Els inicis de Pellegrini en el Villarreal (1a part)

El dimarts 6 d'abril de 2004 s'anuncia que Pellegrini seria l'entrenador del Villarreal per a la temporada 2004-05. Davant d'ell tenia quasi un trimestre per analitzar el funcionament intern del Villarreal.

En aquell moment al Villarreal l'entrenava Paquito, que havia substituït a Benito Floro, entrenador que va presentar la dimissió després de considerar que la majoria dels jugadors no domaven tot el que tenien.

Amb Paquito, el Villarreal va assolir les semifinals de la Copa de la UEFA, on va caure davant el València i va estar a punt de classificar-se per a la Copa de la UEFA, però no va poder ser i el Villarreal va jugar la Intertoto, així que el debut de Pellegrini seria en aquesta competició.

El somni d'unes nits d'estiu.

El Villarreal de Pellegrini va començar a entrenar el 25-6-2004, per preparar la primera eliminatòria de la Intertoto davant l'equip danès de l'Odense.

En les primeres declaracions de Pellegrini com entrenador del Villarreal va dir que li agradava el que veia, però que li agradaria dotar a l'equip de més agressivitat.

La primera alineació de Pellegrini en camp de l'Odense va ser:

El Villarreal guanyaria el partit 0-3, amb gols de Sonny Anderson, Cazorla i José Mari.

Santi Cazorla només 6 dies abans havia jugat la promoció d'ascens a segona B amb el Villarreal B, perdent-la davant el Badalona.

En la tornada, el Villarreal va guanyar 2-0 a l'Odense amb gols de José Mari i Héctor Font. La mala notícia d'aquell partit és que Calleja es va lesionar de gravetat.

El següent rival era el Spartak de Moscú. El primer partit es va jugar en El Madrigal i el Villarreal va guanyar 1-0 amb un gol de Sonny Anderson. Qui va destacar per damunt de tots aquella nit va ser Roger, qui faria una Intertoto fabulosa.

L'equip inicial davant l'equip rus va ser el mateix que contra l'Odense, amb l'excepció de l'entrada de Roger per Calleja.

En Moscú, el Villarreal va empatar 2-2, amb gols de Sonny Anderson i Roger. Aquest empat el portava a les semifinals de la Intertoto que hauria de jugar davant l'Hamburg.

En el partit d'anada davant l'equip alemany, el Villarreal va guanyar 1-0 amb gol de Sonny Anderson, però haguera pogut aconseguir una renda més ampla.

En la tornada, davant 35000 espectadors, el Villarreal va jugar un partit sensacional i va guanyar 0-1 amb gol de José Mari. Al llarg dels 180 minuts de l'eliminatòria, el Villarreal va ser molt superior a l'Hamburg i només li va faltar gol per aconseguir una victòria més important.

En la final esperava l'Atleti de Madrid. Una final espanyola per tot l'alt. En El Madrigal es jugava el primer partit i va tornar a ser brillant per part del Villarreal, que va presentar el següent 11 inicial.

El Villarreal va guanyar 2-0, amb gols de Roger i Gonzalo. Una vegada més es va veure un equip amb personalitat, que efectuava un joc vistós.

En la tornada, el Villarreal va patir, el At. Madrid va igualar l'eliminatòria i tot es va decidir des del punt de penal, on va emergir la figura de Pepe Reina, qui va ser l'heroi d'aquest partit. El Villarreal guanyava la Intertoto i es classificava a la copa de la UEFA.

La Intertoto va donar una mostra del que podia ser el Villarreal de Pellegrini. Un equip competitiu a partir d'un futbol de combinació d'alta escola.