Per la seua banda, Carlos Simón tenia clar que els jugadors del Castelló eren professional i anaven a eixir amb tot a per la victòria.

Els jugadors del Castelló si tenien en joc una bona quantitat econòmica, ja que en funció de si l'equip feia més o menys de 40 punts al final de temporada anaven a cobrar primes o no. El Castelló portava 32 punts en la jornada 32.

En la roda de premsa abans del partit Ciriaco Cano va dir que la millor manera d'ajudar-li al Villarreal era guanyar-li a equips que anaven a jugar pel descens amb el Villarreal, com l'Eibar. També va dir que era conscient de que si el Castelló empatava o perdia el partit anaven a dir que s'havia deixat.

Carlos Simón va dir que Algar no anava a jugar per motius tàctics i no tenia clar si anava a posar a Alfredo, qui havia estat entrenant per jugar de lateral esquerra. Va qualificar el partit de tan important com el de Figueres o el partit contra el Sabadell.

S'ha de dir que Carlos Simón solia alinear a Algar, lateral de caràcter més ofensiu en casa i a Julio Pérez, qui era més defensiu, fora de casa. A banda de deixar fora de la convocatòria a Algar, tampoc van entrar Ibeas i Madueño.


Fitxa tècnica. 

Castelló 0-Villarreal 1.

Castàlia. 15-5-1993. Menys de mitja entrada.

Castelló: Fernando, Herrero, Zuñiga, Arias, Javi, Mauricio, Punisic, Juan Carlos, Raúl, Madlen i Raudnoi Anversa.

Canvis: Óscar Adelantado per Zuñiga en el minut 45 i Robi per Mauricio en el minut 49.

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Maestre, Alfredo, Javi, Cuxart, Adriano, Reyes, Makanaki, Pascual i Alcañiz.

Canvis: Edu per Adriano en el minut 72 i Guijarro per Alfredo en el minut 63. 

Àrbitre: Navarrete Reyes. Li va traure targetes grogues a Arias i Javi del Castelló i a Maestre i Pascual del Villarreal.

Gol.

Minut 20. Alcañiz.




Desenvolupament del partit. 

El Castelló va començar amb força el partit i va tindre dos bones oportunitats de gol, però el Villarreal poc a poc va començar a atacar i en el minut 20 va llançar tres cornes de manera consecutiva. Makanaki va llançar el tercer corner i va rematar Alcañiz per marcar el 0-1. Només 3 minuts després, Adriano haguera pogut marcar el segon gol del Villarreal. El Castelló ho va intentar fins al descans sense massa perill.

En la segona part el domini territorial va ser del Castelló va ser molt infructuós. Quasi no va tindre oportunitats de gol i el Villarreal només es va dedicar a defendre. El públic del Castelló estava indignada pel partit que estava veient i va començar a cantar: Tongo, tongo! i Que se besen, que se besen!

El partit acabava amb la tercera victòria consecutiva del Villarreal, fet que mai havia aconseguit en la segona divisió A. En les temporades 1970-71 i 1971-72 mai havia aconseguit aquesta seqüència victoriosa de partits.

Carlos Simón va declarar que el partit no havia tingut qualitat, però que els dos equips havien buscat la victòria. Va destacar el treball defensiu del seu equip.

Ciriaco Cano va dir que el partit havia sigut roin i que havia guanyat el que havia sigut menys dolent dels dos. També va dir que el Villarreal havia jugat amb major disciplina tàctica.

S'ha de destacar que el titular del Mediterráneo del dia següent al partit va ser: Vertader o Fals? Un titular que qüestiona molt el rendiment de molts jugadors del Castelló en el camp. En la crònica del partit parla d'apatia per part de molts jugadors del Castelló.

En altres cròniques consultades dir que el diari Marca no deixa caure un possible arranjament per a que el Villarreal guanyara el partit. Per la seua banda, el titular de El Mundo Deportivo és també significatiu: El Castelló li fa un favor al Villarreal, però en la seua crònica només parla de la indignació dels aficionats que va cantar el Que se besen, que se besen i no s'observa cap indici més d'arranjament.

El jugadors del Castelló van deixar clar que ells havien eixit a guanyar el partit. En aquest sentit es van manifestar Javi Valls i Fernando.

La directiva del Castelló va obrir una investigació per analitzar el comportament dels jugadors del seu equip en el camp. Carlos Pastor, conseller del Castelló, es va mostrar molt dur quan va dir que si ell fóra jugador del Castelló li donaria vergonya eixir al carrer.

Al final, aquesta investigació va quedar en res. Dir que el final de temporada del Castelló va ser molt roin. Dels últims 7 partits del lliga va perdre 6 i només li va guanyar a l'Eibar.

Després de disputar-se la jornada 33, el Villarreal eixia del descens, encara que seguia en una situació crítica. Estava empatat a punts amb el Figueres i només tenia un gol d'avantatge en la diferència general de gols (el gol average estava empatat). 

Alcañiz.

En Castàlia, Pedro Alcañiz, li va marcar al seu ex equip. Després d'aquest gol el jugador portava 12 gols i era un dels màxims golejadors de la categoria. Quan un equip lluita per mantindre la categoria és fonamental tindre un golejador i en la temporada 1992-93 Alcañiz va assumir a la perfecció aquesta funció. ja va ser una de les claus en l'ascens de 2a divisió B a 2a divisió A i estava tornant a demostrar que era un molt bon davanter. Amb Carlos Simón havia de sacrificar-se molt per l'equip, ja que aquest entrenador només jugava amb un punta i Alcañiz jugava molt en el centre del camp en la part esquerra quan l'equip defensava i feia un bon treball.

Villarreal-Badajoz. Derrota en el dia que Adriano va jugar de porter.


El següent partit del Villarreal era contra el Badajoz, que estava situat en la meitat de la taula, encara que només tenia tres punts més que el Villarreal. Era un equip amb molt bona capacitat per guanyar partits fora de casa, ja que de 16 partits disputats havia guanyat 7, empatat 2 i havia perdut 7. En els últims 11 partits de lliga cap partit del Badajoz, amb victòria, derrota o empat, s'havia decidit per més d'un gol de diferència, així que s'esperava un partit molt igualat.

El Villarreal buscava el suport del públic i baixava el preu de les entrades. Així els preus quedaven així: 1000 pessetes (6 euros) per a juvenils i dones, 2000 pessetes (12 euros) per una entrada en general per a homes adults i 3000 pessetes (18 euros) per una entrada en tribuna. El partit es disputava l'últim dia de les festes de Sant Pasqual i s'esperava que amb aquesta baixada de preus hi haguera una molt bona entrada.

Davant del partit contra el Badajoz, el Villarreal tenia dos baixes molt importants, les de Maestre i Pascual, els dos amb acumulació de targetes. Eren baixes molt complicades de cobrir perquè eren dos jugadors fonamentals.

Carlos Simón va dir que li preocupava la baixa de Pascual perquè en tota la plantilla no tenia cap jugador de les seues característiques i això li anava a fer modificar la tàctica. Del Badajoz va destacar el seu contracop i va declarar que hi hauria que estar atents per a que no ho pogueren fer.

La del diumenge 23-5-1993 va ser la primera visita del Badajoz a El Madrigal. En el partit de la primera volta, el Villarreal havia empatat 0-0 en la ciutat extremenya.

Fitxa tècnica. 

Villarreal 0-Badajoz 1.

El Madrigal. 23-5-1993.


Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Madueño, Alfredo, Javi, Cuxart, Edu, Reyes, Makanaki, Planelles i Alcañiz.

Canvis: Adriano per Madueño en el minut 46 i Mateu per Julio Pérez en el minut 63.

