La gran remuntada per salvar-se (1992-93) (3a part)

A falta de 3 jornades per al final de lliga la classificació estava així:

Equip	J	G	E	P	GF	GC	Punts
13. Eibar	35	10	11	14	24	32	31
14. Palamós	35	11	8	16	31	48	30
15. Bilbao Ath.	35	8	14	13	29	29	30
16. Villarreal	35	10	8	17	33	50	28
17. Figueres	35	9	10	13	33	53	28
18. Lugo	35	7	11	17	22	35	25
19. Sestao	35	7	10	18	28	50	24
20. Sabadell	35	8	8	19	26	47	24

El Villarreal havia de rebre en casa a 2 equips que estan per baix d'ell en la classificació, com eren el Lugo i el Sestao. A més, havia de viatjar a Mallorca, equip que lluitava per l'ascens directe Pareixia clar que si es guanyaven els  partits de casa l'únic perill anava a ser el Figueres, que havia de jugar fora de casa contra el Racing de Santander i el Real Madrid Castilla. Dins de casa havia de rebre al  At. Marbella. Dels equips que jugaven contra el Figueres, el Racing de Santander lluitava per l'ascens directe i els altres equips ja no es jugaven res.

Els comptes que es feien en Vila-real era que amb dos victòries a casa igual hi havia prou. Ara, perdre algun punt en El Madrigal anava a ser tot un drama.

Villarreal-Sestao. Victòria amb molt de patiment.

Era l'última bala per al Sestao. El Villarreal també es jugava molt perquè si entropessava després havia de visitar el camp d'un equip que lluitava per l'ascens directe, el Mallorca, i les opcions de salvar-se anaven a baixar molt.

En Sestao el Villarreal va guanyar el seu primer partit fora de casa de la temporada. Va ser en la jornada 17 quan va guanyar per 1-3. 

En el pitjor moment del Villarreal, en la jornada 30, el Sestao estava 2 punts per davant del Villarreal, però només va sumar 1 punt en les 5 jornades següents mentre el Villarreal havia sumat 7. Pareixia que la diferència de forma entre els dos equips era gran, però el partit no anava a ser fàcil perquè el Sestao necessita guanyar per seguir amb alguna opció de salvar-se.

El Villarreal perdia a Adriano pel que restava de temporada i mai més tornaria a jugar a futbol, ja que es retiraria quan s'acabaria la temporada 1992-93. Adriano va rebre una dura entrada en el partit de Compostel·la només començar el partit. Va seguir jugant fins que el van canviar en la segona part i l'anàlisi del seu genoll va determinar que havia de ser operat. Era el mateix genoll del que havia sigut operat i el que va fer que es retirara del futbol.

Tampoc podria comptar en el que quedava de temporada amb Madueño, que en el partit en casa contra el Badajoz va patir un lesió de lligaments en el genoll.

El Sestao era un equip molt defensiu, que fora de casa havia fet 11 punts, guanyant 3 partits i empatant 5. Quan van arribar a El Madrigal feia 3 mesos que no guanyaven fora de casa.

Carlos Simón va dir en la prèvia del partit que el seu equip jugava millor fora de casa. A més, va destacar que des de l'arribada de Javi i Cuxart l'equip havia millorat molt defensivament. Sobre jugar en un punta i un davanter pràcticament com a migcampista, que moltes vegades era Alcañiz, va afirmar que els ajudava molt en els replegaments.

La directiva va mantindre els preus rebaixats del dia del Badajoz, però el partit es va jugar en dissabte de vesprada, va ser televisat per Canal 9 i no va tindre els espectadors que s'esperava. En un partit decisiu per a la salvació hi havia els habituals 3000 espectadors.

Fitxa tècnica.

Villarreal 1-Sestao 0

El Madrigal. 5-6-1993. 3000 espectadors.

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Cuxart, Javi, Maestre, Ibeas, Pascual, Makanaki, Reyes, Alcañiz i Mateu.

Canvis: Víctor per Julio Pérez al minut 59 i Edu per Reyes al minut 63.

Sestao: Tito, Karmona, Múgica, Bustinza, Ibarrondo, Eledés, Aspiazu, Santi Francés, Menchaka, Carmona, Aitor II i Mosca.

Canvis: Mendilibar por Francés en el minut 69, Álex per Aspiazu en el minut 83.

Àrbitre: Vico Díaz. Li va traure targeta groga a Julio Pérez, Cuxart, Maestre i Makanaki  del Villarreal. Va expulsar a Pedro Alcañiz del Villarreal per doble groga.

Gol.
1-0. Minut 82. Alcañiz.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal va començar amb molta empenta liderat per les bones accions de Makanaki i als 10 minuts va estar a punt de marcar Alcañiz. Poc a poc, el joc va ser menys fluid, el Villarreal no trobava la manera d'entrar en l'àrea del Sestao i l'equip basc va estar a punt de marcar quan Santi París va tirar un tir al travesser. El Villarreal va tindre alguna oportunitat més en la primera part, però el joc no era l'esperat.

En la segona part, el Villarreal va posar en la seua àrea al Sestao, que només es va dedicar a defensar. La gran oportunitat de la segona part arribaria en el minut 67 quan Javi i Edu van llançar al pal dos vegades en una mateixa jugada. El gol no arribava. La tensió augmentava en la grada donava la importància del partit. L'entrada de Víctor i Edu li va donar major profunditat al Villarreal, fins que en el minut 82 Makanaki va traure un gran centre des de la banda dreta al segon pal, allí Mateu la va baixar de cap a Alcañiz per a que aquest jugador posara el 1-0 en el marcador. En les grades es va celebrar molt el gol. La resta del temps el Villarreal es va dedicar a defensar l'avantatge en el marcador i va aconseguir una transcendent victòria. No havia sigut el partit més brillant possible, però la victòria era molt important, sobre tot perquè el Figueres va perdre en el camp del Racing de Santander.

Carlos Simón va dir que el millor havia sigut el resultat, que contra un equip que s'havia tancat molt no s'havien desdoblat bé i no van trobar les superioritats en banda. També va destacar que no veia normal que l'àrbitre fóra català quan s'estaven jugant el descens contra dos equips de Catalunya.

Després d'aquesta jornada la classificació quedava així:

Equip	J	G	E	P	GF	GC	Punts
13.Palamós	36	12	8	16	32	48	32
14.Eibar	36	10	11	15	32	41	31
15.Villarreal	36	11	8	17	34	50	30
16. Bilbao Ath.	36	8	14	14	30	33	30
17. Figueres	36	9	10	17	34	56	28
18. Lugo	36	7	11	18	22	36	25
19. Sestao	36	7	10	19	28	51	24
20. Sabadell	36	8	8	20	26	49	24

El Villarreal aconseguia mantindre la porteria a zero per cuarta vegada en els últims 6 partits. El miracle de la salvació pareixia molt més a prop i pareixia que encara que perguera en Mallorca l'equip dependria d'ell mateix en l'última jornada.
  

Mallorca-Villarreal. Una victòria històrica.

El partit de Mallorca era molt complicat. Aquest equip ocupava la segona posició que era un lloc d'ascens directe i només tenia un punt d'avantatge sobre el Valladolid que en aquell moment era tercer i estava en lloc de promoció. En els últims 5 partits, el Mallorca havia guanyat 3, empatat 1 i perdut 1.

El Mallorca només havia perdut 1 partit en casa, contra el Lleida, que era el líder. Havia cedit 3 empats i havia guanyat 14 partits. Puntuar en Mallorca era molt complicat.

Tant el planter com el técnic del Villarreal sabien de la dificultat de jugar contra un equip que es jugava l'ascens en el seu camp, però donada la classificació el partit no era decisiu, ja que pareixia que amb dos punts hi hauria prou i quedava el Lugo en casa. A més, el Villarreal estava jugant millor fora de casa que en casa. La seua reacció es basava en la solidesa defensiva.

Per al partit de Mallorca, a més de les conegudes baixes de Madueño i Adriano, es sumava la del lateral dret Julio Pérez per sanció. Per cobrir el lateral dret pareixia que Carlos Simón confiava en Algar, que havia jugat molt més en casa que fora. Jugador format en el Real Madrid, tenia un perfil molt tècnic, però era pitjor defensa que Julio Pérez. 

Carlos Simón va dir que volia donar-li continuïtat a l'equip que estava jugant, encara que a l'hora de la veritat va sorprendre a tots quan va alinear a Guijarro en lloc d'Algar.

Serra Ferrer va indicar que el Villarreal tenia molta experiència i ofici i que el Villarreal li havia agradat molt en el partit d'anada quan el Mallorca va guanyar per 0-2. 

El Mallorca tenia una baixa en defensa, Serer, un nom conegut en Vila-real no podia jugar aquell partit clau.

Respecte als precedents històrics, dir que era la quarta vegada que el Villarreal visitava Mallorca. En les 3 anteriors havia guanyat 1, empatat 1 i perdut 1. La victòria va ser en la temporada 1971-72, en segona divisió, quan el Villarreal va guanyar 0-1.

Fitxa tècnica.

Mallorca 0-Villarreal 1

Lluis Sitjar. 12-6-1993. 8000 espectadors.

Mallorca: Prats, Irureta, Villena, Fradera, Pedraza, Bogdanovic, Stosic, José, Gálvez, Milojevic i Luis Delgado.

Canvis: Sacarés per Irureta en el minut 46 i Samper per Bogdanovic en el minut 61.

Villarreal: Luis Pascual, Ibeas, Guijarro , Cuxart, Javi, Maestre, Pascual, Makanaki, Reyes, Edu i Alcañiz.

Canvis: Mateu per Edu en el minut 85 i Algar per Reyes en el minut 90.

Àrbitre. Japón Sevilla. Li va traure targeta groga a Ibeas, Edu, Guijarro i Reyes del Villarreal, i a Pedraza del Mallorca.

Gol.
0-1. Minut 36. Reyes.

Desenvolupament del partit.

El partit va començar amb domini del Mallorca i al minut 6 Maestre va salvar un gol en la línia de gol quan Luis Pascual havia sigut superat per un tir de Jose. El Mallorca pressionava molt i tenia arribades, però Luis Pascual que va fer un partit magnífic ho aturava tot. El Villarreal eixia quan podia al contracop i en el minut 33, Edu li va furtar una pilota a un defensa, li la va passar a Reyes que va marcar. El Villarreal es posava davant en el marcador i així s'arribaria al descans.

En l'inici de la segona part, el Villarreal va jugar alguns minuts amb 10 jugadors perquè una colzada a Pascual va fer que li posaren alguns punts de sutura. El guió de la segona part va ser paregut al de la primera part, però encara amb major domini del Mallorca, però la defensa del Villarreal va estar molt bé i Luis Pascual va ser l'heroi del partit.

Carlos Simón va destacar el partit perfecte del seu equip en l'aspecte defensiu i va dir que li feia mal tot el cos després del partit pels nervis que havia passat. Va dir que a banda de jugar molt bé en Mallorca, també ho havien fet en Figueres i en Castelló.

Serra Ferrer va destacar el treball dels seus jugadors i la gran actuació de Luis Pascual. Estava  convençut que anaven a pujar, però pocs dies després d'aquest partit, la directiva del Mallorca el va cessar. Finalment, el Mallorca quedaria 4t classificat i jugaria la promoció, que perdria davant l'Albacete.

Després del partit la classificació quedava així:

Equip	J	G	E	P	GF	GC	Punts
13.Palamós	37	12	9	16	32	48	33
14.Villarreal	37	12	8	17	35	50	32
15.Bilbao Ath.	37	8	15	14	30	33	31
16. Eibar	37	10	11	16	32	43	31
17. Figueres	37	10	10	17	38	57	30
18. Lugo	37	7	11	19	22	38	25
19. Sestao	37	7	10	20	29	53	24
20. Sabadell	37	8	8	21	29	53	24

El Villarreal arribava a l'última jornada amb condicions molt favorables de salvar-se. Jugava contra un Lugo totalment desmotivat perquè ja era equip de segona B. El Villarreal es salvava si:

- Guanyava o empatava contra el Lugo.
- Si perdia sempre que:
  - Figueres empatava o perdia el seu partit.
  - Eibar o Bilbao Ath. perdien el seu partit.
  - Si Figueres guanyava, Eibar i Bilbao Ath. empataven.
  - Si Figueres guanyava, Eibar guanyava i Ath. Bilbao empatava.
  - Si Figueres, Bilbao B i Eibar guanyaven i el Figueres no superava al Villarreal en diferència general de gols, que al principi de la jornada era de -15 gols per al Villarreal i -19 gols per al Figueres.

Només dos combinacions de resultats feien baixar al Villarreal:
- Villarreal perdia, Bilbao Ath. guanyava, Eibar empatava i Figueres guanyava. Si això passava hi havia un triple empat a punts i el Villarreal quedava en el lloc 17, lloc de descens.
- Villarreal perdia, Bilbao Ath. guanyava, Eibar guanyava i Figueres guanyava. El Figueres per salvar-se havia de superar la diferència general de gols que era de -15 gols per al Villarreal i -19 gols per al Figueres.

Els partits dels 4 equips implicats en el descens eren els següents:

Villarreal-Lugo
Real Madrid B-Figueres
Barcelona B-Ath. Bilbao
Eibar-Compostel·la

Villarreal-Lugo. Final de lliga feliç.

La setmana del partit del Lugo ningú dubtava de que el Villarreal es salvava. Encara que alguna relació de resultats feia que baixara de categoria, era una opció tan remota que ni es contemplava. Durant la setmana es va començar a parlar de la renovació de Carlos Simón, que després d'un inici molt dolent com entrenador del Villarreal havia aconseguit un equip sòlid i molt competitiu.

També es parlava de les primes que cobrarien els jugadors del Villarreal. La plantilla anava a cobrar 10 milions de pessetes per salvar-se. Això suposava que s'anaven a repartir 60000 euros entre tots els jugadors.

El Lugo no havia guanyat cap dels 7 partits anteriors a jugar contra el Villarreal, dels quals havia empatat 2 i havia perdut 5. Fora de casa només havia guanyat 2 partits en tota la temporada, havia empatat 2 i portava perduts 14. Així que pareixia molt improbable que guanyara en Vila-real.

Anava a ser la primera vegada que el Lugo anava a jugar en El Madrigal. En el partit de la primera volta disputat en terres gallegues, el marcador va ser de 0-0. 

Per aquest partit, el Villarreal tenia les baixes d'Ibeas i Guijarro per acumulació de targetes. Pareixia que aquesta vegada Algar si podria tindre l'oportunitat de jugar de titular. Feia setmanes que pareixia que ho anava a fer, però mai jugava.

Fitxa tècnica.

Villarreal 3-Lugo 1

El Madrigal. 19-6-1993.

Villarreal: Luis Pascual, Julio Pérez, Cuxart, Javi, Maestre, Algar, Pascual, Makanaki, Reyes, Alcañiz i Mateu.

Canvis: Planelles per Makanaki en el minut 45 i Edu per Mateu en el minut 85.

Lugo: Fernando, Cacharrón, Alvite, Miguel, Modesto, Jorge, Castro, Ramiro, Arturo, Montono i Jorge.

Canvis: Domínguez per Fernando en el minut 45 i Delmás per Luis Castro en el minut 65.

Àrbitre. Caetano Bueno. Li va traure targeta groga a Mateu del Villarreal.

Gols.
1-0. Minut 21. Reyes.
2-0. Minut 22. Mateu.
2-1.Minut 63. Jose.
3-1. Minut 87. Edu.

Desenvolupament del partit.

El Villarreal tenia clar que havia de guanyar per assegurar-se la salvació i va eixir a pel partit. Així en poc de temps van arribar els dos primers gols del partits, el primer el va marcar Reyes en el minut 21 després d'una assistència de Mateu i el segon Mateu en el minut 22 aprofitant una passada d'Algar. Això va fer que l'equip es relaxara, davant un rival, el Lugo, que era prou inofensiu.

El partit va ser prou avorrit en el final de la primera part i l'inici del segon, encara que als aficionats no els importava perquè després de tan de patiment pareixia que s'anava a aconseguir l'objectiu. En el minut 63, Jose, de penal, va retallar distàncies per al Lugo. L'equip gallec va intentar empatar el partit, però el Villarreal feia bons contracops. En els últims minuts del partit va baixar el domini del Lugo i Edu, que  havia substituït a Mateu, va marcar el 3-1. En els últims minuts, el Villarreal va deixar passar el temps controlant la pilota en el centre del camp i el partit va acabar, fet que suposava la salvació del Villarreal.

Carlos Simón després del partit mostrava la seua alegria per la salvació. Va afirmar que havia passat moltes nits sense dormir. Sobre el partit va dir que amb un empat hi havia prou i l'equip va començar molt fort, així que després es van relaxar molt.

En la mateixa roda de premsa d'acabar el partit va anunciar els dos primers fitxatges de la següent temporada, el porter Aliaga, de l'Alzira, i Ricardo, migcampista del Sabadell.

Quin equip va baixar?

Els partits dels equips implicats pel descens van acabar així:

Villarreal 3-Lugo 1
Real Madrid B 2-Figueres 3
Barcelona B 1-Bilbao Ath. 3
Eibar 1 -Compostel·la 1

Això va suposar el descens del Figueres. La classificació va quedar així:

Equip	J	G	E	P	GF	GC	Punts
13. Villarreal	38	13	8	17	38	51	34
14. Palamós	38	12	9	17	33	50	33
15.Bilbao Ath.	38	9	15	14	33	34	33
16. Eibar	38	10	12	16	33	44	32
17. Figueres	38	11	10	17	41	59	32
18. Lugo	38	7	11	19	23	40	25
19. Sestao	38	7	10	21	29	54	24
20. Sabadell	38	8	8	22	30	57	24

Finalment el Villarreal va acabar en la posició 13. No estava en una posició tan bona des de la jornada 11, quan el Villarreal va ocupar la posició 12. Després de molt de patiment la temporada va acabar molt bé. Com va escriure Catalán Mínguez en un article en Mediterráneo, la temporada 1992-93 es convertia en la millor temporada del Villarreal en tota la seua història. Això és perquè era la tercera temporada del Villarreal en segona divisió. Va aconseguir salvar-se, igual que en la temporada 1970-71, però a això hi havia que afegir-li el fet de que el Villarreal arribara a 1/4 de final de Copa del Rei, una fita història per a l'entitat. El Villarreal anava a ser equip de segona divisió A la temporada 1993-94 i això suposava que el club havia de transformar-se en Societat Anònima Esportiva.

Les claus de la salvació.

- Els fitxatges de Javi i Cuxart que van millorar molt la defensa del Villarreal que era un equip que encaixava molts gols. Des de la seua arribava només es van encaixar 3 gols en 8 partits.

- Luis Pascual que va començar la temporada com a tercer porter i va acabar com un heroi per a l'afició, especialment després del seu partit en Mallorca.

- La qualitat de Makanaki, que va començar com a suplent i fins el tram final de lliga no es va consolidar com a titular.

- Pascual, que va ser el millor jugador de la temporada 1992-93 en el Villarreal. Donava igual si jugava de migcampista defensiu per davant dels centrals, per la part dreta del centre del camp, de lateral o de central. Sempre complia i millorava molt el nivell de l'equip.

- Carlos Simón, que va començar malament com entrenador del Villarreal, però va saber construir un equip sòlid, implicar a tots els jugadors en tasques defensives i fer jugar a alguns jugadors en diferents posicions per a major benefici de l'equip.

- Pedro Alcañiz. Tot un luxe per a un equip que de la part de baix tindre un davanter que marcara 13 gols en la temporada. A més, es va implicar en tasques defensives quan va fer falta.