dijous, 4 de juliol de 2019

La importància de les peces més febles

Una junta tòrica és una peça d'un engranatge relativament econòmica i més si es pensa en una nau espacial que val milions d'euros, però en 1986 va ser un problema en aquesta peça la que fer que el Challenger esclatara en ple vol, poc després d'enlairar-se. Açò va mostrar que una errada en una xicoteta peça, en aparença poc important, podia ser un desastre per a tot un sistema.

L'explosió del Challenger va donar lloc al desenvolupament d'una teoria econòmica anomenada O-ring theory of economic development que analitza la importància de les peces més febles sobre tot un sistema econòmic. En el llibre The numbers game de Chris Anderson i David Dally analitzen si realment és més important millorar en la peça més feble d'un equip de futbol o  si és millorar al teu millor jugador. D'alguna manera es pregunten si a un equip de futbol li pot passar com al Challenger.

Els autors del llibre conclouen que és molt millor millorar les peces més febles d'un equip que millorar les millors peces. Així, a partir d'una classificació de jugadors que va fer l'empresa Castrol durant algunes temporades mostren que si un equip canvia al seu golejador per un altre que és un 10% millor relatiu al millor índex en la seua posició, aquest equip tindria 5 punts més a final de temporada. Pareix una bona xifra, però és millorable. Si s'augmenta la posició més feble en un 10% (passant d'un 38% de rendiment a un 48%), s'aconseguirien 9 punts més a final de temporada.

Així, el llibre analitza el cas del Llevant en la temporada 2010-11. on el pitjor jugador del Llevant era el defensa Juanfran (56,8 %) i el millor, el migcampista Juanlu (74,4 %). El Llevant va quedar en el lloc 14. El seu estudi indica que si el Llevant haguera millorat el rendiment de la posició de la seua peça més forta, Juanlu, el Llevant haguera quedat el 11 amb 2 punts més dels que va fer, però si haguera substituit la peça més feble, Juanfran, augmentant el rendiment en aquesta posició un 4%, el Llevant haguera acabat en la posició 8 amb 4 punts més dels que va fer. 

L'exemple més gran de que les peces més febles són importants és el cas del Real Madrid dels Zidans i Pavons. Florentino Pérez pensava que un equip format algunes de les millors figures mundials envoltat per jugadors de la cantera dominaria el món del futbol, però va veure que no era així. Aquell equip no va guanyar el que s'esperava i això posa de manifest la importància de les peces més febles.

Per tant, un equip farà bé en canviar les seues peces més febles per millorar.En aquest sentit, la millor política de fitxatges del Villarreal per a la temporada 2019-20 seria la de fer canvis en les posicions que pitjor van anar. Hi havia un consens general en que les posicions a millorar eren les següents:

- Lateral dret.
- Defensa central.
- Migcentre defensiu.

En el lateral dret, Mario va fer una temporada molt per baix dels seus anteriors rendiments. Per tindre un paràmetre objectiu en aquesta article es segueix com a referència l'índex de la pàgina web whoscored. En la temporada 2018-19, la seua puntuació mitjana va ser de 6,71 punts i s'ha de tindre en compte que la seua puntuació va pujar quan va jugar de central (6,96 punts). 

Tenint en compte que la puntuació del millor lateral dret d'Europa, Kimmich va ser de 7,5 punts, Mario tindria una % relatiu a Kimmich del 89,47%. El Villarreal per substituir a Mario fitxa a Peña, el millor lateral de la lliga espanyola, segons whoscored, amb 7 punts. Això suposa que Peña té un % relatiu respecte a Kimmich del 93,3%. El Villarreal estaria millorant quasi un 4% en aquesta posició i això com s'ha vist amb l'example del Llevant són punts a final de temporada.

Respecte al mercat de fitxatges hi ha que dir que no és un fet simple. La millor referència per entendre com fitxa un equip és el llibre El método Monchi de Daniel Pinilla, que analitza com fitxa Monchi en el Sevilla. Resumint ràpidament la idea és que cada any s'ha de tindre millor plantilla que l'anterior i això implica que s'han de poder fer diferents perfils de fitxatges en funció de l'economia del club en cada moment. Així:

- La cantera ha de ser una referència i si la millor opció està en les categories inferiors no s'ha de fitxar.