Badajoz: Pablo, Valverde, Cidoncha,  Fael, Rodri, Perepadenko, Ángelo, Ricar, Serrano, Altimira i Emilio.

Canvis: Mínguez per Perepadenko en el minut 77 i Expósito per Serrano en el minut 88.

Àrbitre: Burrueco Moreno. Li va traure targetes grogues a Planelles, Edu i Alcañiz del Villarreal  i a Ricar, Serrano, Valverde i Expósito del Badajoz. Va expulsar a Luis Pascual del Villarreal i a Altimira del Badajoz.

Gol. Minut 7. Serrano.



Desenvolupament del partit.

Només començar el partit, Edu va tindre una bona oportunitat de gol, però la va desaprofitar. Qui si va marcar en la seua primera arribada va ser el Badajoz mitjançant Serrano. Era el minut 7. Després Reyes va estar a punt d'empatar al llançar una falta directa. El Villarreal dominava, però els contracops del Badajoz eren molt perillosos.

En la segona part l'eixida d'Adriano li va donar un major to ofensiu al Villarreal. El Badajoz aturava molt el joc per evitar que el ritme fora viu. En el minut 69 un contracop del Badajoz va acabar en una falta de Luis Pascual, qui va ser expulsat. Com el Villarreal ja havia efectuat els dos canvis, Adriano es va situar de porter. Va tindre una bona actuació i cada intervenció seua va ser molt celebrada per la grada. El Villarreal amb 10 ja quasi no va tindre possibilitats d'empatar.

Així va jugar el Villarreal amb Adriano de porter.
Carlos Simón va dir que el Badajoz havia fet el que ells volien fer. I es va lamentar per l'oportunitat perduda per Edu als 2 minuts de partit. També va indicar que les possibilitats per salvar-se estaven intactes, que hi havia molts equips en molt pocs partits i que hi havia que anar a Compostel·la a per la victòria.

Sobre el partit també és interessant destacar que Madueño es va lesionar i per això va ser substituït per Adriano. Es patia per si seria baixa per als partits decisius que venien.

El gran protagonista del partit va ser Adriano, un dels grans golejadors de la història del Villarreal, que no va poder marcar cap gol en segona divisió A perquè va arribar a la temporada 1992-93 molt tocat per les lesions. En el partit del Badajoz va mostra la seua implicació amb el Villarreal jugant de porter en una situació complicada i fent-ho molt bé.

Amb la derrota el Villarreal es situava en el lloc 17 i tornava a estar en descens, però només a 1 punt del Figueres. Puntuar en Compostel·la anava a ser molt important per salvar-se.


Compostel·la-Villarreal. Un punt d'or.

En l'entrenament del dimecres previ al partit en terres gallegues es va produir un incident poc desitjable per a un equip que ha d'estar concentrat en salvar-se. Els jugadors van entrenar amb poca intensitat en senyal de protesta contra els tipus d'entrenament que els preparava el preparador físic Santi Cantavella. Carlos Simón li va llevar ferro a l'assumpte i va dir que faria una mediació entre les parts implicades. L'assumpte al final no va tindre cap importància.

Per al partit contra el Compostel·la, el Villarreal perdia a Edu per sanció, però recuperava a Maestre i Pascual. Pel que s'havia vist en el partit d'entrenament previ al partit la idea de Simón era la de posar a Ibeas de titular. Pareix que en el moment clau de la temporada anava a optar per la seua experiència per a fer l'equip encara més fort defensivament. El Villarreal, que en les últimes 4 jornades només havia encaixat un gol, encara era el tercer equip més golejat de la categoria amb 49 gols encaixats. Ath. Bilbao B i Figueres portaven 50. Qui es va quedar fora de la convocatòria per decisió tècnica per aquest partit va ser Alfredo i també Algar.

El Compostel·la estava 5 punts davant del Villarreal i amb un punt estava virtualment salvat ja que el Villarreal era el millor classificat dels equips del descens. Estava en un bon moment, ja que dels últims 5 partits disputats havia empatat 3 i havia guanyat 2. Venia de dos victòries consecutives contra el Palamós i el Barcelona B, partits en els que havia encaixat cap gol.

El Villarreal només havia jugat una vegada en Compostel·la. Havia sigut en la mateixa temporada 1992-93 en partit de Copa. El partit es va jugar el dia 21-1-1993 i el Villarreal va guanyar 0-1 amb gol d'Algar. Com en El Madrigal en el partit d'anada van quedar 0-0 el Villarreal es va classificar. En el partit de lliga disputat en El Madrigal, el Compostel·la havia guanyat per 0-2.




Fitxa tècnica. 

Compostel·la 1- Villarreal 1.

Santa Isabel. 30-5-1993. 2500 espectadors.

Compostel·la: Docobo, Modesto, Nacho, Cea, Bellido, Tocornal, Ochoa, Carlos Alberto, Lucas, Ohen i Cortés.

Canvis: Maoure per Ohen en el minut 46 i Toni per Ochoa en el minut 78.

Villarreal:  Luis Pascual, Julio Pérez, Maestre,  Javi, Cuxart, Ibeas, Adriano, Reyes, Makanaki, Pascual i Alcañiz.

Canvis: Mateu per Adriano en el minut 46 i Guijarro per Alcañiz en el minut 89.

Àrbitre: Yuste González. Li va traure targetes grogues a Julio Pérez, Alcañiz i Pascual del Villarreal.

Gols.

1-0. Minut 29. Cortés.
1-1. Minut 50. Maestre.



Desenvolupament del partit.

El Compostel·la va eixir dominant el partit territorialment. El Villarreal estava molt tancat i no aconseguia eixir de la seua àrea. Sense tindre grans oportunitats, però sí el domini, va aconseguir avançar-se el Compostel·la en el marcador quan Cortés va marcar de falta directa. A partir d'aquell moment el Villarreal va avançar les línies i Pascual va estar a punt d'empatar el partit després d'una treta del cantó de Reyes.

En la segona part, el Villarreal va seguir dominant i va arribar l'empat als 5 minuts de la represa, quan Maestre va aprofitar una assistència de Pedro Alcañiz. Aquesta vegada el Villarreal no va caure en l'errada de la primera part i no es va tancar tant en la seua àrea, encara que a mesura que va s'arribava a la fi del partit, el Villarreal es va dedicar més a defendre el resultat que a intentar aconseguir el segon gol.

Carlos Simón va declarar que el que importava era que depenien d'ells mateix per salvar-se. Va dir que en la segona part van eixir a marcar el segon gol i que ho van aconseguir prompte. Després van seguir atacant, però al final van defendre el resultat conscients de que al mateix temps jugava el Figueres i anava perdent contra el Betis.

El gol de Maestre suposava el gol número 100 del Villarreal en segona divisió A. Era la seua tercera temporada en aquesta categoria i en el seu partit 111 en aquesta categoria aconseguia el seu gol 100. En la temporada 1970-71 va marcar 37 gols en 38 partits, en la 1971-72 va aconseguir 30 gols en 38 partits i en els 35 partits que portava disputats de la  1992-93 portava 33 gols. En cap de les temporades disputades arribava a la mitjana del gol per partit.

Després d'aquest partit, el Villarreal estava fora del descens. Ocupava el lloc 16 de la classificació igualat a punts amb el Figueres. Anava davant per tindre millor diferència general de gols. El Villarreal tenia -17 gols i el Figueres -20 gols. Quedaven només 3 jornades, dos partits en casa contra Sestao i Lugo, dos equips que estaven en descens i després hi havia que anar a Mallorca, un partit molt complicat perquè aquest equip es jugava la salvació. Els comptes passaven per guanyar els dos de casa. Pareixia que en això hi hauria prou per salvar-se.

Comentaris

Entrades populars