- Hi ha que controlar els jugadors que queden lliure i també jugadors que són bons, que es creu en ells, però que no estan passant pel seu millor moment. En aquest sentit, a Monchi li encanta fixar-se en la Premier League. Els equips anglesos gasten molts diners, a vegades sense sentit, i molts bons jugadors acaben fracasant allí.

- S'ha de veure si es poden fitxar jugadors que milloren el que tens a un preu assequible.

- Hi ha que controlar als jugadors emergents.

Es pot fitxar de tots els perfils, però sempre amb sentit.

En el Sevilla, els diferents membres del departament de scouting segueixen diferents lligues i es van fent classificacions dels jugadors per posicions. A mesura que avança la temporada es va definint una llista del millor jugador per a l'equip en cas que hi haja que fitxar. Aleshores es veuen cada vegada més a aquests jugadors i s'analitza el seu entorn personal (serà conflictiu?, s'adaptarà?...). Al final es pren la decisió de fitxar.

En el Villarreal, com en molts altres equips, el treball és paregut.

Així, per exemple, al Villarreal li va donar molt bon rendiment Iborra, que és un fitxatge dels que no va trionfar en la Premier, però és un molt bon futbolista. Per la situació de l'equip, Iborra va jugar de migcentre, amb una puntuació de 7,04 en whoscored jugant amb el Villarreal, que és una molt bona xifra. Aleshores, si es té un migcentre, per què pareix tan important fitxar en aquesta posició?

Hi ha diferents motius per fitxar en aquesta posició. La primera és que Iborra rendeix millor i pot ser més útil per a l'equip jugant més amunt. Així, podria ser el substitut de Fornals en la posició de mitja punta, amb unes altres característiques. Per una altra banda, el tindre un jugador més posicional que Iborra i més específic d'aquesta posició faria millorar a altres jugadors que s'alliberarien més i milloraria el rendiment global del grup.

A banda de Peña, que seria un fitxatge d'un jugador contrastat d'equip destinat a donar un bon rendiment durant moltes temporades, també s'ha fitxat al central Albiol. Un veterà, de molt bon rendiment, repatriat que pot aportar jerarquia a la defensa. La puntuació d'Albiol en whoscored la temporada 2018-19 va ser de 6,81 punts i la d'Álvaro de 6,66 punts. El millor defensa dret d'Europa va ser Van Dijk amb 7,4 punts. Així que el % relatiu d'Albiol és del 92% i el d'Álvaro del 90%, per tant el Villarreal estaria guanyant un 2% en aquesta posició.

Hi ha que dir que les puntuacions de whoscored no ho són tot. Un exemple, el cas d'Iborra, que en Anglaterra tenia una puntuació de 6,2 i en el Villarreal de més de 7. Per això és molt important analitzar cada perfil de fitxatge en funció del que es busca.

Pareix que el Villarreal va pel bon camí en el tema fitxatges, però un equip és un sistema dinàmic on cada peça ha de ser acoplada i ben connectada amb les altres i en aquest sentit Calleja té feina en algunes posicions que pareixen en principi ben cobertes. Un parell d'exemples:

- Chukweze i Ekambi van aportar molt en atac la passada temporada, però molt poc en defensa. Així que Calleja haurà de millorar-los en aquest aspecte i crear mecanismes que protegisten al Villarreal de les mancances defensives d'aquests jugadors.

- El Villarreal té 3 davantes amb molt de gol: Bacca, Gerard Moreno i Ekambi. En la temporada 2018-19 no van marcar els gols que s'esperava, en bona mesura perquè no van connectar entre ells. Cada jugador només va donar un passe de gol en la lliga. I només es va produir una connexió entre ells, en un passe de Bacca que va marcar Ekambi en el partit en casa davant el Sevilla. Calleja haurà de treballar per a què es formen xicotetes societats entre els 3 jugadors.

A 4 de Juliol es pot fer un primer balanç optimista perquè es veuen que els primers moviments del Villarreal estan en el bon camí, però queda molt per fer per a fer un autèntic equip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada